Cap Cavalleria I

Aquesta festivitat de Tots Sants hem aprofitat amb els amics per fer una escapada a Menorca, era l'aniversari de cinc de nosaltres i calia celebra-ho com cal. Durant quatre dies ens hem hostatjat en la única possessió que hi ha al Cap de Cavalleria, just al centre de la costa nord, tot un privilegi.

Als peus del mas hi ha el port de Sanitja, el millor refugi pels temporals de tramuntana que fuetegen la costa nord. Degut a la seva posició estratègica i la protecció que ofereix en aquest territori inhòspit sempre ha estat habitat, des dels romans (sII a.C.) que ja hi tenien campaments militars per defensar-la, passant pels vàndals (s V) i els anglesos que hi van construir una torre de defensa al s XVIII fins arribar a l'actualitat . Durant quatre dies hem estat nosaltres els únics qui hi passàvem dia i nit en aquest indret privilegiat. La nostra tasca era senzilla, recórrer a peu el cap, navegar-lo amb els caiacs i pescar els fruits que ens ha ofert el mar per poder subsistir, amb aquestes accions hem acaronat el cel i per tant, la felicitat. Hem estat lluny d'aquests dies convulsos que ens ha tocat viure a casa nostra i que aquest exili programat de feia temps ha estat un respir. Entremig de la festa un servidor feia escapades de nit i matinada per fer les fotos que avui us presento i espero que us agradin. (Dijous continuarà amb més imatges)   

Damisel·la enguantada

A dalt exemplar femella i a sota un mascle

Una altra de les libèl·lules que podem trobar al tram mitjà del Ter durant l'estiu és aquesta damisel·la enguantada. dies enrere publicava l'entrada "el Ter es recupera" i, hi sortia una seva cosina germana, la damisel·la endolada, tenen una certa semblança i es podrien confondre fàcilment. 

Ripple marks

Aquest és el tecnicisme que s'utilitza per denominar les ondulacions que deixa el pas de l'aigua a la sorra. Sempre m'ha agradat fixar-me amb aquestes formes i de vegades hi veig el que podrien ser grans paisatges vistos des de molta alçada. Quan un no pot volar sobre el desert s'ha d'acontentar amb el que té ;-) 

Desenfocant per veure-hi millor

Un joc que practico i que m'agrada força és el de submergir-me en el món dels petits, dit d'altra manera,  estirar-me al terra d'un prat de dall i cercar bitxos o una altra cosa força divertida, jugar amb el desenfoc. Aquella tarda tenia davant meu una florida important de ranuncle i intentava composar quelcom interessant visualment i em va sortir això. Espero que us agradi. 

Arrossars de Riumors

Possiblement els arrossars ubicats més al nord de casa nostra i també els més allunyats de la costa. Aquest any més de nou-centes hectàrees s'han dedicat al cultiu, aquest antic cultiu va arribar a l'Empordà fa segles i la superfície que s'hi ha dedicat ha anat oscil·lant tot depenen de l'època. Quan hi havia gana se'n cultiva més que en àpoques de bonança.

Ara estem a poques setmanes del inici de la sega i és per això que he volgut dedicar-li una entrada a aquestes camps amagats dins del municipi de Riumors, indret que molt poca gent coneix per trobar-se allunyat de les vies de comunicació més importants.   

Eclipsi pels pèls

El set d'agost hi va haver un eclipsi de lluna que tan sols es va poder veure la part final del mateix, tot i estar treballant a aquella hora em trobava al camp, concretament a la zona dels arrossars de Pals. Per si es donés el cas em vaig emportar la càmera al sarró i just quan estàvem acabant la feina va aparèixer ella amb tota la seva esplendor, arran de l'horitzó, just per sobre dels arrossars que se'n anaven a dormir.