A Cadaqués de les onades en diuen marons i trobo que és una
paraula que de vegades se li escau prou bé, per exemple quan hi ha mar de fons
i les marons ens gronxen com una mare que gronxa el bressol del seu fill.
Quan la tramuntana va de baixa és un bon moment per recórrer
la Mar d'Amunt buscant racons de costa per fotografiar . Fàcil no ho és, el
contrast negre dels esquists amb el blanc de l'escuma és molt complicat de controlar des del punt de vista fotogràfic. Us deixo unes marons espetegant
contra els esquistos de Port de la Selva.
Eduard ets el "José Fernández" de l'Alt Empordà, sempre redescobrint indrets nous per la majoria
ResponEliminaOstres, ja m'agradaria semblar-me ni que sigui una xic al Jose, és un gran referent :-)
EliminaHi ha llocs mítics que tots hi hem d'anar un dia o altre però, abans hem de descobrir el que tenim al costat de casa. Una abraçada, Jordi
Quina xulada la primera, amb la ona i el cel. A mi no m'agrada gens la tramontana (aire de puerto li diem aquí): significa molt fred i ni una boira al cel (i per tant, ni pluja ni neu). Una abraçada.
ResponEliminaT,explicaré una petita anècdota d,aquest lloc, quan hi vaig arribar va marxar un blauet (martin pescador) li vaig esgarrar els darrers minuts de pesca del dia, ell aprofitava les aigues calmades de l abassa del pp per pescar. Al cap de Creus els blauets pesquen al mar! ;-)
Elimina