Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 31 de gener de 2016

El Glifosat, una mort silenciosa.


Diuen que molts pesticides actuals tenen un efecte nociu sobre la salut de les persones i òbviament dels ecosistemes naturals. Aquest any li ha tocat el rebre al glifosat. És el herbicida més utilitzat a nivell mundial i, sabeu de qui és?....., de la Montsanto. Mireu si és utilitzat que a la primavera per TV3 sortia un anunci que l'oferien per tractar les males herbes a nivell domèstic. Al·lucinat! (un cop va començar a saltar la notícia que l'OMS deia que era cancerígen el van retirar). A les imatges es veia com una ma armada d'una xeringa de plàstic grossa, aplicava una mena de "gel" de color verd,  sobre una fulla d'una pobre herba petitona, la veu en off deia que aquella planta moriria i mai més sortiria cap herba (us en recordeu?).  I mireu que el més senzill era simplement arrancar-la! Porta més feina i és més car fer l'aplicació que arrancar l'herba directament. Sense més comentaris...
La foto d'avui neix a partir d'una trucada d'en Ricard Llorente i el David Ibáñez, joves de l'IAEDEN i que són monitors del grup d'esplais  "Els Remenarocs" d'aquesta institució. Volien acompanyar-me a fer una sessió de fotos. Aleshores vaig pensar que seria una bona ocasió per fer una nocturna amb il·luminació afegida i reivindicativa.
L'autoria de la imatge és compartida, ja que ells van participar directament en tot el procés de fer-les, des de la part creativa, fins la feina delicada d'aplicar la llum artificial de forma selectiva i zenitalment. Us deixem tres versions, dos del bidó de glifosat de plàstic i l'altre d'un insecticida del segle passat, una peça de museu i que probablement el seu dia va contenir DDT, feu un zoom sobre l'etiqueta, no té pèrdua.
Quina de les tres verssions t'agrada més?




divendres, 29 de gener de 2016

Anemocòria


Les plantes utilitzen diferents mètodes per poder dispersar les llavors, algunes són ingerides pels animals i posteriorment en un altre emplaçament les deixen anar amb la defecació, aquest tipus de dispersió seria la zoocòria, aleshores el títol d'avui, l'anemocòria fa referència a les llavors que són dispersades pel vent, perquè sigui més efectiu la planta genera unes llavors amb uns "dispositius" que faciliten el vol de la mateixa, tota una tecnologia desenvolupada a base de mil·lennis d'evolució.
Un exemple són aquestes llavors a punt d'arrencar el vol una tarda de tardor....

dimecres, 27 de gener de 2016

Alba


Alba.: "Moment en que la llum del sol comença a emblanquir l'horitzó", vols dir que aquesta definició és bona..., segurament el que no és bo és el títol de l'entrada.

dilluns, 25 de gener de 2016

l'Aligot


Aquest és el rapinyaire més comú a l'hivern per les carretes de l'Empordà. De camí cap a casa, tornant de la feina, travesso la llera de l'estany de Castelló d'Empúries (ara anomenada reserva integral 1 o "Els Estanys", es veu que el nom de "Estany de Castelló" ningú el vol, és un malnom?). Doncs, a diari en puc comptar entre 5 i 10 exemplars d'aligots que estan sobre els arbres esperant que algun "taup" o ratolí es mogui i així poder-se'l cruspir.
Les fotografies que avui us presento són fetes a l'aguait de NATURAPROP a Sant Esteve de Guialbes, el mateix dia que vaig fer les de l'astor i que us vaig presentar la setmana passada, no són de Castelló d'Empúries, vaig anar a lo més còmode. Aquell dia els hi vam posar un conill per atreure'ls, això sí, el conill era de Castelló d'Empúries! Ens el va cedir en Quim Torres que aprofito per donar-li les gràcies públicament.  Vaig tenir la sort que varen fer una aproximació posant-se en els arbres de davant del "hide", cosa que em va permetre de fer unes fotos diferents, en el seu ambient d'arbrat hivernal i que no tot fos de com mengen. Com que un ha nascut amb un flor al ...., no va ser un aligot el que va venir, si no que en van ser dos! ;-) Espero que us agradin i en gaudiu tant o més com l'altre dia.  

