Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 24 de febrer de 2016

Lofoten I (...i vam acabar dins d'un cementiri)




Després de pràcticament un any he tingut la sort de poder tornar a visitar les terres àrtiques per segon cop. L'any passat vaig quedar captivat per les llums del nord. Elles, les aurores, són unes dames que ballen en el cel quan ja ha entrat la nit, despleguen el seu vel acolorit per tenyir les neus i robar el cor al que les contempla i, això que dic no es broma, són captivadores!
Vam arribar la nit del divendres per passar-hi una setmana, menys temps és molt arriscat, ja que pots trobar-te amb una meteo adversa i haver de tornar-te'n sense cap vivència fotogràfica. El grup el formàvem quatre fotògrafs, en Josep Balaguer, el Raúl Podadera i l'Eduard Mendoza, pràcticament no ens coneixíem, podem dir que es va formar gràcies a la xarxa.
A les deu enfilaven la carretera que ens havia de portar a Hamnoy, cinquanta quilòmetres que els vam fer en quatre hores!  La neu obligava a extremar la prudència en la conducció però, elles van aparèixer així que vam sortir de les zones amb contaminació lumínica i cada cop que en veiem una saltàvem del cotxe posseïts per la follia i així poder-les contemplar.
El lloc escollit per estar va ser la quarta cabana contant des de la dreta que es veu en les imatges de sota, crec que és un dels llocs més bonics on he pogut dormir, no ho supera cap hotel de cinc estrelles i possiblemnet el lloc més fotografiat de Noruega!  Ah! i la darrera foto és el point des d'on es fa aquesta fotografia de les cabanes i que cada matí està farcit de friquis com noslatres vinguts de tot el món ;-) 
Malauradament a un dels companys li van perdre la maleta amb el trípode i això ens va condicionar una mica els primers dies però, un cop passat el tràngol, vam poder esprémer al màxim tot el que aquestes illes i la seva meteorologia canviant ens van oferir.

Continuarà....



18 comentaris:

  1. Aaaaaaargh, quina enveja :-(
    Alguna vegada hi aniré, no sé quan, però hi aniré...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes van ser del primer dia i eren fluixes, aleshores estan tiraden a 6400 una ISO un xic alta pel meu gust però en les altres ocasions vaig baixar d'iso i va millorar el resultat.
      No t'ho pots perdre Chabier, espera que el nanu sigui més gran i d'aqui 10-11 any amb el següent cicle d'activitat solar hi has d'anar. :-)

      Elimina
  2. Eso mismo digo yo, que envidia de aurora real y preciosa y todo lo que diga es poco.
    Algún día, cuando sea, la veré y entonces, entonces... lo sé, aparecerá Stendhal con su síndrome y me hartaré a llorar de pura belleza y emoción.
    Gracias, Eduard
    Salud


    m.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que resulta muy difícil reprimirse en esas circunstancias, llorar no he llorado pero cuando aparecen compones la imagen y con el disparador a distancia vas fotografiando sin parar pero, observando a simple vista el fenómeno sin dejar de emitir onomatopeyas y otros sonidos de admiración :-)

      Elimina
  3. Que suerte estar ahí. Preciosas fotos ya estoy impaciente por ver más. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si algun día quieres ir y necesitas un guía, solo hace falta que me lo digas :-)

      Elimina
  4. Veig que promet, m'alegro que fos productiu.
    Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fons soc un insatisfet i en volia més, ;-) però cal tenir mesura. Sap greu deixar aquests espais tant especials. Gràcies per passar :-)

      Elimina
  5. Totalment captivadores!
    jo també tinc enveja! hahahahaaaa....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa molt fotografiar.les i no per les qüestions tècniques si no perquè et quedes envadalit :-)

      Elimina
  6. Bona primera cullerada. Material n'hi ha per donar i vendre. Ben lluitades aquestes llums tan "punyeteres" del cementeri :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llàstima va ser l,iso tan alt que hi tenia però per sort es va corretgir en bona part de la resta. Espero que aviat hagin reposat lo suficient les teves ;-) Una abraçada, Josep.

      Elimina
  7. Collons Eduard, quina enveja!
    Es un paradís.
    A veure les següents entrades, estarem atents

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és un bon lloc per la fotografia tot i ser un lloc humanitzat que dificulta cert tipus de fotografia com ara la nocturna. Una abraçada, Jordi

      Elimina