Acció

Després de moltes setmanes d’avorriment meteorològic sembla que això s’anima. Finalment l’anticicló s’ha mogut i ha començat l’espectacle. Us deixo un parell d'imatges d’ahir a la tarda, són fetes a Colera i és el moment en que es formava un mamatocúmul just sobre la platja de Garbet i que posteriorment va anar mar endins.

Monegros II

Una de les formacions geològiques més típiques dels Monegros són el “torrollones” o també anomenats “tozales”. La seva bellesa és captivadora i fa molt aconsellable anar a veure’ls a primera hora del matí o darrera de la tarda, moment en que el sol incideix sobre aquestes parets i s’engalanen amb una paleta de colors molt rica, grocs, taronges, vermells grisos, etc. Us aconsellaria que anéssiu a veure els que hi ha a la “Gabarda” o féssiu la ruta de “Jubierre”. Avui us deixo una mostra d’algunes d’aquestes formacions ubicades a la ruta de “Jubierre”. 

Buscant el lloc idoni

Aquestes imatges són el resultat d’una proba en un emplaçament per obtenir cels espectaculars  però, és un lloc on serà difícil treballar l’aigua. Els dos cops que hi he anat se’n fa complicat captar el moviment de l’aigua en un primer pla. El dia que vaig fer aquestes imatges era una “calorosa” tarda de  divendres del mes de febrer, el cel va ser espectacular, un vent de sud fort en alçada dibuixava aquests núvols perfilats o estratificats, l’espectacle estava servit  però, no acabava de trobar-li el punt, poder pel meu gust l’aigua està massa lluny. Finalment vaig fer la foto que més em va complaure, la darrera imatge, aquí l’onatge s’ha convertit en boirina i les línies del paisatge s’han simplificat. És el que em demanava el cos en aquell moment.

2n Premi de fotografia

L’ajuntament de Figueres ha organitzat un concurs de fotografia per homenatjar a l’estimat meteoròleg local Sr. Ferran Pou.

Hi hagut quatre categories, “Fenòmens meteorològics”, “Tramuntana” i, en la de “ meteorologia, aigua i territori” he tingut la sort de que m’hagin donat un segon premi, la qual cosa em satisfà molt. Ah! i una quarta categoria pels "instagramers". Al concurs s’hi han presentat més de vuit-centes obres (+ de 500 en instagramers), una selecció de les finalistes i premiades queden exposades a la Cate de Figueres durant els propers dies. 

Aquesta imatge es va fer pel pont de "Tots Sants", havia passat el mes d'octubre i no havia caigut ni una gota, quan és el mes més plujós de l'any. El lloc és la resclosa de La Farga a Maçanet de Cabrenys. Vaig aprofitar la darrera hora de penombra per fer una llarga exposició i aconseguir l'efecte seda de l'aigua, recurs que sempre resulta molt atractiu visualment.

Les barraques de pedra seca VII

La singularitat de la barraca que avui us presento és la de ser una de les més modernes (data del 1910).  Catalogada com troncocònica amb corona. Té un diàmetre interior de poc més de dos metres, podríem dir que és una barraca mitjana. Com que té línies ben perfilades i geomètriques, es pot pensar que hagi estat construïda per unes mans que coneixien molt bé l’ofici. Actualment, tot i estar en un erm encara conserva la porta. Una altra singularitat que té, és que per davant de l’entrada hi passa un rec d’escorro-recollida de l’aigua de pluja, aquesta  es derivava a una cisterna que es va construir sota la barraca.

Per fer la foto em vaig escapar un vespre que estava per Figueres, hi havia un quart de lluna i el cel net, bufava un garbí molt fort. Vaig utilitzar una lot de llum càlida per il·luminar l’exterior. 

Monegros I

Des de fa uns anys i per motius professionals als estius vaig fins un poblet dels Monegros anomenat Grañen. Anar-hi representa un esforç físic important perquè m’agafa en plena temporada de treball però, el fet d’entrar en aquell “espai tan immens” em resulta del tot gratificant. Ara hi he estat sense tanta presa, una mica més relaxat, i d'aquesta manera intentar fotografiar algunes de les formacions geològiques tant espectaculars que l'erosió ha escolpit.  Han estat dos dies molt intensos, amb la llum del dia buscàvem formacions interessants i a les nits les immortalitzàvem.  Han estat nits sense núvols i un quart de lluna, estelades, i una mica de vent. El resultat del treball no ha estat reeixit però, és una mostra del gran potencial paisatgístic que hi ha en aquest racó de l’Aragó.

Amb aquesta entrada també m’agradaria fer veure a molta gent que si bé hi ha llocs icònics que s’han de visitar, com pot ser l’arxifotografiat “castell de tierra de la Bàrdenas” , amb una mica de interès podem descobrir lloc nous que són preciosos i ser dels primers en descobrir-los i de pas podrem ajudar a promocionar aquests racons.

Començarem amb un la imatge de la Roca del Migdia del poblet de Piracés i un monument anomenat “art i natura”.