dissabte, 23 de gener de 2016

Rippel marks


És el nom tècnic que en geologia serveix per denominar aquests dibuixos tan característics que els fluids deixen a la sorra. Els podem veure a la platja que no ha estat trepitjada per la gent i que el vent ha modelat o, en el fons marí per efecte de les corrents que  crea el propi onatge.
Doncs aquests dibuixos són un magnífic recurs que podem utilitzar a l'hora de fotografiar i, més quan el sol està baix i amb la il·luminació lateral que els realça però, hi ha petits trucs per aconseguir el mateix si el sol no ajuda, amb un cop de flaix ben potent arran de terra pots fer sortir el relleu si és de dia i, si és de nit tancada podem fer el mateix amb un lot.

dijous, 21 de gener de 2016

La mort



Quan passeges pels espais naturals ho fas per captar la vida, ja sigui en el seu conjunt o en el detall. En el meu cas trobo irresistible captar la mort, ja que és part essencial d'aquesta. Si ho fas d'un animal salvatge que ha caigut electrocutat o d'un arbre tombat per la tramuntana, sembla que és més colpidor però, no desaprofito l'ocasió de fer-ho amb animals domèstics, ells també formen part d'aquesta roda. L'home, ens agradi o no, és part essencial del cicle.  

dilluns, 18 de gener de 2016

L'Astor


Una de les experiències més bèsties que he tingut, des del punt de vista naturalístic, ha estat poder tenir a quatre metres de distància l'astor devorant una presa. Sentir l'energia d'aquest superdepredor desfermada és una possibilitat que la tenim a l'abast de tots a l'amagatall de NATURAPROP. Us ben juro que paga la pena passar-te tot un matí esperant aquest espectacle de la natura, són poquíssimes les persones que han pogut gaudir en viu i en directe d'una esperiència com aquesta. 
Aquell mati vaig entrar a punta de dia, bé, les vuit tampoc és tant d'hora a l'hivern. Les sis hores que hi vaig estar van ser "frenètiques", a primera hora un reguitzell d'ocellets de bosc i conreu, van anar passant com si fos una desfilada de models emplomallats, ells seran motiu d'una propera entrada. També vaig gaudir dun altre espectacle amb dos aligots que van estar alimentant-se davant de l'amagatall i que us mostraré properament però, el plat fort es va servir la darrera hora, com ha de ser! Quan estava mirant el rellotge per decidir l'hora límit de sortida, va ser quan va aparèixer la fera ferotge. Mai havia vist en acció un astor i us ho ben juro que és pura energia.  Es va llençar sobre la presa com un avió de combat, instantàneament i instintivament va protegir la seva presa obrint les ales i envoltant-la, tot estarrofat, a la vegada proferia uns crits d'alerta per marcar als "passa volants"que aquell colom era seu. Immediatament va començar a plomar-lo sense deixar de cridar als quatre vents qui era qui manava en aquell territori. Tot es va succeir amb molta rapidesa. Sortosament, conforme anava ingerint també es notava una certa disminució d'aquella agressivitat pròpia dels grans depredadors. Quin espectacle! tinc una mica d'experiència en l'observació de la natura i aquest espectacle que he viscut de la mà de NATURAPROP ha estat un dels més gratificants dels darrers anys, sense cap mena de dubte. Gràcies, companys!








diumenge, 17 de gener de 2016

Antagonisme


Quan estic davant d'un final de crepuscle i, abans de que aparegui l'hora blava, m'agrada buscar una composició en que s'enfrontin les llums antagòniques que es generen. Per un costat hi ha els colors càlids de la zona per on el sol ha desaparegut i, per l'altre, tenim les tonalitats més fredes. El dia en que es va fer aquesta foto hi havia les restes d'una línia esquifida de tempestes que es desfeia i, que aportava molt de dramatisme a l'escenari crepuscular. Espero que us agradi! 

divendres, 15 de gener de 2016

Evolució d'un crepuscle





Després d'unes entrades nocturnes, fosques, avui toca posar-hi una mica de color. Aquestes imatges són d'una mateixa posta de sol agafada des de diferents angles i que personalment em va agradar molt. Espero no cansar-vos. 

dimecres, 13 de gener de 2016

Ara si!


