Fugida.

El diumenge quan vaig baixar fins les closes, els trets dels caçadors ressonaven al mig de la boirina, Al sortir del cotxe vaig veure com una guilla fugia pel mig del prat, òbviament ni la més mínima opció de fotografiar-la però, si que em va regalar el seu rastre, el vaig trobar molt atractiu per intentar plasmar-lo en aquesta imatge d'avui. Aquella traça dibuixada sobre l'herbassar moll per la boira fugissera tenia una bellesa difícil de descriure.

També em va fer reflexionar sobre aquest pobre animal que ha sobreviscut a la persecució secular a la que està sotmesa i, que gràcies a la seva astúcia ha arribat fins als nostres dies. Fins i tot arriba a viure ben a prop de les nostres cases. Admiro aquest animal i aquest esperit de supervivència, poder perquè el relaciono al que hem de tenir molts dels pobles oprimits o el de les persones perseguides...

La il·luminació pública.

Tenim un nivell cultural mitjà-alt? Som un país avançat? El turisme és una activitat econòmica important? Sabem com cuidar del nostre entorn? doncs no ho sembla ;-)

M'escandalitza el dispendi en forma de llum que fa la nostra societat. Ens agrada l'opulència, som com els nous rics que volen aparentar el que no son. Tots hauríem de saber d'on venim i n' hauríem d'estar ben orgullosos. Hem de ser respectuosos amb l'entorn, fins i tot diria que hem de ser tant salvatges com els indígenes que viuen a la selva i la respecten com la seva mare que és. 

Serveixi per il·lustrar-ho aquesta fotografia feta a Port de la Selva, un poble que viu del turisme i esta dins d'un Parc Natural del Cap de Creus. Ells haurien de vetllar, com tants d'altres, per minimitzar els efectes de la contaminació lumínica. L'altre dia em va "indignar" veure la gran diversitat de qualitat de llum pública mal direccionada i de gran potencia, la cirereta la va posar la façana de l'església que lluia un blau inqualificable, posteriorment a l'arribar a casa vaig adonar-me que era el 75 aniversari de la ONU i que aquesta era la forma de celebrar-ho.  :-) 

El pescador

Per tancar la sèrie dels Riuet, vaig tenir la sort que quan ja se'n anava el color de l'horitzó van aparèixer un parell de pescadors. Anys enrere hagués estat aquest un motiu d'abandonar el lloc perquè pensava que "embrutaven" el paisatge a l'hora de fer la foto, ara és tot el contrari, penso que va molt bé tenir una referència humana i més si fa una activitat que està lligada a l'entorn.  

La gola del Riuet

Estric cansat de passar-hi però, encara mai hi havia parat per fotografiar-la, no tinc perdó! Aquest riu drena una part de la plana alt empordanesa i és poc conegut. De mica en mica va recuperant la seva qualitat "limnològica", ja que durant molts anys ha rebut la influència negativa dels abocaments d'algunes "infraestructures" turístiques, que fins i tot provocaven grans mortalitats de peixos. Actualment és possible que el pitjor impacte que té sigui produït pels productes fitosanitaris de l'agricultura però, això tan sols és una suposició, no hi ha estudis, no hi ha coneixement, no hi ha problema. Què serveixi aquesta imatge per reclamar el seu valor paisatgístic que també és molt important i que mai sabem taxar. A les universitats haurien d'ensenyar una assignatura que fos la de com valorar crematísticament un paisatge, d'aquesta manera poder no ens els deixaríem destruir amb tanta facilitat, no us ho sembla? 

Tot torna a ser

L'estiu és l'època més dolenta pels ecosistemes d'aiguamolls mediterranis. La pèrdua del nivell d'aigua fa que la major part dels organismes entrin amb fase d'estiatge i s'adormin. Tanmateix quan arriben les pluges la vida torna a bullir dins de l'aigua i en superfície els hivernants alats guarniran la superfície de l'aigua. Aquests dies tot torna al seu lloc, bàsicament l'aigua que és l'element que sustenta la vida d'aquest espai. 

Entrada d'una tempesta sobre les closes de Vilaüt. 

1er Premi!

Ahir a la tarda és van lliurar els premis del "II concurs de fotografia de meteorologia Ferran Pou" organitzat per l'ajuntament de Figueres, on he tingut la sort de treure el primer premi en la categoria de "Tramuntana" amb una foto que ja us havia ensenyat en aquest blog. Amb ella vaig intentar captar la força que té aquest vent tan important per aquesta terra.

Ell té una influència molt gran sobre tots els essers vius que vieun a la plana i fins i tot és el responsable de molts dels trets diferencials del paisatge. La foto va ser titulada "El general Blanch" nom que li donen els pescadors de la mar d'Amunt i que fan referència als blancalls que aixeca quan entra amb tota la seva força. Des d'aquí vull agrair als organitzadors del concurs i als altres companys premiats, tots ells enamorats de la meteorologia a la qual i estem lligats i apassionats.