Llevant a la punta del CdC

Veure una llevantada a la punta del Cap de Creus és una experiència que s'ha de tenir i més els que el tenim a prop de casa. Les llevantades ni ha molt poques al cap de l'any, es compten amb els dits d'una mà i encara en sobren.  Veure el mar embravit trencant contra els penya-segats és evocador d'alguns quadres que a molts de nosaltres ens van impressionar i, que actualment intentem imitar amb la fotografia del paisatge, són molts els que ho diuen i amb els quals m'identifico plenament.

La gran viatgera

Avui la imatge que us mostro no té un valor fotogràfic en si mateixa però, és l'excusa per fer un petit apunt sobre aquesta gran viatgera, la papallona dels cards (Vanessa cardui). Ja fa unes setmanes que es veuen exemplars d'aquesta espècie una mica per tot arreu, són exemplar amb les ales desgastades per l'esforç que estan fent. Aquesta viatgera ara es troba de pas, se'n va cap als cortals d'hivernada, a les portes del desert del Sàhara o fins i tot es pensa que pot anar més avall del Sàhara. Cada any fa un viatge de milers de quilòmetres travessant una part del continent africà i un altra d'Europa , pujant a la primavera i baixant a la tardor. Recordo que ara farà 7-8 anys va ser espectacular, de fet va ser el primer cop que es va poder descriure dia a dia tot el recorregut que va fer per les cites de multitud de persones que ho vàrem poder testimoniar. Un dia quan travessava el Golfet a la mar d'Amunt em vaig creuar amb elles, va ser emocionant i sorprenent. Dies més tard també vaig veure com deixaven florit uns castanyers que hi ha a la carretera de Port de la Selva a Sant Pere de Roda, una entrada de tramuntana les va obligar refugiar-se i van quedar folrats i acolorits per milers d'exemplars.  Si entreu a la web del Museu de Granollers hi trobareu més informació, allí es coordina els treballs de recerca d'aquesta papallona i moltes altres que són  uns excel·lents bioindicadors. 

La gola de la Rogera

A la platja de can Comes hi ha tot un seguit de llacunes (llaunes a Castelló d'Empúries) i la més important de totes és la Rogera. Les fotos d'avui estan fetes al contacte que hi ha entre la llacuna i l'aigua de la rere duna després d'una llevantada, un lloc que traspua pau i tranquil·litat. 

Temps d'exposició

Avui us mostraré dues imatges que tenen dos temps d'exposició molt diferents, la primera és d'un minut i la segona de tres segons, dècima amunt dècima avall. El resultat és ben diferent per les sensacions que transmeten.  Us passa el mateix?  

Marons de tramuntana

A Cadaqués de les onades en diuen marons i trobo que és una paraula que de vegades se li escau prou bé, per exemple quan hi ha mar de fons i les marons ens gronxen com una mare que gronxa el bressol del seu fill.

Quan la tramuntana va de baixa és un bon moment per recórrer la Mar d'Amunt buscant racons de costa per fotografiar . Fàcil no ho és, el contrast negre dels esquists amb el blanc de l'escuma és molt complicat de controlar des del punt de vista fotogràfic.  Us deixo unes marons espetegant contra els esquistos de Port de la Selva. 

Macro extrem

Si tingués un objectiu macro prou potent podriem veure el món al reves. Aquesta gota suspesa té reflectit el paisatge que l'envolta, la teranyina i el mateix cel, algun dia he de provar amb un macro ben potent i perdrem en aquests detalls del paisatge en miniatura :-)