Rippel marks

És el nom tècnic que en geologia serveix per denominar aquests dibuixos tan característics que els fluids deixen a la sorra. Els podem veure a la platja que no ha estat trepitjada per la gent i que el vent ha modelat o, en el fons marí per efecte de les corrents que  crea el propi onatge.

Doncs aquests dibuixos són un magnífic recurs que podem utilitzar a l'hora de fotografiar i, més quan el sol està baix i amb la il·luminació lateral que els realça però, hi ha petits trucs per aconseguir el mateix si el sol no ajuda, amb un cop de flaix ben potent arran de terra pots fer sortir el relleu si és de dia i, si és de nit tancada podem fer el mateix amb un lot.

La mort

Quan passeges pels espais naturals ho fas per captar la vida, ja sigui en el seu conjunt o en el detall. En el meu cas trobo irresistible captar la mort, ja que és part essencial d'aquesta. Si ho fas d'un animal salvatge que ha caigut electrocutat o d'un arbre tombat per la tramuntana, sembla que és més colpidor però, no desaprofito l'ocasió de fer-ho amb animals domèstics, ells també formen part d'aquesta roda. L'home, ens agradi o no, és part essencial del cicle.  

L'Astor

Una de les experiències més bèsties que he tingut, des del punt de vista naturalístic, ha estat poder tenir a quatre metres de distància l'astor devorant una presa. Sentir l'energia d'aquest superdepredor desfermada és una possibilitat que la tenim a l'abast de tots a l'amagatall de NATURAPROP. Us ben juro que paga la pena passar-te tot un matí esperant aquest espectacle de la natura, són poquíssimes les persones que han pogut gaudir en viu i en directe d'una esperiència com aquesta. 

Aquell mati vaig entrar a punta de dia, bé, les vuit tampoc és tant d'hora a l'hivern. Les sis hores que hi vaig estar van ser "frenètiques", a primera hora un reguitzell d'ocellets de bosc i conreu, van anar passant com si fos una desfilada de models emplomallats, ells seran motiu d'una propera entrada. També vaig gaudir dun altre espectacle amb dos aligots que van estar alimentant-se davant de l'amagatall i que us mostraré properament però, el plat fort es va servir la darrera hora, com ha de ser! Quan estava mirant el rellotge per decidir l'hora límit de sortida, va ser quan va aparèixer la fera ferotge. Mai havia vist en acció un astor i us ho ben juro que és pura energia.  Es va llençar sobre la presa com un avió de combat, instantàneament i instintivament va protegir la seva presa obrint les ales i envoltant-la, tot estarrofat, a la vegada proferia uns crits d'alerta per marcar als "passa volants"que aquell colom era seu. Immediatament va començar a plomar-lo sense deixar de cridar als quatre vents qui era qui manava en aquell territori. Tot es va succeir amb molta rapidesa. Sortosament, conforme anava ingerint també es notava una certa disminució d'aquella agressivitat pròpia dels grans depredadors. Quin espectacle! tinc una mica d'experiència en l'observació de la natura i aquest espectacle que he viscut de la mà de NATURAPROP ha estat un dels més gratificants dels darrers anys, sense cap mena de dubte. Gràcies, companys!

Antagonisme

Quan estic davant d'un final de crepuscle i, abans de que aparegui l'hora blava, m'agrada buscar una composició en que s'enfrontin les llums antagòniques que es generen. Per un costat hi ha els colors càlids de la zona per on el sol ha desaparegut i, per l'altre, tenim les tonalitats més fredes. El dia en que es va fer aquesta foto hi havia les restes d'una línia esquifida de tempestes que es desfeia i, que aportava molt de dramatisme a l'escenari crepuscular. Espero que us agradi! 

Evolució d'un crepuscle

Després d'unes entrades nocturnes, fosques, avui toca posar-hi una mica de color. Aquestes imatges són d'una mateixa posta de sol agafada des de diferents angles i que personalment em va agradar molt. Espero no cansar-vos. 

Ara si!

Feia molts de dies, moltes setmanes, mesos feia! que no trobava uns minuts de llums excepcionals. Aquest dilluns finalment va passar i estava al lloc adequat per capturar-les, bé això és el que jo crec. Al sortir de casa volia anar cap a Roses però quatre gotes van mullar el terra i al mirar el cel veig que entrava un grop de NW, aleshores vaig canviar el destí de forma immediata i vaig al costat nord.

Quan et trobes amb aquestes situacions, abans que passin, ja se'm posa el cor a "tope", pura adrenalina. Cal reaccionar amb rapidesa i mirar de no espifiar-la. Sé que tindré pocs minuts, i cal saber on posar-se i que tot succeeixi com un vol o hagi previst que passi.

A sobre, aquest dilluns feia un "xirimiri" empipador per estar muntant càmera filtres, trípode, etc, etc, calia portar un paraigua a la mà i anar fent amb l'altra. El vent ratxejat no ajudava gens, el pols tremolós, tampoc.  Finalment vaig triar el Bramant, esperava que al baixar el sol trobaria un forat per sortir i il·luminar l'horitzó est, lloc on era possible tenir una cortina fina de plugim i que es formessin unes bones llums de tarda. Quan estava a punt, tot es va esvair i el sol es va amagar radera els núvols. Cagoenmurfi! aquest paio mai no dorm! Espero uns minuts, re-ubico tota la parafernàlia, saludo a unes amigues del poble que passen pel costat, i ara si! torna a sortir una ullada de sol i l'arc de Sant Martí es forma mar endins. T'he caçat!