Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 21 de juliol del 2016

La casa d'Éol i III


Desesperat i a punt de claudicar en la recerca, vaig buscar refugi en un punt molt conegut per mi, un lloc de descans durant la major part de les sortides nocturnes per aquesta costa, un racó molt ben arrecerat de tots els vents, podríem dir el millor refugi d'aquesta costa indòmita. Em sentia vençut en el repte de poder-me creuar amb els déus.
De fet no sóc creient, bé! crec amb l'existència de Gaia, digui-li Gaia, digui-li Paxamama, n'estic convençut però, m'agradaria trobar-me amb les divinitats gregues, ja que elles van ser descrites fa mil·lers d'anys, i aquests senyors grecs no eren uns ignorants com jo.
Abans de claudicar, vaig decidir fer un darrer esforç i treure la meva càmera caçadora de llums divines, aquella que tan sols surt per les nits i, vet aquí que vaig caçar la divinitat!  Al mirar pel visor de la càmera vaig exclamar aquell crit que sempre exclamava un gran caçador, pescador, ramader, pagès dels aiguamolls i ecòleg (Vicenç de Can Niceto).: "llam em mati"!!! no havia trobat a Zeus, no, però tenia la sort d'haver fotografiat a Éol! Ell, que és el responsable d'aixecar els vents més potents i mortífers i que s'ha endut tantes vides al mar però, que tanmateix ha guarit aquestes terres del Cap de Creus de l'especulació urbanística, i ho ha fet a base de fustigar el cap de Creus amb tramuntanades que el fan molt difícil d'habitar. Finalment l'havia pogut fotografiar!  El molt simpàtic es mostrava davant meu  provocant  un vent estel·lar. Quina nit més màgica...o divina! ;-)
Està molt clar que per aconseguir els objectius a la vida cal tenir una forta convicció.

13 comentaris:

  1. Ben planificada i ben executada, enhorabona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, Pere. Segur que ho hauràs vist però, en les roques de l'horitzó i més a les de l'esquerra, es veuen il·luminades pel far del CdC...

      Elimina
  2. ai!, caram de recoi!. molt ben vista aquesta cara i millor executada. sembla ben bé que estigui bufant. m,encanta.
    loJC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xeic, doncs va ser un xurro. És ben bé que n,hi ha que han nascut amb una flor al.... Una abraçada, company!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies Josep Ma. La veritat és que fa paxoca i més per aquest sentit evocador. Una abraçada

      Elimina
  4. Bona sèrie de vies làcties. Potser aquesta darrera és la més resultona de totes. Ben vista
    Et veig molt poètic darrerament. Jo sóc més de Déus romans que grecs ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una nit molt productiva..., calia aprofitar-ho. De fet ara és l'època de més baixa inspiració, poder el fet d'estar amb la solitud de la nit i posteriorment també a casa sense la família hi va haver aquest rebrot una mica tirant cap a la prosa poètica de ficció, je, je, je. Què passis un bon "istiu" i facis una bona collita de fotopoesies;-)

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Joan. M,agrada la denominació que li has donat :-)

      Elimina
  6. Cosa fina, tot i que el tema de la casualitat, com que..... . Realment un gran recull d'un gran indret , captat per un gran coneixedor.

    salut .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Casualitat perseguida, si tu vols. Ja saps que hi ha gent que han nascut amb una flor..., ben posada ;-) Una abraçada, Albert

      Elimina