Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dissabte, 31 de març del 2018

Les infinites pollancredes


Les ribes del Ter són encaixonades per camps dedicats al cultiu dels pollancres. Immensos camps d'estirades soques, mil·limètricament plantades, creen uns sostres amb capçades d'uns colors canviants que n'estic segur de que serien el gaudi d'en Gaudí.     

dissabte, 24 de març del 2018

LLIBERTAT!!!


Durant la propera setmana deixaré de publicar en el blog, ho faig com a protesta per tot el que ens està passant. 

divendres, 23 de març del 2018

Eslovènia IX









Quan tornes de fer un viatge hi ha algunes imatges que senzillament s'han quedat penjades, aquí en teniu una mostra.

dimecres, 21 de març del 2018

La primavera el cel altera



Aquests dies de finals de primavera han estat de llibre, matins solejats seguits per tardes de tempestes. Un dels dies que vaig poder-ne gaudir més, va ser quan les tempestes van coincidir amb el crepuscle, un cel negre amenaçador va acabar amb un ruixat molt intens i curt, posteriorment una ullada de sol va posar la nota de color convertint-lo en tot un poema visual.  

dilluns, 19 de març del 2018

Eslovènia VIII














Pràcticament per acabar aquesta sèrie del país balcànic us mostraré les imatges fetes al nord dels Alps Julians, és la carretera que et porta des de Bled fins la frontera amb Itàlia, tot pasant pel salt de Pericnic i algun llac que no he gosat posar. Tanmateix hi ha unes imatges que pertanyent al llac Predil, dins del que és territori italià i que tanquen aquesta sèrie.
M'havia fet moltes expectatives d'aquest sector en l'etapa informativa prèvia a la sortida, finalment les limitacions del temps i la meteorologia hivernal van limitar molt el resultat d'aquell únic dia que hi vàrem dedicar.   Serà per allò que mai tornes d'un viatge amb tota la feina feta i se't queda alguna excusa per poder-hi tornar.

diumenge, 18 de març del 2018

La fotosíntesis



Les zones humides de la plana de l'Empordà (Alt i Baix) estan drenades per una extensa xarxa de recs,anomenats d'escorro, aquí si arreceren molts dels organismes lligats a l'aigua que intenten sobreviure a la dessecació. Algunes de les plantes que allí hi viuen són úniques, d'altres ja han desaparegut els darrers anys. Pensem que les plantes tenen la capacitat de la fotosíntesis, un veritable miracle de la natura, aquest procés converteix l'energia física de la llum i l'emmagatzema en els enllaços químics (aigua+diòxid de carbó amb la llum = glucosa + oxigen) , a partir d'aquí aquesta energia l'aprofitem la resta d'animals que hi ha a la terra. Per poder captar aquesta energia té una mena d'antenes formades bàsicament per les clorofil·les, aquests pigments són els responsables del color verd que tenen les plantes.
Quan veig aquest color verd que apareix a la primavera o quan es degrada a la tardor, no puc de deixar de pensar amb aquest procés "miraculós".