Feia molts de dies, moltes setmanes, mesos feia! que no trobava uns minuts de llums excepcionals. Aquest dilluns finalment va passar i estava al lloc adequat per capturar-les, bé això és el que jo crec. Al sortir de casa volia anar cap a Roses però quatre gotes van mullar el terra i al mirar el cel veig que entrava un grop de NW, aleshores vaig canviar el destí de forma immediata i vaig al costat nord.
Quan et trobes amb aquestes situacions, abans que passin, ja se'm posa el cor a "tope", pura adrenalina. Cal reaccionar amb rapidesa i mirar de no espifiar-la. Sé que tindré pocs minuts, i cal saber on posar-se i que tot succeeixi com un vol o hagi previst que passi.
A sobre, aquest dilluns feia un "xirimiri" empipador per estar muntant càmera filtres, trípode, etc, etc, calia portar un paraigua a la mà i anar fent amb l'altra. El vent ratxejat no ajudava gens, el pols tremolós, tampoc.  Finalment vaig triar el Bramant, esperava que al baixar el sol trobaria un forat per sortir i il·luminar l'horitzó est, lloc on era possible tenir una cortina fina de plugim i que es formessin unes bones llums de tarda. Quan estava a punt, tot es va esvair i el sol es va amagar radera els núvols. Cagoenmurfi! aquest paio mai no dorm! Espero uns minuts, re-ubico tota la parafernàlia, saludo a unes amigues del poble que passen pel costat, i ara si! torna a sortir una ullada de sol i l'arc de Sant Martí es forma mar endins. T'he caçat!

dilluns, 11 de gener de 2016

La llarga travessa del desert


Aquesta tardor i hivern han estat com una llarga travessa d'un "desert meteorològic", l'anticicló de les Açores ens ha fet  la guitza i aquestes setmanes d'altes pressions, sense el pas de borrasques, ens han deixat els aiguamolls eixuts i el mar com una bassa d'oli. Sortosament, alguna cua de front ens ha regalat uns crepuscles encesos que ens han permès treure la pols de la càmera.
La imatge d'avui s'ha fet durant una tarda d'aquest dies de Nadal en que el pas de las barques quan tornen cap a port aixequen les onades i, un lleuger vent escombra la humitat generant aquests núvols que ens permet rematar la fotografia de marina. 

dissabte, 9 de gener de 2016

"El que és petit, és bonic / floridura sobre un excrement"


Llarg títol per recordar  un dels llibres més influents que s'han escrit en les darreres dècades i que sovint oblidem: "Small is beautiful" de E.F. Shumacher. Aquest economista ens va alertar per que fóssim més respectuosos amb els recursos, que fóssim més sostenibles, quaranta anys més tard seguim pel mateix camí.
En la foto podeu veure com és la floridura que creix sobre un excrement i, que ajuda a incorporar els aliments consumits per una vaca, ara expulsats en forma de tifa, i que passaran cap al medi per ser absorbits de nou per les plantes. Aquest procés natural i sostenible que la natura fa, i ho fa d'una forma tan rebonica, nosaltres no som capaços de incorporar-ho al nostre dia a dia. La petjada ecològica ens porta a l'autodestrucció i no en volem ser conscients. Des de la nostra petitesa ens veiem incapaços i impotents per fer quelcom per arreglar-ho. Reconec que estic mig depre per tot el que passa a casa nostra i busco el consol en una tifa :-).     

dijous, 7 de gener de 2016

Maestrat (II)


