Aquest
estrés també el compartim amb l'entorn natural. La canícula
estiuenca tanca els estomes de les fulles com estalvi hídirc, fins i tot els arbres s'alliberen d'elles per no perdre la poca aigua que tenen, les guilles perden el pèl hivernal i adopten un aspecte malaltís com si
fossin cambrers de costa. A mar les altes pressions fan baixar els nivells de
l'aigua, les famoses minves d'istiu, on els organismes que viuen en el trencant de l'onada
també entren en estres, fins i tot poden morir. Mal època per una majoria, mentrestant una minoria
fan l'agost, tal i com sempre ha passat, són cicles de vida. Per sort, les
pluges arribaran, es netejarà la pols
acumulada i tot reviscolarà i nosaltres recuperarem la bona llum per sortir a
capturar-la i el bon humor.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHas fet un bon retrat del que és l'estiu... jo ja voldria que s'acabés el mes d'agost, més que res perquè faig vacances al setembre ;-) I també, per a que s'acabi aquesta sequera que ja duri massa i tornin els cels nets sense calitja.
ResponEliminaAquest més no és molt atípic, aquest abús que fem de tot amb la nostra activitat (lleire, esportiva, pesca, etc, etc) i fer-ho en el moment de l'estiatge, no és bo per ningú i menys per la natura. Bon agost!
EliminaLa primera i més fàcil solució és allunyar-se de la costa. No podem influir en aquesta experiéncia, humana i de la natura, però sí podem decidir no viure-la. Si els demés volen experimentar qualsevol tipus de calvari, no seré jo qui intenti aturar-los, ja som prou grandets per saber què volem. Només cal fer uns quants quilòmetres capa l'interior per trobar una mica menys de soroll, no és el paradís però està més tranquil.
ResponElimina