Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 30 de novembre de 2015

Visca les depressions!


Em refereixo a les depressions atmosfèriques, es clar! Quan el senyor anticicló de les Açores ens cau a sobre el cel es torna insuls, sense substància, avorrit, pla. Sembla que aquesta tardor serà així però, quan veig la previsió meteorològica que anuncia l'entrada d'un front , me'n alegro molt. És en aquestes situacions quan poden aparèixer el cels més atractius des del punt de vista fotogràfic i cal aprofitar-ho. Aquesta setmana passada va passar un front acompanyat de poca pluja i fort vent i calia aprofitar el moement de l'entrada. Sortosament el dimecres al capvespre van coincidir unes nuvolades que deixaven anar cortines de polsim d'aigua, les quals, les va il·luminar la llum del sol ponent i es van generar aquestes llums tant especials. Malgrat la tramuntana de força 5-6 i les gotes que impregnàvem l'equip vaig poder fer alguna cosa que ara us mostro. 

dissabte, 28 de novembre de 2015

Doble exposició


L'altre dia tornava cap a casa amb la targeta buida i vaig decidir fer una doble exposició de paisatge. Fins ara sempre havia combinat dues imatges per crear-ne una d'impossible, una mena de les anomenades abstraccions. Aquest dia simplement es tractava de reubicar la lluna en un lloc que no hi era. Per fer-la vaig utilitzar el 70-200 amb el duplicador. Primer vaig fotografiar la lluna amb el 400 mm i posteriorment vaig triar una part del paisatge que tenia però amb l'objectiu a 140 mm. Òbviament cada imatge té la seva configuració per no crear gaires artefactes visuals i que lligui tota ella. Aquest és el resultat. Què us sembla?..., postissa?

dijous, 26 de novembre de 2015

Ca L'astor.



Aquest és el segons aguait de Naturaprop que he pogut provar i com sempre no m'ha decebut gens. Segons m'han explicat el tenen per atreure a l'astor, si bé el dia que hi vaig anar va ser un aligot jove el que va venir. Òbviament no li vaig fer un lleig i, vaig fer-li totes les fotos que vaig voler  quan es cruspia l'esquer. A l'amagatall hi vaig entrar a les vuit del matí i a les dues hores de ser-hi ja va venir. El més bo és que durant l'espera et pots entretenir fotografiant els ocellets que venen al "pessebre" que han muntat davant de la finestra, mallerengues, tallarols, gaig, i un llarg etc. Tot un luxe!
Aquest "hide" s'ha fet reciclant la part superior d'una sitja, per dins està folrat de suro i el fa molt acollidor, la finestra és allargada i protegida per un vidre reflectant. L'exterior també l'han folrat amb bruc com el podeu veure a la foto. Ja m'estic imaginant el que penseu els viciosos com jo, us imagineu anar-hi un dia a fer la nit a Can Teixó per fotografiar la guilla, la geneta, el gamarús, el gorjablanc i el teixó. Fer un bon esmorzar ,i entrar a l'amagatall de l'astor per fer  l'aligot, l'astor, etc. Això si que és una ultra jornada de fotografia de fauna!


dimecres, 25 de novembre de 2015

Showreel



Us he de demanar disculpes però he penjat el vídeo aquesta matinada directament del youtube i no es pot afegir text. He de dir que AQUEST VÍDEO NO L'HE FET JO, tinc la sort que com a veïns de casa hi ha la productora de Visual 13 (li fan els vídeos al Ferran Adrià entre molts altres clients) i, en motiu de la xerrada del dissabte a l'Espai Armengol que ells gestionen, van fer aquest vídeo de presentació del meu treball i que avui compartim perquè el disfrutem tots. Com podreu veure l'edició és de primera categoria, Gràcies companys !

