Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 15 de desembre del 2016

Reflexes amb reflexions


Poder és l'hora de reduir una mica el ritme de publicació i ser una mica més selectiu. El 2016 ha estat un any extremadament productiu i poder ara tocar explorar noves tècniques, ser més primmirat a l'hora de publicar imatges, buscar un nivell de qualitat alt, donar-li contingut "literari" o, simplement publicar quan tens quelcom nou que mostrar, ja sigui una ubicació o una llum excepcional..., més que res per no ser cansí. He notat una baixada important en les visites al blog, sembla que altres companys que en tenen els hi passa el mateix.
La imatge d'avui és d'aquelles que ja pot cansar i per això he de dosificar el que publico. Un dia un company em va dir que era molt prolífic, combinar la qualitat i la quantitat és força difícil i l'explotació dels recursos que tinc a l'abast m'obliga a fer-ho. Bé, ja veurem com evoluciona tot plegat.

24 comentaris:

  1. Personalment em costa fins i tot publicar en el meu blog, miro abans les publicacions de altres en el face, i d'allà salto els blogs. Tots passem etapes, jo he tingut un desinterès envers la fotografia, no m'inspirava res, prioritzava més la vivència, i això ha fet que la càmera només la fes servir en moments que realment val la pena treure-la, també hi ha hagut moments excepcionals perduts, però em quedo amb la vivència viscuda sense plasmar-la, ara potser torno a canviar d'etapa novament em noto amb més ganes de fotografiar, amb més inspiració tot i així no em capfico, la càmera va sempre amb mi el que hagi de sortir sortirà.

    També compte en el tema que he estat poc inspirada què el meu equip sigui una mica "cromañon" i fer fotografia no és molt relaxat, si et falla la pota del trípode (dels anys 60,jajjaja) si el polatitzador se't queda clavat, si he estat sense trípode ni filtres durant una temporada per olblidar-los en un mirador i suma i sigue..........històries,vivències.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El "procés creatiu" m'arriba el dia que no planifico i no tinc cap idea preconcebuda del que vull fer, possiblement que la part més tècnica l'hagi estat pensant amb anterioritat però quan realment se me'n va l'olla, és en els dies que no hi penso i em falten motius fotogràfics que trobar, es aleshores que s'esmola la imaginació. :-)

      Elimina
  2. Jo crec que els blocs son a horas baixes i que no els hi queden gaires anys de vida. Jo he notat baixada al número de comentaris, i una pujada de les visites des de que comparteixo les entrades al Facebook. Tot i aixó, poc em costa de pujar les fotos al bloc perquè sempre edito algunes fotos de la sesió.
    És una bona reflexió la de qualitat o cantitat... ho pensaré ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he vist que ho estàs petant a nivell del face, ten una bona comunitat d'amics que apreciem molt el teu esforç i bon fer. Si que és veritat que nos es tradueix en comentaris però aquí possiblement és que no demanem la participació. En el meu cas, les vegades que he demanat l'opinió hi hagut força participació, coses tan totes com "quina t'agrada més". Crec que és important que hi hagi una intercació mínimade tan en tan.

      Elimina
  3. Si més no, és divertit escriue't una mica de "crónica" del que va envoltar aquella fotografia que publiques en el blog, va bé perque et recorda situaciones curioses i divertides i que moltes vegades queden en anècdotes que s'obliden en el temps, jo penso que realment si que els blogs estan en hores baixes, però això és pq les xarxes socials s'els han "menjat", la inmediatès de publicar algo i la "mandra" ...ens fa passar de llarg tot aquest procés més entretingut de fer un petit relat d'aquella sessió que hem viscut…
    Realment, quan més es disfruta és a l'hora de fer la fotografia però també és maco participar i comentar les vivències dels companys que compartim aquesta passió…
    Ostres com m'he enrotllat!!! espero que algú hagi tingut la pasciència de llegir-ho… ja, ja, jaaa
    Sempre és un plaer veure i llegir el teu blog Eduard!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc. Absolutament d,acord. Som forçadament consumistes i precisament em sento de l,altre costat, de l,eslow food, de xarrupar i allargar tot el que és bo, d,aquí el sentiment que un té de soletat en certs moments ;-) Serà la melangia tardoral Una abraçada i gràcies per comentar

