Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 15 de març de 2013

De la cerca d’un cometa (PanStarrs) a la troballa d’un asteroide (2000PZ6).


Monument a M. Jacint Verdaguer ubicat a la Mare de Deu del Món. 
L'estel és Alpheratz(possiblement) que pertany a Andròmeda
Durant la setmana passada he estat pendent cada capvespre de poder veure el cometa “Panstars” però, la meto adversa no m’ho ha permès. Dijous vaig pujar al santuari de la Mare de Deu del Món, sabia que els núvols difícilment se n‘anirien, però també sabia que els objectius que ens marquem són per poder fer els camins i, en aquest cas, feia molts anys que no hi pujava, motiu suficient per tornar-hi.
Bufava una tramuntana de 80-100 km/h. i la temperatura a Roses era de 5ºC, no  sé quina devia haver a 1100 m.s.n.m. amb aquell vent!, el que si sé, es que se’m va glaçar fins i tot la memòria.
Equipat amb el trespeus més pesat que tinc (és el més estable) i un teleobjectiu de 200 mm. (poca cosa per un objecte tan allunyat de la terra), vaig esperar fins que es fes fosc a que els núvols marxessin i pogués veure el cobdiciat “Panstars”. Estava al darrer revolt abans del santuari, allí hi havia una mica de recer. La llum marxava i cada cop hi havia més de núvols i a sobre començava a nevar. Una mica desesperat i bloquejat mentalment, vaig entrar al cotxe per refer-me, calia reflexionar. Finalment decideixo robar una fotografia nocturna al indret i m’encomano a mossèn Cinto, l’hoste més il·lustre del Món , ell em salvarà.  
Amb tot això, passo de la cerca del cometa “Pansatrs” a trobar-me amb l’asteroide “38671 Verdaguer” (inicialment 2000PZ6).  Dies enrere vaig aprendre que els asteroides són cometes que s’han quedat eixuts, ja no tenen ni gasos, ni aigua per sublimar i generar l’espectacular cua bífida. “38671 Verdaguer” és un asteroide descobert per un astrònom tortosí l’any 2000 (Sr. Jaume Nòmen) i que se li va acabar donant aquest nom, al coincidir la descoberta amb el centenari de la mort d’en M. Cinto Verdaguer. Crec que la seva magnitud és de 15,4, invisible per a mi i per a la majoria d’astrònoms aficionats, però vès per on, que l’altre “Verdaguer” el tenia  a l’abast de la mà i de l’angular de 17 mm. Allà assegut, immutable a les adverses condicions meteorològiques va permetre que el fotografiés ràpidament i pogués tornar a casa ben content. Per mi va ser un petit miracle en aquell capvespre indòmit, encara que no crec que això (lo del miracle) li importes gaire a M.Cinto.
Les dades tècniques de la foto són.: 44 segons de temps d’exposició, el diafragma a f4 el màxim d’obert que permet el 17-40 Canon i, la sensibilitat a 800 ISO per escurçar al màxim l’exposició i així no congelar-me en el intent. A mossèn Cinto el vaig il·luminar amb una lot càlida de tungstè, era el més calent que tenia a les mans. La contaminació lumínica i la lluna van fer la resta.

6 comentaris:

  1. No ho sabia que el meu avantpassat tenia un asteroide dedicat, gràcies Eduard pel relat i per aquestes fotos tan especials que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres anònim! ara m'he quedat amb les ganes de saber qui ets. Això no es fa! IDENTIFICA'T, please! ;-)

      Elimina
  2. Mestre de les llums i les ombres.Impresionant imatge.Enhorabona.
    Ramon Faura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ramon, aqui l'únic mestre ets tu, jo per ara i en tinc per molt encara, soc un simple aprenent que ja és molt!
      Per sort el santuari estava tancat i no hi havia llum artificial del lloc.

      Elimina
  3. Magnífica presa Eduard
    Carles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats per haver vist i fotografiat el PanStarrs, Carles

      Elimina