dimarts, 24 de novembre de 2015

Geomorfologia


Quan passegem per la costa ens quedem embadalits amb els penya-segats i les seves formacions rocoses que capten la nostra atenció i ens transmeten multitud de sensacions. Perquè ens passa això? doncs perquè les roques ens parlen i d'alguna manera hi veiem escrit la llarga història geològica que els ha originat. Hi intuïm la ploma de cada un dels elements que hi han actuat, ja sigui l'aigua, el vent, la sal, aquests processos junt a d'altres són complexes i els humans els hi hem donat nom de morfogènesis. El Cap de Creus és un dels espais naturals de la nostra terra on aquests processos i d'altres que s'han produït a grans fondàries els podem observar, palpar i ens ajuden a entendre part de la història geològica de la terra.
Si us interessa aquest tema us aconsello que us compreu la "Guia de descoberta del Paratge deTudela" de la Marta Puiguriguer, ella és una geòloga enamorada d'aquest espai i que també fa acompanyaments per explicar la història d'aquest paratge, sentir-la parlar és tot un plaer enriquidor, és d'aquelles persones que transmet el seu entusiasme, un 10. Absolutament aconsellable.
Per cert la foto no és del paratge de Tudela. Algú sap dir-me on s'ha fet?

diumenge, 22 de novembre de 2015

Canadell



Aquesta és una de les cales que més m'agraden del cap de creus, el seu entorn, morfologia, orientació, composició del substrat de còdols aplanats que creen un mosaic absolutament integrat traspua serenor i recolliment.  A l'hivern i en les hores crepusculars no hi ha ningú, t'hi pots espaiar recorrent-la d'un costat a l'altre i  no us contaré les altres riqueses que atresora.
Aquestes són unes imatges de tarda de tardor, esperava trobar-hi un major moviment de l'onatge però,no per això vaig sortir amb la targeta buida. Us deixo dues imatges clàssiques. Espero que us agradin. 

divendres, 20 de novembre de 2015

Irresistible


Dies enrere un company de fotografia em deia si no em cansava de fer sempre el mateix, fotogràficament parlant, es clar! Li vaig dir que "per ara" no, hores d'ara encara no he trobat el punt de la desmotivació per la fotografia del paisatge.
D'entrada he de dir que agafar la càmera i sortir a fer fotos ho trobo absolutament gratificant des del punt de vista anímic, és una teràpia. Per un costat també tinc un vincle molt fort amb els meteors atmosfèrics, el vent, la pluja, el fred, etc. Em considero un observador de l'entorn natural i la seva evolució en el trànsit estacional, a partir d'aquest fet, se'm va despertar l'admiració per la llum i d'aquí vaig anar a intentar plasmar-ho d'alguna manera, el més adient (i fàcil) ha estat la fotografia, ja que per la pintura no tinc cap aptitud, soc un negat.
Hi ha dies que portes una imatge al cap i esperes que es donin les condicions per
 poder-la captar i res, uns altres dies surts sense saber el que busques i al final captes el que en l'argot s'anomena una "fotassa", però si hi ha alguna cosa que se'm fa irresistible  i que mai falla, és captar les llums crepusculars de la plana de l'Empordà. Tot aquest rotllo és per presentar-vos una de tantes postes de sol. Ptns! 

dimecres, 18 de novembre de 2015

Gamarús


La setmana passada vaig tenir l'oportunitat d'anar una estona a l'amagatall de NATURAPROP. Heu de saber que molt a prop de la instal·lació hi cria el gamarús, això vol dir que es deixa veure freqüentment i, el més important, fotografiar. Els gestors de l'amagatall em van dir que era fàcil que vingués a principis de la nit i ho van clavar, poc després de les sis va venir. Podríem dir que em va agafar amb "el pixats al ventre", la càmera la tenia configurada tal i com ho havia fet el darrer cop però, amb el gamarús cal anar molt en compte amb la llum. Què vol dir això? que com és una au nocturna la il·luminació artificial forta li pot molestar i marxar. Aquest amagatall és 2.0, això vol dir que des del seu interior pots controlar la il·luminació exterior, encenent i apagant els focus que hi ha, o deixar que els sensors de moviment els activin de forma automàtica. També tens el control de la intensitat de la il·luminació, cosa que va molt bé en el cas que ens ocupa avui. Servidor va deixar el focus que il·luminava la branca on es posa a mínima intensitat. Durant els primers minuts de foscor absoluta vaig pensar que aniria fent proves per afinar en la configuració de la il·luminació i de la càmera. La sorpresa meva va ser que en el primer intent de fer els arranjaments, va i em trobo al meu amic que entra a la branca. vaig tenir el temps de fer-li unes quantes fotos. També us he de dir que vaig ser maldestre i vaig baixar molt la velocitat de dispar i una bona colla de imatges van quedar trepidades. Tot i això estic molt content d'haver pogut caçar al caçador plomat del bosc. Gràcies amics de Can Teixò!  
Referent a l'ocell podeu trobar aquí + info. Diuen que a Catalunya n'hi ha al voltant d'uns 25.000 exemplars de gamarussos, dels que porten pèl segur que és força superior ;-).  A l'Empordà pràcticament no hi són presents...., dels de les plomes, es clar!

