Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 9 de juny del 2014

L’estany de Castelló




Si miréssim la cartografia antiga veuríem que allò que tothom coneix com “Els Aiguamolls” té la denominació de l’Estany de Castelló. Aquest era el lloc on desembocava el riu La Muga i que posteriorment (després de la guerra civil del 36) aquest riu el van encaixonar perquè anés a tributar directament al mar. Aquest mot d’Estany de Castelló ha desaparegut completament de les cartografies actuals i del cap de tothom, mai he sentit a cap castelloní reivindicar-lo. S’ha meteoritzat i ha quedat esmicolat en tot un seguit d’estanys amb nom propi, avui us presento l’Estany de Murnau, un dels estany menys coneguts i dels més bonics que hi ha. Actualment és una zona d’inundació en que encara s’hi veu representada part de la vegetació típica d’aquestes maresmes de caràcter més dolç, encara que molt a prop de la superfície (1-3 m) l’aigua és ben salada o salmàstica com diuen els vells d’aquests cortals (masos), la presència dels tamarius denoten aquest caràcter salobrós. Espero que us agradin.

6 comentaris:

  1. APa!. Quin cel més espectacular!!. M'agrada més el primer pla de la segona. No coneixia aquest "redireccionament" post-guerra de la Muga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet la Muga quan arribava vora mar es transformava amb uns quants braços i més en època de inundacions. Els comptes d'empúries i amb la finalitat de reblir l'estany (omplir-lo de sediments) i guanar-hi terres de cultiu, mantenir aquest curs que entrava dins del gran estany de Castelló. Ara aquest braç té el nom de "Mugueta". Una abraçada i coincideixo amb la teva elecció ;-)

      Elimina
  2. No coneixia la denominació de "L’estany de Castelló " gràcies Eduard amb les teves cròniques un sempre aprèn alguna cosa nova. Les dues fotos espectaculars, em quedo amb la segona, a la primera veig massa llum sobre l'aigua en proporció als núvols i la segona la trobo molt més compensada de llums i lluentor, però no em facis cas, que jo de foto prémer el botó i encara de vegades no trec el dit i l'espifio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Dani. Normalment miro de seguir la regla dels terços a l'hora de repartir la proporció de cel i terra, tot depès del que vols potenciar. En la primera foto volia incloure si o si, la mata de joncs, però no volia perdre molt de cel, d'aquí que fes un "a mitges" per deixar-ho tot més repartit :-) No et tallis ni un pèl a l'hora de comentar. Aquí tots aprenem uns dels altres

      Elimina
  3. Fantàstiques fotografies! Què bons records aquell estany que ens vas mostrar fa 25 anys. És veritat que som un quart de segle més grans, però també som un quart de segle més savis i, en el teu cas, un fotògraf que enlluerna. Abraçada dels teus amics banyolins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo el dia que et vaig acompanyar i descobrir l,existència del filtre DN, he trigat molts d,anys ens posar-ho en pràctica. Sempre he pensat que per certes coses soc força reptilià. Moltes gràcies per la visita, mestre!

      Elimina