Sortir a fotografiar al cap
vespre es pot convertir en rutinari i per tant repetitiu i més quan les
condicions ambientals no ens aporten un plus per treure-li un bon suc, no per
això un ho deixa de fer-ho i cada dia que pot surt màquina en ma. Les fotografies
que avui us mostro són d'un dia d'aquests en que les llums no eren res de
l'altre món i simplement vaig intentar treballar entre les roques d'una petita
cala de Roses.
Yo siempre digo que ye qüestión de fe. Siempre tenemos la chicota esperanza de trobar unas luces que nos fayan tornar ta casa con cara de felicidat.
ResponEliminaUn abrazo.
i tant que és així i de fet, són moltes les vegades que tornem ben contents per haver encertat. Una abraçada, Chabier
EliminaLa fotografia és l'excusa per sortir, cada dia estic més convençut. Abans m'emprenyava molt si tornava de buit. Ara cada vegada menys
ResponEliminaTens tota la raó, ens agrada descobrir i viure el pas de les estacions, del temps...Una abraçada, Pepet
EliminaBeautiful photographs!!
ResponElimina