Istiu II. Aiguaeixuts o "drylands"

Els aiguamolls als estius es caracteritzen per la reducció del nivell de l'aigua als estanys i en la majoria pel secat absolut.  En el moment de la baixada de la làmina d'aigua es produeix una situació d'estrès pels organismes aquàtics, alguns d'ells passen a formes resistents i queden enterrats en el fang, d'altres entren a formar part de la dieta dels seus depredadors. L'arribada d'espècies invasores com la gambúsia (1921 a la península introduïda en les campanyes de lluita contra el paludisme que portava a terme l'exercit espanyol ) i el cranc americà de introducció més recent (1986 observació personal, la primera referència que tenim és del rec Salins) va significar possiblement un impacte negatiu per algunes espècies autòctones (no s'ha estudiat gaire) però, si ho mirem amb la distància i fredament, ara podem observar com moltes espècies han incrementat la seva població (bàsicament l'avifauna), com ara són els ardeids, cigonyes i d'altres que depreden sobre aquests "eternament invasors", encara que a hores d'ara els hi hauríem de dir espècies "nouvingudes". Ells, el que fan és posar a l'abast d'altres molta proteïna fàcil, transformant matèria orgànica en proteïna abastable i assimilable, per dir-ho d'una manera entenedora.   

Avui us deixo amb unes imatges clàssiques d'aquestes espècies que es beneficien d'aquest fet. Són imatges que no acostumo a fer, per la senzilla raó de que no tinc equip (focal). En aquest cas d'avui s'ha utilitzat un 70-200mm. Espero que us agradin. En la següent entrada us presentaré una versió més personal del mateix moment.