La darrera d'agost

Com a última fotografia del mes d'agost he volgut representar la situació de sequera en que ens trobem i que ja comença a ser molt preocupant. El recurs més fàcil ha estat anar fins a l'estany que té el major índex de diversitat biològica dels aiguamolls, es tracta de l'estany d'en Túries, possiblement un gran desconegut per molts.  Aquí si arreceren espècies de invertebrats d'un gran valor ecològic, la seva salinitat el fa ser exclusiu d'aquestes espècies.

Actualment el seu aspecte ens pot semblar llastimós, el terra està clivellat per la manca del preciós líquid però, si ens hi fixem una mica les plantes seques que cobreixen el fang ja són una senyal de vida adormida i, enterrats en el fang hi ha les formes resistents de tota una munió d'organismes molt rars per la simple raó de la pèrdua d'hàbitat. Llarga vida als estany salats!

Sortint de la foscor

Les Patarres II

El mateix matí que vaig fer els detalls de l'entrada  anterior sobre les patarres va ser una bona ocasió per fotografiar la fauna acompanyant. Com podeu veure  era un lloc d'alimentació i refugi  per una bona quantitat de d'artròpodes 

Les Patarres

Les Patarres són de les poques plantes que tenim florides a finals d'estiu als aiguamolls, elles posen una pinzellada de color als prats salobres rostits pel sol. La seva estratègia és fructificar aprofitant les pluges de tardor i aquest any sembla que ho tindrà molt magre..., espero equivocar-me.  

Si recordeu, durant les olimpíades de Bcn als medallistes se'ls hi regalava un brot d'aquesta planta. Hi va haver uns anys que venien furgonetes amb jornalers i les tallaven per vendre-les a les floristeries de Bcn

Us deixo unes versions macro d'aquesta bonica planta força desconeguda pels que no viuen a prop d'aquests prats i salobrars.

Les aparences enganyen

Dilluns de l'altra setmana hi havia l'esperança de tenir una tarda de tempestes, cosa que ja ens fa falta però, sembla que a l'Alt Empordà tinim una maledicció i aquesta no va passar de ser una amenaça i prou. Els rostolls segueixen esperant que l'aigua els entendreixi per ser llaurats.

Per la meva part vaig poder emportar-me aquest bon record en forma de fotografia. Veient el gran espectacle que hi havia al cel i que el meu 17-40 no era capaç de cobrir vaig optar per fer una panoràmica composta de 8 fotografies verticals. Aquesta és una d'aquelles imatges que m'agradaria emmarcar ben gran i és que els cels dramàtic m'encanten :-)

Hypera zoylus

Aquesta primavera us vaig presentar una foto d'aquest simpàtic curculiònid, l'Hypera zoylus (nom que ara sabem gràcies a la magnífica aportació d'en Joan Rodó). A finals de maig li vaig poder dedicar una estona una tarda en que pràcticament ja no hi havia llum, Ells estàvem molt actius sexualment parlant i es bellugaven per sobre de les flors d'uns lliris blaus (Iris spuria) a les closes dels aiguamolls. Espero que us agradin!