Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 1 d’agost de 2016

Istiu


Ara si que ha arribat l'istiu de veritat, aquells dies en que el país sembla que s'aturi, en que la majoria de mails et reboten amb un "estic de vacances fins al 20 d'agost....", en que les carreteres de la costa s'omplen de badocs perillosos que no saben de l'existència dels intermitents,  de senyors amb cara de mala llet perquè han d'estar aguantant la família més temps del que estan acostumats, mala llet compartida amb els cambrers de pell blanca i aspecte malaltís per l'excés d'hores de treball.
Aquest estrés també el compartim amb l'entorn natural. La canícula estiuenca tanca els estomes de les fulles com estalvi hídirc, fins i tot els arbres s'alliberen d'elles per no perdre la poca aigua que tenen, les guilles perden el pèl hivernal i adopten un aspecte malaltís com si fossin cambrers de costa. A mar les altes pressions fan baixar els nivells de l'aigua, les famoses minves d'istiu, on  els organismes que viuen en el trencant de l'onada també entren en estres, fins i tot poden morir. Mal  època per una majoria, mentrestant una minoria fan l'agost, tal i com sempre ha passat, són cicles de vida. Per sort, les pluges arribaran, es netejarà  la pols acumulada i tot reviscolarà i nosaltres recuperarem la bona llum per sortir a capturar-la i el bon humor. 

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Has fet un bon retrat del que és l'estiu... jo ja voldria que s'acabés el mes d'agost, més que res perquè faig vacances al setembre ;-) I també, per a que s'acabi aquesta sequera que ja duri massa i tornin els cels nets sense calitja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest més no és molt atípic, aquest abús que fem de tot amb la nostra activitat (lleire, esportiva, pesca, etc, etc) i fer-ho en el moment de l'estiatge, no és bo per ningú i menys per la natura. Bon agost!

      Elimina
  3. La primera i més fàcil solució és allunyar-se de la costa. No podem influir en aquesta experiéncia, humana i de la natura, però sí podem decidir no viure-la. Si els demés volen experimentar qualsevol tipus de calvari, no seré jo qui intenti aturar-los, ja som prou grandets per saber què volem. Només cal fer uns quants quilòmetres capa l'interior per trobar una mica menys de soroll, no és el paradís però està més tranquil.

    ResponElimina