Fa tres dècades l'estany de
Castelló estava farcit de reinetes, a dia d'avui per veure'n s'ha de molta tenir sort, hem passat de poder aproximar-te a unes romegueres al mes de maig i comptabilitzar
un centenar d'exemplars sub-adults, a anar-hi ara i no trobar-ne ni un sol bitxo.
La causa encara no se sap i segurament que serà multi factorial però, la
realitat és així de crua i dura.
Aquest cap de setmana en un prat
de dall humit que conec molt bé i d'on havien desaparegut, n'he vist un parell
d'exemplars i això m'ha fet no perdre l'esperança i vull pensar que es
recuperaran en els propers anys.
Us he posat un parell de fotos,
la segona que és la típica posició d'aquesta espècie i la primera que aporta un
punt de vista una mica diferent i que personalment m'agrada més :-) .
A la jardinera de casa, entre la menta i el julivert, a vegades n' hi veig una, no sé on s' amaga, doncs si la busco no la trobo i quan menys m' ho penso, apareix
ResponEliminaBon senyal de que a casa tens condicions per la realesa amfíbica! Una abraçada, Quim
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona "caça", una llàstima, amb les papallones passa quelcom semblant, recordo de petit veure'n moltes i ara no és gens fàcil a no ser que vagis a entorns deshabitats.
ResponEliminaTant la clàssica com la primera m'agraden!
Elles, les papallones són molt sensibles a la pèrdua de la diversitat florística, al tenir les erugues especialitzades en menjar sobre les plantes i amb una certa especialització, la pèrdua de terrenys naturals i l'ús dels herbicides en poden ser també una de les causes, Una abraçada, Jordi
EliminaAl delta del Llobregat es pot donar per extingida quan a finals dels 80 estava per tot arreu. Causes? No fa falta rumiar gaire.
ResponElimina