      Elimina
  4. Hola Eduard,
    Jo discrepo bastant, crec que als blocs com a tot a la vida, els ha arribat la "crisi", hi va haver una època que tothom "tenia" que tenir un bloc, bé per iniciativa pròpia o la majoria perquè el company de sortida, l'amic o el referent en tenia un i es va instaurar la política del "jo et comento perquè tu em comentis",,, a partir d'aquí la mort estava anunciada, a alguns ja prou mandra els fa publicar, si a més "tenien" que fer comentaris a altres blocs per tenir-ne en el seu, la feina devia ser molt dura i farragosa.
    Fa temps que em vaig plantejar de deixar el meu, fins i tot vaig estar varies setmanes sense publicar però al final em vaig adonar que el meu bloc és la meva identitat, fotogràfica i personal i a això no puc/penso renunciar, allà he compartit moltes vivències, les primeres aurores, els primers premis importants, etc etc i son de fàcil trobar... algú pot dir el mateix de les xarxes socials??? (facebook, instagram, etc) Seríem capaços de trobar una foto en pocs segons com al bloc??
    En fi, jo crec que si a la qualitat i molta moderació en quantitat, de entrades i més encara de fotografies a a cada post.
    Perdona pel totxo però acostumo a anar sempre a contracorrent... ;-)
    Per cert, ja he contactat amb l'Edu... ara falta contactar amb tu jeje
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el meu cas m,agrada ensenyar el que descobreixo o que conec de fa temps, diguem.ne una mica de geografia local, també hi poso un polsim ambiental, meteo, flora, fauna, en fi, tot alló que la vida i el dia a dia m,ensenya. Poder el dubte apareix quan et planteges si això pot interessar a algú. Com bé dius, tenim el registre cronològic de les nostres vivències fotogràfiques que a la xaraxa queden diluÏdes en un núvol molt espès. Moltes gràcies Pere per la teva aportació a contracorrent :-) i espero que coincidim algun dia. Una abraçada

      Elimina
  5. Bones reflexions Eduard.
    Sovint sento "Manel, rendeix-te"

    Bones festes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai!!! crec que blogs com el teu amb molt de contingut són excel·lents i impagables. Una abraçada

      Elimina
  6. El comentari d'en Pere Soler em sembla molt encertat.
    Crec que s'ha de perseverar, si es té quelcom a dir, no deixar de dir-ho: el blog és el lloc endreçat i "sòlid" on sedimentar les nostres reflexions i produccions -poques, moltes, a etapes, amb llargs silencis, puntes d'hiperactivitat...-. No deixar-nos influenciar massa pel nombre de visites, crec. Perquè no hi ha cap eina que mesuri la "qualitat" de les visites, fins a quin punt el visitant queda impactat, inspirat, "tocat" pel que has escrit. A mi alguns pocs blogs -els teus entre altres- m'han activat molt les neurones, i aquesta "força" dels blocs és incalculable -i el nombre de visites, senso stricto, no n'és bona mesura. Ah! I fer servir -com fas tu- el FB per "fer-hi anar la gent", que segons el dia en tenim prou amb veure't al FB i no "cabussar-nos-hi", però que "sabem que hi és".
    I finalment, una nota pràctica: a mi llegir el teu blog, amb lletra blanca sobre fons negre, em matxaca la vista d'una manera brutal. De fet després de passar pel teu blog he de fer una estona de "reset visual", i això, almenys a mi, m'afecta les "ganes" de llegir-lo!
    Per la resta... no defalleixis!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Toni. Moltissimes gràcies per les teves paraules i aquesta crítica sobre el color del fons, ara mateix no tindràs excusa per llegir :-)

