Un servidor quan practica la macrofotografia va a pèl,
simplement intento disfrutar de l'observació i emportar-me alguna imatge dels
petits detalls que la natura ens ofereix. És per això que redueixo l'equip a la
càmera i l'objectiu, no porto cap tipus de il·luminació de suport. D'aquí que em
vegi obligat a tirar de Isos i/o diafragmes oberts. Com a resultat tens una
plànols d'enfocament molt ajustats. Això t'ajuda a aïllar el detall que més et
pot interessar ressaltar i també jugar amb la plàstica del desenfocament.
M'apassiona la fotografia macro i també restringeixo l'equip a la mínima expressió. A més, de moment, tinc un macro de focal curta i això fa que m'hagi d'acostar més i que l'enfoc sigui crític. M'agraden les d'avui, sobretot la segona i la quarta, amb un bokeh molt bonic.
ResponEliminaEl macro és hiper-exigent i això mola molt, jugar amb l'enfocament extrem té resultats que ens sorprenen moltes vegades. Salut! company
EliminaUna disciplina que enganxa , els “micropaisatges” son especialment divertits on deixar volar l’imaginació . Hem quedo amb la segona ,es genial
ResponEliminaEngantxa i has d,estar molt tranquil per concentrar.te. Aquest any em costa molt conetra.me per raons alienes :-(
Elimina