1,6 segons
47 segons
124 segons
158 segons
250 segons
La tècnica amb la que més "disfruto" a l'hora de
fotografiar un capvespre i que utilitzo sempre que estic davant d'una làmina
d'aigua i un cel potent, és la d'esperar
a que els núvols ja hagin perdut aquell color taronja/vermell viu i entrem a
l'anomenada hora blava. És aleshores que per mi apareix la màgia, és com si disposessis
d'un pinzell gegant i poguessis pintar el cel, realment no és res més que
allargar el temps d'exposició de manera que al fer la foto puguem captar el
moviment dels núvols i així executar la suposada pinzellada.
Per demostrar-vos aquesta tècnica us poso una seqüència de
fotografies fetes des del mateix lloc, durant un mateix cap vespre i en que el
paràmetre de la càmera que canvia és el temps d'exposició. A sota de cada imatge us poso els segons que
el diafragma de la càmera ha estat obert i hi ha entrat la llum, el diafragma el tenia tancat a f16 i la sensibilitat era de 100. Pel meu gust personal les dues darreres imatges són les que més m'agraden, com ho veus?
