Avui poder em guanyaré algun enemic per aquet "post"....
Entenc que en la fotografia del paisatge es fa un "abús" dels
llocs icònics. Corrues de fotògrafs paisatgistes surten cada cap de setmana a
visitar els llocs més emblemàtics d'aquesta modalitat de la fotografia.
Posteriorment, la xarxa s'inunda de l'enèsima versió d'aquell lloc, ara amb una
llum lleugerament diferent o amb un processat encara no vist o la versió
personal de l'autor de la fotografia amb un enquadrament supermegaoriginal que està molt bé però, m'agradaria animar-vos a que sigueu exploradors, que fugiu
dels llocs icònics i aneu a buscar nous racons, que n'hi ha. Tots hi sortirem guanyant, el
que els descobreixi perquè quedarà per la història com el primer autor d'aquell
racó i, la resta de seguidors perquè ens delectarem amb aquestes imatges fresques que prou falta fan.
Quanta raó que tens Eduard!!!!
ResponEliminaAmén. Ara... aquesta coveta ja la teníem clissada, si no vaig errat...
ResponEliminaAquesta la vaig trobar l'any passat i mira que hi havia passat moltes vegades per devant i no me'n havia adonat. N'hi ha un altra que és molt més xula però de més dificil accès. A veure si aquest any hi puc anar que l'any passat va ser impossible. Una abraçada
EliminaSip, molta raó! El que passa és que no tenim tot el temps del món... I com que la fotografia és un constant aprenentatge, és més pràctic anar als llocs que has vist i deixar el millor, és a dir, la descoberta pels dies i moments de vacances. En tot cas, mentre escric això, m'avergonyeixo una micona d'estar-ho escrivint...
ResponEliminaNo t'has d'avergonyi de res, és senzillament que estic segur que quan estàs en un lloc nou o que d'entrada no és icònic has d'esmolar més l'enginy o la creativitat, és leshores quan poden sortir coses més interessants i xules. Bé, aquesta és la manera de veure-ho. Una abraçada
Elimina