Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dissabte, 6 de gener del 2018

Els senglars


Diuen (Dep. Sostenibilitat) que a l'Alt Empordà hi ha una densitat de 12 senglars/Km2 i poder fan curt! Al menys en els municipis del Cap de Creus estem acostumats a veure aquests ungulats molt freqüentment. Qui no els ha vist per la carretera entre Garriguella i Roses? o la de Port lligat a Cadaqués?
La facilitat en trobar refugi en un terreny tant embardissat degut a la manca de pastures, una agricultura de capa caiguda i una gestió forestal imperceptible, junt a una abundància de menjar, han estat el motiu de que les poblacions s'hagin disparat fins a nivells intolerables.
No he trobat les dades dels danys que fan als conreus, infraestructures, pel que fa als accidents de trànsit que provoquen es diu que són entre 700 i 1000 en tot el territori de Catalunya a l'any.
Quina és la solució? doncs podria passar per fomentar oficis com el de pastor, no gaire ben vist, mitjançant qualificacions de "Q" i "D.O." de la matèria primera que se'n treu (carn i derivats de la llet),  foment de l'agricultura (vinyes, cereals de secà, etc), protecció en les insfraestructures amb passos de fauna i perquè no? fomentant l'arribada dels grans depredadors com el llop, amb aquestes mesures podríem ajudar a reduïr la població de senglars, protegir-nos dels grans incendis forestals i crearíem llocs de treball.
Us deixo aquesta imatge d'un senglar que fou atropellat pel tren de la línea Portbou-Figueres a l'alçada de Vilajuïga aquest Nadal.  

4 comentaris:

  1. Realment, una imatge interessant com a punt de reflexió. Referent al que comentes hem estat capaços de desestabilitzar el "sistema" i crec que ens serà molt difícil de tornar-lo a equilibrar. Els oficis que s'han perdut veig realment difícil de que siguem capaços de recuperar ja que el menyspreu i el menystenir als actors que han permès que ens trobessim el territori tal com l'hem trobat i no pitjor no ho recuperarem mai. Carboners, pagesos, pastors, llenyetaires i un llarg etc. han estat els que han "cuidat" el nostre paisatge.

    I pel que fa a les "etiquetes" queden molt be a les portades del diari pero costa molt que la gent se les faci seves en el dia a dia. Estem en una sociatat hipòcrita on ens omplim la boca amb esl productes de proximitat, de temporada, amb denominació d'origen i acavem comprant per preu en els lineals de les grans cadenes de distribució ( moltes vegades per un suposat tema de preu, que no necesariament te que ser cert. )

    Gràcies Eduard per fer-nos reflexionar , i per deixar-me donar el meu punt de vista.

    salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'entrada les gràcies a tu per enriquir amb els teus comentaris aquest post, comentaris fets des del coneixement de causa, tu ets un pagès molt format que has adaptat la producció al mercat i estàs produint amb l'ajuda de les tecnologies un producte de gran qualitat. Dins del sector agrícola trobo que s'ha anat molt a remolc dels dictats de les grans multinacionals, com en tots els altres sectors. Desitjo i espero que els petits productors es facin distribuïdors i puguin rentabilitzar el fruit del seu bon fer, que cada vegada hi hagi més cooperatives de consumidors que ho permetin, espero que sigui qüestió de temps, de poc temps. Una abraçada i tota l'admiració pel vostre treball

      Elimina
  2. Ja sé que n'hi ha molts, però igualment, pobre animal! La foto és molt impactant, amb el detall del tren passant.

    En aquest país sembla que només coneixem els extrems, o bé es despoblen (no m'agrada la paraula abandonar) àrees immenses, o bé ho transformem tot en regadius intensius o macrogranges de porcs. I total, per enviar bona part de la producció a fora, i al mateix temps importar aliments d'altres llocs, quan els podríem fer aquí. En fi!

    La proposta que fas seria ideal, tant per la gent de territori, com per la natura, i de fet s'ha vist que alguns mamífers molt amenaçats necessiten precisament un paisatge amb petits conreus, basses, marges amb vegetació... el que hi havia hagut a moltes comarques fins fa poques dècades. I en el tema flora, tant amb briòfits com fanerògames algunes de les espècies més rares i amenaçades es fan precisament en pastures de secà. Precisament les que van desapareixent.

    Ara falta que els encarregats de planificar el territori hi pensin. I no només de cara a la galeria, sinó amb també amb mesures valentes i que funcionin.

    Una abraçada, i perdó pel totxo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et perdono en absolut pel totxo! je, je, je, aquesta vessant més crítica i a la vegada enriquidora la trobo essèncial per la meva manera d'enfocar la fotografia, entenc la fotografia com un eina de denúncia i de documentació gràfica, per les coses bones i per les no tant bones. Una abraçada i moltes gràcies per la teva aportació, Miquel

      Elimina