      Elimina
  7. Quant trobes bones llums, i surten fotos amb ànima ... es molt dificil deixar-les en l'anonimat

    ResponElimina
    Respostes
    1. No té sentit desar-les en el disc dur per un mateix. Tot i que és una opció que alguns companys hi opten. Gràcies per opinar

      Elimina
  8. Realment és una reflexió que tots ens fem de tant en tant Eduard, sempre he estat bastant "rarot" i quan fa gairebe dos anys hem vaig animar a crear el meu bloc, quan la majoria els anava abandonant. Era per poder tenir un recull ordenat i amb una certa "qualitat" i coherència de les meves experiències fotogràfiques. i compartir-les amb tothom qui li vingui de gust donar un cop d'ull. Mantenir un ritme de publicació com el teu es realment difícil i la veritat es que s'agraeix des de fa molt temps poder seguir als que heu estat un referent per mi des de fa molts anys.

    ànims i felicitats .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Albert. Ara t'he deixat una comentari al teu i mooooltes felicitats pel premi. Molt ben vista i aprofitada la CL. :-)

      Elimina
  9. Eduard, jo entro quan puc. De vegades de furtiu (matutero, com diuen per aqui baix) i quasi mai comento més que res per falta de temps.
    Només et dic que no deixis de pujar coses, encara que sigui de tant en tant. A mi m'agradaria tenir més temps per dedicar-li als pixels, però per ara no pot ser.
    Salut
    LoJC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je, je, Tu sempre hi ets. és molt bo perquè aquestes entrades semblen que siguin una provocació per fer aflorar als seguidors :-) Una abraçada i que passis un bon Nadal amb millors llums!!!

      Elimina
  10. Hola nen.
    Ho hem parlat i crec que coincidim en el mateix pensament. Jo estic una mica en la línia dels comentaris d'en Pere i d'en Toni. És possible que fa un temps tothom tenia un bloc perquè estava "de moda" com ara està "de moda" l'instagram i demà qui sap quina cosa. El temps ha anat fent que quedem uns pocs del gruix de gent que tenia un bloc fa 5-6 anys. És possible que els que quedem sigam els que tenim capacitat de portar endavant un bloc perquè tenim dues característiques que la resta no té:
    1.- Alguna cosa per comunicar més enllà d'una imatge solta en busca de likes en qualsevol xarxa social
    2.- Constància i perseverància com a característiques personals i com a eines de millora del nostre treball i esforç
    Certament el teu ritme de publicacions és descomunal. Quan em vares ensenyar totes les entrades que tenies programades vaig flipar. Però una baixada de ritme no significa res més que això: una baixada de ritme.
    Jo en el moment actual no entenc la fotografia sense el bloc ni el bloc sense la fotografia.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per deixar la teva opinió que compartim plenament. Una abraçada

      Elimina
  11. Hola! saps perquè mantinc el meu? perquè els meus pares no viuen amb mi i aixi veuen el que faig. Entren de tant en tant i miren el que vaig fent, i després em comenten si tal foto o tal altre els ha agradat més o menys, o em pregunta (ell) com l'he feta... El altres que hi entreu sou secundaris, i ara no us ho preneu malament.
    També m'interessa, i d'això estic orgullosa, reflectir que sóc una persona constant al llarg del temps. Vaig començar a l'octubre de 2008 i encara hi sóc. Només quan he tingut problemes de salut les entrades han minvat. Si no, una cada dos dies. Nostamal, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algú que et coneix em va dir que ets una persona plena d,energia, sempre m,hi ha semblat. Una baraçada Suss..., algun dia poder ens creuarem :-)

      Elimina
  12. Eduard, per la meva part ja no et comento tant com abans no perquè siguis "cansí" (que et vaig seguint) sinò per temes de feina que no em deixen temps ni de sortir a fer fotos per mi. Però no baixis el ritme, que de cansar, no canses gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu és que ets un viciós i no et pots cansar ami amb la fotografia :-) Una abraçada

      Elimina