Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 2 de febrer de 2017

Fageda de Requesens


Un dels boscos més bonics de l'Empordà és el de Requesens i concretament el que està a la part més alta, sota el Puig Neulós, és una fageda que pot seduir al naturalista més impertèrrit. Per anar-hi cal fer el camí a peu (un servidor va sortir des del mas de Requesens)  i vèncer un desnivell de poc més de 500 m.,  aquest és un valor afegit, ja que ens permet passar per tota una successió ben diversa dels boscos mediterranis, suredes, alzinars, rouredes, castanyers i al final la fageda.  El dia que hi vaig anar una intensa nevada em va acompanyar bona part del camí, donant-li a la passejada un toc èpic. El regal més gran del dia va ser doble, per un costat un picot negre es va aixecar de molt a la vora dins de la fageda embolcallada de boira i en plena nevada, tot proferint la típica cridòria aguda i repetitiva que fa quan vola, cri-cri-cri-cri,  cri-cri-cri-cri... ,  brutal! , més tard i quan estava fent una foto amb el 17-40, un senglar enorme va passar com una vedette per davant de la càmera, el vaig cridar i ni es va immutar, o era sord o passava de mi.
Pel que fa al resultat fotogràfic va ser més aviat minso, les mateixes condicions feien poc recomanable treure l'equip, us mostro la imatge que més m'ha agradat perquè representa l'essència d'aquella sortida i que espero sigui del vostre gust.  

8 comentaris:

  1. osti tio quina passada de vivència!!!!! jo quan sigui gran vull ser Marquès!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu saps perquè alguns portem el nom de Marquès? Perquè algun avantpassat va ser un fill no volgut, fruit de l,abús de la noblesa sobre els seus súbdits, allò del dret de pernada. Millor que continuis sent qui ets, què ets el meu ídol! ;-)

      Elimina
  2. Molt bona Eduard,dona gust mirar aquesta imatge! 🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser relaxant, amb condicions una mica més extremes sempre es poden fer coses diferents. Gràcies, Joan. Celebro que t'agradi

      Elimina
  3. Que guapa, Eduard! Destil·la misteri. Molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pepet i mira que era un dia complicat però va sonar la campaneta :-)

      Elimina
  4. Aquestes fotos amb història són lo millor, per més temps que passi sempre te'n recordes... Segur que el senglar era sord, ja, ja, jaaa! Un ambient molt guapo Eduard ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrerament tinc moltes trobades amb senglars i sembla que han perdut la por. A la zona d'aiguamolls que són espais oberts, és increïble el que deixen apropor-se. Una abraçada

      Elimina