Istiu

Ara si que ha arribat l'istiu de veritat, aquells dies en que el país sembla que s'aturi, en que la majoria de mails et reboten amb un "estic de vacances fins al 20 d'agost....", en que les carreteres de la costa s'omplen de badocs perillosos que no saben de l'existència dels intermitents,  de senyors amb cara de mala llet perquè han d'estar aguantant la família més temps del que estan acostumats, mala llet compartida amb els cambrers de pell blanca i aspecte malaltís per l'excés d'hores de treball.

Aquest estrés també el compartim amb l'entorn natural. La canícula estiuenca tanca els estomes de les fulles com estalvi hídirc, fins i tot els arbres s'alliberen d'elles per no perdre la poca aigua que tenen, les guilles perden el pèl hivernal i adopten un aspecte malaltís com si fossin cambrers de costa. A mar les altes pressions fan baixar els nivells de l'aigua, les famoses minves d'istiu, on  els organismes que viuen en el trencant de l'onada també entren en estres, fins i tot poden morir. Mal  època per una majoria, mentrestant una minoria fan l'agost, tal i com sempre ha passat, són cicles de vida. Per sort, les pluges arribaran, es netejarà  la pols acumulada i tot reviscolarà i nosaltres recuperarem la bona llum per sortir a capturar-la i el bon humor.