Aquest és el títol d'una pel·lícula d'en Wim Wenders
dedicada a la biografia de l'excel·lent fotògraf Sebastiao Salgado, encara que poder
seria millor titular l'entrada d'avui com "la sal del sòl". Perquè avui
us vull fer notar que els aiguamolls són terres guanyades al mar i això de vegades
es nota d'una manera molt patent, aquesta terra que no són res més que
sediments que s'han anat superposant sobre el mar i posteriorment sobre
llacunes salades, tenen un contingut de sal molt alt. Aquesta sal aflora per capil·laritat
en els períodes de llarga sequera. Com que aquests darrers dies que dic dies,
setmanes, no ha plogut gens hi ha llocs on podem apreciar com la salt puja i es
cristal·litza.
Us deixo aquestes imatges en que es veuen en la primera la
petjada d'una truja de senglar i el seu garrí i en les altres dues el detall
dels cristalls de sal. Dir-vos que aquestes fotos s'han fet a cinc quilòmetres
i mig de la costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada