Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 3 d’abril del 2016

Empuriabrava


Avui dedicaré l'entrada a la urbanització on hi passo bona part del dia i que està a Castelló d'Empúries. Empuriabrava durant anys ha estat criticada pel món naturalista per haver-se construït sobre uns terrenys d'aiguamoll. Una part si que ho va ser però, cal dir que significa una proporció força reduïda del total de la superfície que ocupa. Aquesta taca urbana, de creixement horitzontal, al mig de la plana marjalenca passaria desapercebuda si no fos pels alts edificis que es van fer a la riba esquerra de la gola de la Muga (un dels pocs rius amb nom femení de Catalunya).  
Avui us presento una imatge feta  des d'una distància de tres quilòmetres, just al mig de la platja de can Comes, al Parc Naturals dels Aiguamolls i, si no fos per aquests monstres de ciment l'únic que es veuria seria Roses. Diuen que els seus creadors ho van fer perquè des de la distància trenqués la línea "monòtona" de la badia de Roses :-(    


4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Va ser una tarda que tot es va il·luminar amb aquest color, és la sort que tenim els que vivim a la mediterrània :-)

      Elimina
  2. Els creadors d'aquests edificis no van estudiar composició! M'agrada la foto Edu, i m'agrad molt Can Comes

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, és un lloc en que els dies de tramuntana forta o de temporal de llevant (no molt fort), fer.hi una passejada regenera i energetitza la ment. Una abraçada

      Elimina