Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 18 de gener de 2016

L'Astor


Una de les experiències més bèsties que he tingut, des del punt de vista naturalístic, ha estat poder tenir a quatre metres de distància l'astor devorant una presa. Sentir l'energia d'aquest superdepredor desfermada és una possibilitat que la tenim a l'abast de tots a l'amagatall de NATURAPROP. Us ben juro que paga la pena passar-te tot un matí esperant aquest espectacle de la natura, són poquíssimes les persones que han pogut gaudir en viu i en directe d'una esperiència com aquesta. 
Aquell mati vaig entrar a punta de dia, bé, les vuit tampoc és tant d'hora a l'hivern. Les sis hores que hi vaig estar van ser "frenètiques", a primera hora un reguitzell d'ocellets de bosc i conreu, van anar passant com si fos una desfilada de models emplomallats, ells seran motiu d'una propera entrada. També vaig gaudir dun altre espectacle amb dos aligots que van estar alimentant-se davant de l'amagatall i que us mostraré properament però, el plat fort es va servir la darrera hora, com ha de ser! Quan estava mirant el rellotge per decidir l'hora límit de sortida, va ser quan va aparèixer la fera ferotge. Mai havia vist en acció un astor i us ho ben juro que és pura energia.  Es va llençar sobre la presa com un avió de combat, instantàneament i instintivament va protegir la seva presa obrint les ales i envoltant-la, tot estarrofat, a la vegada proferia uns crits d'alerta per marcar als "passa volants"que aquell colom era seu. Immediatament va començar a plomar-lo sense deixar de cridar als quatre vents qui era qui manava en aquell territori. Tot es va succeir amb molta rapidesa. Sortosament, conforme anava ingerint també es notava una certa disminució d'aquella agressivitat pròpia dels grans depredadors. Quin espectacle! tinc una mica d'experiència en l'observació de la natura i aquest espectacle que he viscut de la mà de NATURAPROP ha estat un dels més gratificants dels darrers anys, sense cap mena de dubte. Gràcies, companys!








17 comentaris:

  1. Quina passada, que enveja...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hi ha mirades que ho diuen tot. Molt bo el relat per acabar d'arrodonir unes imatges ben impactants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El color dels ulls, la cella, tot el conjunt del cap potencien una expressió única de depredador amb pocs amics. Una abraçada

      Elimina
  3. Respostes
    1. Vaig tenir molta sort que en el moment de sol aparegués aquesta preciositat. Una femella de tres o quatre anys!

      Elimina
  4. Muy buenas Eduard, le das a todo. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unos pinitos de otro "palo"para no sobrecardar a los pacientes seguidores :-)

      Elimina
  5. Bufa, com m'agradaria, quin matí que vàres passar, salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte va ser trepidant, sembla exagerat però les sis hores van passar volant!!! :-)

      Elimina
  6. Bufa, com m'agradaria, quin matí que vàres passar, salut!

    ResponElimina
  7. Bufff com vas gaudir bandarra !!! Enveja de la sana un dia he de pujar a l'aguait de Naturaprop cada cop ho tinc més clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te,n arrepentiràs i emnys tu que ets sensible a tots aquests animalons de pluma, pèl i escata ;-)

      Elimina
  8. Uau!!!! Quines bèsties, aqui l'Empordà n'hi han moltes, les veus de dia parant la guait a d'alt els arbres o de matinada encara millor. Però aquestes imatges....quina enveja I sobretot saber distingir-ne els noms. Graàcies per mostrar-ho!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda Blanca, els que dius tu possiblement siguin els aligots. La propera setmana veuràs una entrada en que també es van aproximar i els vaig poder fotografiar. Una abraçada

      Elimina
  9. Quina passada d'imatges i de tant aprop sense la necessitat d'un gran tele.
    Quina enveja.
    Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si són fetes amb el 70-200 f2,8 que té una gran qualitat. Gràcies per la visita, company!

      Elimina