Eixida a la Rostella

Quasi sempre faig postes de sol però, aquest dia vaig poder sortir de cacera de bon mati. L’objectiu va ser anar a cala Rostella (Roses), és una cala a prop de cap Norfeu.  El cel era una incògnita, al vaig sortir de casa no sabia ben bé quina proporció de recobriment tenien els núvols, sortosament hi va haver un bon espectacle. Com que normalment faig postes i la intensitat de la llum és minvant, aquest dia em vaig atavalar una mica amb la configuració dels paràmetres i per trobar  la bona composició i llum, vaig fer-me un tip de còrrer per la platja..., sort que és petita ;-)

Aquí teniu el resultat que espero us agradi. Aquestes imatges han estat revelades per primer cop amb el Lightroom, l’acabo de instal·lar avui mateix, amb això dels softwares sempre vaig una mica tard.  

Les barraques de pedra seca VI

Els catalans, com totes les cultures amb una forta entitat tenim una especial estima a les tradicions per ancestrals que aquestes siguin, en un tema de les barraques de pedra seca hi tenim tot un seguit de gent que treballen per conservar aquests tipus de construccions, vull destacar al grup que fins hi tot ha fet una web “Wikipedra” on comparteixen i elaboren un catàleg d’aquestes construccions tradicionals, a nivell d’Empordà també tenim un petit grup d’entusiastes que en fan la catalogació, seguiment i recuperació, s’anomenen “viapirena” .

La foto que avui us presento es d’una barraca restaurada per la gent de “viapirena”. 

Fins quan la contaminació lumínica (CL)?

Diuen que la crisi posarà una mica de racionalitat a tot aquest malbaratament d’energia, ja fora bo que així sigui però, seria encara millor que ho fes la racionalitat, el voler recuperar els cels estelats de mitjans de segle XX. Fer-ho és possible però, per això cal pressionar. Per Girona hi ha alguns grups dedicats a l’astronomia que han fet la seva aportació, hi hagut ajuntaments que han aprovat normatives per l’ús racional de l’enllumenat públic per mirar d’evitar la CL (crec recordar que a Figueres hi va haver alguna iniciativa). Avui dia a la xarxa hi ha plataformes (Avaaz) que poden potenciar peticions d’aquesta mena que d’entrada semblen impossibles però, si tenen el suficient ressò es pot produir el miracle. Algú s’anima?

Aquí us deixo aquests cels apocalíptics de l’Empordà nocturn, en la primera que sembla que hi hagi un incendi a l'Albera, és de la CL del Rosselló, la segona la CL és de Figueres.

Canvi de plans

Qui més qui menys s’organitza el dia el millor que pot però, quan estàs “pillat” per la cacera de la llum, has de tenir la capacitat per poder canviar en un instant aquesta planificació. Si ho fas, pots arribar a acaronar la felicitat.

El dia que vaig capturar aquestes imatges, sortia de casa i me’n vaig adonar que hi havia una probabilitat alta de que es produïssin llums excepcionals, aleshores vaig anar ràpidament a buscar un bon lloc per situar-me, malauradament no tenia temps d’arribar on volia i vaig activar un pla B, tot i aquest “contratemps” a l’acabar l’espectacle, les endorfines fluïen lliurement pel corrent sanguini J

Les barraques de pedra seca V

Veient com s’han construït les barraques podem pensar quines mans són les que ho han fet i a quin estrat social pertanyien,  per exemple, n’hi ha que es veuen ben acabades notan-se les mans del profesional picapedrer, aquestes barraques coincideixen que estan en els terrenys “menys” dolents, amb una mica de terra i una certa facilitat per treballar-la, d’altres en canvi, estan ubicades en ple roquisser, llocs on aflora la roca mare i que la terra tant sols s’hi acumula en pocs pams quadrats d’escadussers fondals, m’atreviria a dir que aquestes barraques estan fetes pel més humils entre els humils, possiblement pels jornalers que desprès d’haver treballat llargues i esgotadores jornades a la terra de l’amo, aprofitaven la darrera llum per anar a cultivar el seu tros.

Esperant el fred

Porto setmanes esperant que glaci i no ho fa, cada vegada serà més difícil que passi, i tot per aquest refotut canvi climàtic. Quan això passa m’agrada anar a veure els rierols de l’Albera per fer alguna postal nocturna de l'aigua i el glaç. Es tracta d’escollir un racó de riu amb una mica de gràcia i intentar obtenir una imatge que resulti agradable a la vista. Aquí us deixo la millor de les quatre localitzacions d’un tram de no gaire més de cinquanta metres. No es gens fàcil moure’s per aquests indrets amb les botes d’aigua, l’equip de il·luminació, el de fotografiar i tot a les fosques, de totes maneres aniré fent intents a veure que en trec. Aquestes imatges em resulten amb un cert aire pictòric, espero que us agradi.