Primera gran lluna de l'any

Se'm va escapar la sortida de la primera gran lluna del 2018 i poder la única que tindrem aquest any. El que vaig fer va ser anar a veure la posta d'aquesta lluna l'endemà de que fos plena però, tampoc hi va haver gaire sort. Uns núvols espessos arran d'horitzó em varen fer la guitza i, la van tapar en el moment que ella havia d'amagar-se al darrera del Canigó.  

Ara que ve el bon temps

Quan sospito que hi haurà un cel de primera, noto una força irresistible que em porta a qualsevol racó dels aiguamolls per intentar immortalitzar aquells darrers minuts del dia. Esperem que també vinguin els llevants que remoguin el mar i la costa es netegi aviat d'andròmines estiuenques. Els vents remouran el mar i la natura es mostrarà ben desperta, sortirà de la letargia estiuenca que és tremendament avorrida i, podrem córrer a immortalitzar aquests instants per sentir-nos enganyosament lliures. 

Típules

Són uns mosquits gegantins que solen impressionar molt si es desconeix qui són. Aquests dípters no piquen com ho fan els mosquits comuns, de fet són vegetarians. Les seves larves passen gran part de l'any sobre brots d'herbes i restes orgànics dels quals s'alimenten. La vida adulta és curta i és el moment que aprofiten per reproduir-se però, pràcticament no s'alimenten, veuen una mica i poca cosa més. 

L'illa de Caramany

Hi ha llocs que queden com oblidats, arraconats, cauen en una mena de forat negre i no se'n parla d'ells. El PNAE està constituït per tres reserves integrals, dues són conegudes i visitades però, la que està situada més al sud està com deixada de la mà de tothom, es tracta d'una illa fluvial que s'anomena Caramany,  aquesta illa és d'origen artificial, en aquest tram baix del riu Fluvià, hi ha un meandre molt pronunciat que les riuades anaven eixamplant. A principis dels vuitanta es va obrir un canal que aïllà el bosc de ribera que hi havia a la llera esquerra del riu i es va reforçar el talús del marge dret mitjançant una restauració molt acurada i d'aquesta obra va néixer l'illa de Caramany.

A banda dels valors naturals que alberga l'illa, també n'hi ha un que no se'n parla gaire i que s'ha de posar en valor, em refereixo al paisatgístic. Intentaré dedicar-li algunes imatges per treure-la de l'oblit en que està immersa i començarem per aquesta visió hivernal d'una tarda de gener amb un cel sense "xixa". Com ho veieu?

Fageda de Requesens

L'any passat vaig pujar durant una nevada a la fageda deRequeses i en vaig treure una imatge que em va satisfer molt. Aquest hivern quan hi hagut una previsió de nevada hi he tornat (27/01/18), el primer dia la tramuntana ha estat extrema i l'aiguaneu queia en horitzontal, davant d'aquestes condicions  mitja volta i cap a casa, l'endemà  vaig tornar-hi però en un dia net de núvols i sense vent, cosa que no era el que volia. Malgrat tot, us presento el que en vaig treure, una imatge molt personal de la fageda i una mica de reportatge de la pujada i baixada a la muntanya mítica del Pirineu Oriental.  

Quan entra la tramuntana

Quan passa un front quasi sempre entra la tramuntana. El trencament dels núvols per part del vent, la seva modulació, ens ofereix unes grans oportunitats de fer fotografia del paisatge amb cels potents. El dia d'aquesta imatge ho era un moment d'aquests, a mi no m'agrada perdre-me'ls, aquell dia vaig arribar a ser fins i tot una mica (molt) mal educat, vaig aixecar-me de la sobretaula i em vaig escapar per poder captar el moment. Sort que els amics ho entenen i em soporten.