Evolució d'un cap vespre

Diumenge el cel va anar cobrint-se de núvols alts que prometien una posta acolorida. Com que eren molt fins vaig esperar que la llum s'anés extingint fins que els estels apareguessin i així, intentar captar el color del crepuscle i el màxim d'estels possibles de la nit.  Us deixo quatre instants d'aquell capvespre, tot i que el que buscava era el tercer.  Com ho veieu? 

A fangar!

Finalment s'ha iniciat el fangat dels camps d'arròs a Castelló d'Empúries, per fer aquesta tasca agrícola és necessari que els camps estiguin inundats i això vol dir que a partir d'aquesta setmana tenim una làmina d'aigua on el cel s'hi emmirallarà. Ara tant sols fan falta els cels potents dels fronts atlàntics que, amb tanta estabilitat i sequera, el que hi ha és molta tarja de memòria ben buida. 

After hours

La nit sempre m'ha agradat. De jove consumíem les nits  amb xerrades interminables que avorrien a les nostres acompanyants, em refereixo a la primera època de l'Hort d'en Minguets de Roses, en Pere tancava el local i ens quedàvem a arreglar el món fins la sortida del sol.  Ara segueixo estimant la nit però, les activitats que faig són ben diferents. Com que el món no el vàrem arreglar, més aviat l'hem espatllat, ara deambulo pel camp fotografiant el cel nocturn fins que surt el sol, com la foto que avui us presento i que la vaig fer el diumenge a la matinada. De tornada a casa de vegades veig els  joves francesos que organitzen un "after" a les vinyes de sota el Rachdingue, les de l'Espelt, i em pregunto de que parlaran...

El Gran masturbador, el rinoceront, ....

Avui penjo la que segurament deu ser la pedra més famosa del Pla de Tudela, o si més no una de les més fotogèniques, tot i que personalment m'agrada més la seva progenitora que encara està dreta i encarada a la tramuntana amb les seves banyes d'alci.  Un treball erosiu mil·lenari de la tramuntana, combinat amb l'aigua i la sal  han estat els que l'han generat. Tota una obra d'art natural.

Phragmites, cenís, canyís

El cenís és el nom local del canyís (Phragmites australis) planta que viu en sols pràcticament inundats tot l'any d'aigua dolça, sempre que el gruix no sigui superior als 40-50 cm, Suporta temporalment l'aigua salobrosa (salmàstica).  

Ella és una gramínia omnipresent als aiguamolls i que poques vegades li he dedicat una sessió fotogràfica.  L'altre dia però vaig abstreure'm per intentar fer una sessió on el color generat  per les primeres freds dominés per sobre de la seva forma esvelta,..., encara que pretesament si que volia que es pogués identificar la seva erecta i gràcil figura.  Aquestes abstraccions tenen pocs adeptes, són imatges que a mi m'atreuen molt i que m'ho passo molt bé fent-les, fins i tot us diria que em costa molt de treball trobar-les-hi el seu punt, havent de repetir una i altra vegada fins que la càmera capta allò que pretenc. Tot i que és un treball molt personal també m'agrada compartir-ho. ;-) 

LLarga conjunció

Aquesta tardor, els matiners per obligació o per devoció, hem pogut gaudir d'una agrupació de planetes també anomenada "conjunció", la lluna, venus, mart i júpiter durant una bona cola de dies han anat ballant força junts i s'han fet visibles durant una bona colla de setmanes.

Aquesta imatge que us mostro avui és d'un prat al costat de les llaunes dels Aiguamolls, o també podem dir al costat d'Empuriabrava, vora la gola de la Muga que és el mateix. La boira tenyida per la llum del sol eixint combina amb el verd del prat. Per contrarestar el fort contrallum, a la bala de palla li vaig aplicar uns tocs de llum amb lot càlida. Espero que us agradi.