dilluns, 16 de novembre de 2015

La llúdriga o el fantasma dels aiguamolls



(Entrada feta fa uns dies) Avui 29 d'octubre de 2015 ha estat un dia extraordinari, i ho ha estat per dos fets colpidors per un aprenent de naturalista com jo. El dia ha començat a la 1:37 amb un terratrèmol al costat de casa, el més fort que mai he sentit i, no n'hi havia prou amb aquest fet que la natura em tenia reservada un altra sorpresa i, aquesta m'ha emocionat tant o més que el terratrèmol. Ha estat la visió fugissera d'una llúdriga. Ha passat just en el moment en que em trobava a la vora de l'aigua fotografiant una de tantes postes de sol que faig. Era en el moment de màxima concentració en que els meus ulls no capten els colors càlids i, feia exposicions de 30 segons per extreure'ls. En aquests moments és quan estic més concentrat i absort. El silenci havia estat trencat feia uns instants per una baralla de senglars, poc després dos flamencs havien aixecat el vol per anar a dormir a un altre estany. Aleshores he sentit que alguna cosa s'apropava per l'aigua, sense quasi llum, tant sols per la dimensió de l'ombra he suposat que es tractava d'una lludriga. Amb uns moviments pausats però ferms, he reconfigurat la càmera, me l'he jugat a una carta per la nova configuració, volia captar aquell cos lliscant i submergint-se per les aigües de l'estany i he optat per posar l'ISO a 1000 i pujar la velocitat de 30 segons a 0,3segons, volia captar el moviment sigil·lós d'aquest animal que és com un fantasma per mi. Des de que la van introduir als Aiguamolls, mai l'havia vist, estic cansat de trobar-ne els seus rastres en forma d'excrements però, fins avui se m'havia resistit i, ves per on que ara la tenia davant meu mirant-me de cara, crec que hi ha hagut uns segons de complicitat entre tots dos i de respecte, mentre això passava disparava la càmera a cegues i amb el cor que em sortia del pit.  No és una imatge de concurs com les d'en Bencé Máté però per mi ha estat inoblidable :-)

divendres, 13 de novembre de 2015

Efecte glow(?) natural


Aquest dissabte vaig assistir a un curs de tècnica de processat amb PS organitzat per l'Agrupació Fotogràfica de Salt (són hiperactius, unsTDH, je, je,) impartit per l'especialista Oscar Simon el qual, ens va explicar amb una paciència infinita, tot el que li podem fer a un arxiu RAW per millorar-lo. Va ser molt interessant i realment si tens una mica de criteri, i domines la tècnica, una imatge la pots deixar "niquelada" com diuen els francesos. Tanmateix t'hi pots passar unes quantes hores potinejant-la. Penso que per la meva manera de ser, el pobre coneixement tècnic que tinc, continuaré fent les fotos en càmera i posteriorment les revelaré amb el lightrom. 
La foto que us presento la vaig fer l'endemà del curs a primera hora, m'ha fet gràcia penjar-la perquè com que la boira se'm va tirar diverses vegades a sobre fins acabar molls, equip i un servidor. El  resultat m'ha fet pensar en un efecte prefabricat. Hi ha un plugin que també te'l pots comprar i fer-ho a casa davant de l'ordinador. Jo hauré de continuar fent-ho al camp, crec que seguiré sent un analfabet pel processat am PS, amb això no vull que se'm mal interpreti. M'encanten els resultats que molts grans fotògrafs i especialistes en PS obtenen, d'aquí la meva admiració pel seu treball. Això si, crec que juguen en una altra categoria. 