Els aspectes naturals de la comarca és el que millor coneixia, de jove havia recorregut durant innumerables ocasions els Ports de Besseit, els quals, pertanyent pràcticament al mateix conjunt natural però, hi havia un aspecte que dubtava si encara es podia conservar tant net i pur com en aquells temps, em vull referir a l'aire gèlid, dens i transparent, d'aquesta terra, a la manca de contaminació lumínica, als cels nocturns espectaculars d'aquest país tant despoblat i si, encara ho conserva! Aquest és un valor en alça en els temps actuals i que caldria que els gestors d'aquest entorn ho potenciessin.  
En aquesta terra encara és possible passejar-hi tranquil·lament i, estiguis on estiguis, des de mig matí i fins que el sol s'ha amagat, pots veure voltors volant en totes direccions. Si fas una excursió per qualsevol de les muntanyes reblertes de cingleres hi podràs veure la cabra salvatge. Tot això, enmig  de les pinedes de pi negre o de pi roig, de les boixedes i els sabinars. Demanar per demanar, poder hi trobo a faltar el udol del llop però això és molt demanar.




dimarts, 5 de gener de 2016

Castell de Sant Salvador


Dos o tres cops l'any m'agrada pujar al castell, aquell dia era un mal dia per la fotografia nocturna, pràcticament era lluna plena però, com que m'agrada anar a contracorrent, doncs cap amunt.  La plana tenia una humitat ambiental molt elevada que entelava la lent en llargues exposicions, aleshores calia arriscar i anar a suar la cansalada i pujat fins a la cota 700 msnm.
Un cop al lloc vaig agafar una emprenyada en veure com han "antropitzat" el lloc amb cartells informatius, baranes a les balconades perquè els visitants no caiguin, etc.  La massificació dels espais públics té aquest problema, molt aviat perdent la seva essència.
Aquest fet em va obligar a buscar nous enquadres i evitar tots aquests nous objectes, la lluna anava pujant i ràpidament les imatges quedarien molt diürnes. A dalt dues imatges contraposades, la primera feta des de dins la torre de defensa i la segona mirant-la, a la de sota s'ha inclòs a la lluna. 


diumenge, 3 de gener de 2016

Maestrat (I)



Hem aprofitat alguns dies del Nadal per fer una escapadeta pel Maestrat, aquesta és una comarca del Baix Aragó força desconeguda i que ens va sorprendre molt gratament. Les belleses que atresora són variades i pot fer la delícia de molta gent inquieta per conèixer el territori. L'entrada d'avui la faré sobre una de les temàtiques que més poden captivar, l'arquitectura civil i religiosa i que està molt lluny del que normalment faig. Que en una contrada tant "pobra" i mancada de recursos pugui haver-hi pobles fortificats amb uns casals d'una noble identitat i esquitxada d'esglesies i convents, et deixa bocavadat , encara que tot té la seva raó de ser. Descobrir-ho és fascinant i us convio a fer-ho.
Avui us deixo una mostra, els fotògrafs nocturns podreu quedar confosos i pensar que és feta a Belchite però, no, no és Belchite. ës un convent d'un poblet perdut al mig del maestrat.
Al processar-la, he hagut de practicar un revelat extrem per reduir la saturació dels taronges procedents de la il·luminació pública del carrer, el proper dia que hi vagi m'emportaré una manta per tapar la farola :-) i evitar aquest molest problema. A sota una panoràmica del poble i un detall d'un carrer. Als que us agrada la fotografia urbana aquí us tornarieu bojos!  



divendres, 1 de gener de 2016

Far de S'Aranella.



Aquest far el tinc relativament a prop de casa i normalment hi vaig quan bufa tramuntana forta, m'agrada sentir la força del vent i el mar. Com que aquest final d'estiu és força "soset"  Vaig haver de buscar altres racons per fotografiar. Aquest dia hi anava amb la intenció de provar el ND de 10 passos però, els núvols no eren els adequats. Tot i això, vaig fer aquesta imatge del far des del costat E i, aprofitant el lloc però fent un gir de 180º, vaig fer la segona imatge en que es veu el poble de Port de la Selva.