Les sessions de macro per les
closes són pur vici primaveral. Normalment treballo a pols, sense trípode i
tirant d'Iso, he vist que per poder ser pràctic i aconseguir els resultats que
busco, no cal gaire parafernàlia, podríem dir que vaig a pèl. Bé, a pèl no,
perquè el que si que faig és vestir-me amb roba "soferta", això vol
dir, botes d'aigua altes i un impermeable. Normalment la posició de treball és
tenir el cos estirat sobre l'herba que algunes vegades és aigua, com són
sessions matinals acabo ben xop.
Us deixo un "pupurri" de
dues sessions de cap de setmana de finals de maig, són imatges que poder acabarien
dins del disc dur perdudes per sempre més.
Al final de la sessió vaig aixecar el cap i vaig veure al gos amb més paciència del món sota la lluna plena...
Bona sèrie. Si em de triar aquesta fulla de dalt a baix m'agrada molt, bé aquest fons negre.
ResponEliminaQui treu a passejar a qui: tu al gos o el gos a tú :-)
Ja,ja, ja ho pots ben dir, és una relació de mutualisme ben pur
EliminaQuan voi a fer macro, i voi con tota la equipación, e pa yo el tripode ye imprescindible. Encara tiengo pendients estianyo el martagón e la parnassius apollo, a veyer quán pueso escapar-me un ratet.
ResponEliminaCrec que encara estic faltat d,aquella paciència necessària per poirtar el trípode... ;-) Sort!
EliminaLovely photos :-)
ResponElimina