Si ens orientem cap
a l’est i fem una llarga exposició de manera que puguem impressionar sobre el
sensor la traça que deixen els estels degut al gir de la terra sobre el seu
propi eix, veurem que hi ha una zona on els camins traçats pels estels
divergeixen, ho podrem denominar com l’equador celest que, no és res més
que la projecció del nostre equador. La primera imatge que us presento és una
proba que vaig fer i que no ha sortit reeixida però, el
que vull explicar-vos és que aquest dibuix que es genera és un bon recurs a l’hora de potenciar imatges. A sota us torno a ensenyar una imatge de l’any
passat en que vaig voler expressar la força del vent sobre un pi, per fer-ho
vaig utilitzar aquest recurs. El titol de la foto és senzill: “Tramuntana estel·lar”.
Què us sembla?
La primer vegata que me salió me quedé extranyato, perque pensabe que ixo se veyería muto més enta'l sur. Muit guapa la foto d'el pin, muit bien vista. Una abraçada.
Aquest pobre pi el dia que li vaig fer la primera foto era viu, ara ja ha mort i m'estic plantejant anar a fer-li un altra abans que una tramuntanada i el treball dels xilòfags el facin caura. Una abraçada, Chabier!
La primer vegata que me salió me quedé extranyato, perque pensabe que ixo se veyería muto més enta'l sur. Muit guapa la foto d'el pin, muit bien vista.
ResponEliminaUna abraçada.
Aquest pobre pi el dia que li vaig fer la primera foto era viu, ara ja ha mort i m'estic plantejant anar a fer-li un altra abans que una tramuntanada i el treball dels xilòfags el facin caura. Una abraçada, Chabier!
EliminaMolt xules les llargues exposicions. Jo també pense que la de l'arbre està molt ben trobada
ResponEliminaGràcies, Pepet. Tu saps que tinc molta sort, algun dia t,ensenyaré aquest paratge :-)
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina