Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 14 de gener de 2014

Lairin




El primer dia de l’any m’aixeco de fosc per anar a veure sortir el sol a la platja de “Lairin”, pel carrer d’Oviñana encara trobo a molta gent que estan celebrant el Cap d’Any. L’accés a la platja me’l va ensenyar ahir en José, ara el faré sol i amb un bon temporal de mar. Les onades són de quatre metres i fan respecte, però el que més impressiona és la remor que produeixen al trencar contra les roques. Aquestes passejades per llocs feréstecs i solitaris cada cop m’agraden més.  Intento concentrar-me per fer fotos però, se’m fa molt difícil, hi ha massa informació nova a l’entorn com per estar pendent de la càmera, els filtres, el diafragma, etc.  Gaudeixo del lloc i faig les fotos de forma intuïtiva..., no es pot tenir tot.

12 comentaris:

  1. Es cierto Eduard; a veces no se puede pedir todo pero puedes estar satisfecho con estas tomas, me parecen estupendas sobre todo la segunda casi a ras de suelo le da una perspectiva exagerada a esa gran roca aunque creo que a ese hermoso cielo yo le sacaría mas jugo, la foto se lo merece, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias Seva, con el 11mm debo de realizar este tipo de tomas un poco bajas, de lo contrario a veces se "caen". Realmente el cielo merece un (re)toque ;-) Gràcies por la visita

      Elimina
  2. Son muy guapas las tres, pero a mi la primera me parece muy buena, y por cierto que nunca había visto esta visión. A mi también me pasa, que si llego a un sitio que me impresiona, tengo que volver para sacar todo el provecho. Un abrazo Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me lo puedo creer que te haya descubierto una nueva compo ;-) La gracia que tenemos los forasteros es que algunas veces podemos aportar otros puntos de vista. Gracias por los comentarios

      Elimina
  3. Tinguen un guia com el José no m'estranya que hagis acabat aquí, en aquesta platja va ser on el vaig conèixer i en solitari hi vaig tornar un piló de cops, més a la dreta, més a l'esquerra, darrera el Fornon (la roca de la segona..)
    M'agrada la primera, sens dubte.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort Pere d'haver-te-la pogut fer tantes vegades, jo la vaig tenir dues hores per mi solet i va ser com un "c....i....", ara anava a dir una inconveniència ;-), doncs això, que em vaig quedar amb les ganes de fer bé la feina ;-) És un lloc encisador. Una abraçada i gràcies per la visita

      Elimina
    2. Tampoc tanta sort, m'allotjava a 500 metres.. jeje

      Elimina
    3. La veritat que m'han quedat tantes i tantes coses per veure. Fora bo que alguna companyia de baix cost fes un enllaç Girona-Astùries i més d'un cap de setmana hi aniria ;-)

      Elimina
  4. Ya veo que has estado por mi tierra y en buena compañía. Preciosos recuerdos te has traído. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la visita. Teneis una tierra que es una mina de oro! Preservarla.

      Elimina
  5. Eduard el recull de fotos que has portat estan molt bé, En aquesta entrada coincidiré amb en Pere que la primera està molt i molt guapa. No siguis tan modest ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepet, el que em passa és que veien les imatges que ens presenta en José em quedo molt més que curt. També em refereixo a que quan estàs en un lloc que desconeixes que no te'l has passejat mai, és més que probable que no puguis captar una mil•lèsima de l'essència del lloc. L’avantatge és que t'obliga a tornar-hi

      Elimina