dimecres, 11 de novembre de 2015

La maresma


La sensació de pau i tranquil·litat que transmet la maresma és molt intensa i és un dels llocs més pocs visitats del PNAE. Per arribar-hi cal fer una llarga caminada però, ara a l'hivern la recompensa s'ho val. Personalment crec que hi ha dos moments que s'hi ha d'anar, un d'ells és quan s'assoleixen els màxims nivells d'inundació (llevantada) i l'altre quan fa una forta tramuntana, amb la inundació calen botes altes i amb la tramuntana un bon abric, natura "x-trem".
La foto d'avui és feta la matinada del dissabte, quan una fina capa de boira en moviment cobria els prats i estanys. Pot-ser que la mateixa boira treu contrast a una imatge que demana que n'hi hagi més. Com ho veus?

dilluns, 9 de novembre de 2015

Alineament planetari


Aquest diumenge hem tingut una boira inusualment espessa i persistent i, com la seva presència a l'Empordà no és comuna, va ser una bona oportunitat per anar a veure sortir el sol al coll del Mosquit (de fet el coll del Mosquit és just el punt per on passa la boira en la imatge), a tocar del castell de Sant Salvador. Vaig arribar-hi amb temps perquè la foscor de la nit em permetés fotografiar la plana i jugar amb les llums de les boires però, l'espectacle el teníem amb alguns planetes del sistema solar. Durant aquests dies es dona un alineament (en aquest ordre)  entre la lluna, venus, mart (en la imatge és molt petit) i júpiter. Si la boira s'hi posa bé, l'espectacle el tenim garantit. Per cert, sabeu perquè es diu el coll del Mosquit?
Us deixo també una vertical i una pano.:

divendres, 6 de novembre de 2015

La tardor als aiguamolls




Aquests dies les xarxes van plenes de imatges precioses de tardor, boscos caducifolis amb tota la gama dels colors càlids. També estic segur que els nens a l'escola estan treballant el tema i de la mateixa manera, poder amb fulles de plataner ;-) però, la tardor de casa nostra no és així. Tenim la sort de que el mediterrani ens catalitza el clima i, els nostres arbres majoritàriament tenen fulles perennes i, els colors ocres són difícils de veure. Tanmateix, la tardor de casa nostra té la seva propia atmòsfera, amb aquesta pàtina especial d'una natura que es comença a endormiscar.
Les imatges que avui us presento son fetes durant un curt passeig per les closes de Murnau i per mi són imatges de tardor això si, una mica diferents a les tòpiques.  

dimecres, 4 de novembre de 2015

El Pescador II


Al fer molta fotografia de paisatge de costa, si alguna mena de persona em trobo és amb algun pescador. Crec que a part d'anar fent les meves imatges paisatgístiques el que faré a partir d'ara, si s'escau, serà fer-li una foto per generar una sèrie que l'anomenarem "El pescador".
Aquest segon pescador, s'ha fet en la primera visita de tardor-hivern a la costa de Roses, Crec que a partir d'ara ja podrem tornar a visitar-la per fotografiar-la lliure d'entrebancs forànis ;-)

dilluns, 2 de novembre de 2015

Bramant


Bramar és el que fa el mar des d'aquest diumenge advertint-nos de l'arribada del segon temporal de tardor. En ple temporal no és bo apropar-se fins a la vora, fins i tot diria que no és el millor moment per anar a fer fotos, crec que és millor esperar a que es calmi i que les onades s'ordenin, aleshores és el moment.
Aquesta imatge és feta d'aquest diumenge a la tarda en que l'onatge començava a agafar una certa entitat. Que ho disfruteu!