La costa dels dracs petrificats

Diuen que el nom del Cap de Creus ve de "Cap de Quers" per l'abundància i espectacularitat de les roques que el conformen, d'altres expliquen que és per les creus esculpides en grans lloses i, que marquen els camins dels peregrins que anaven al monestir de Sant Pere de Roda però, poca gent parla dels dracs que hi habiten. Els que heu tingut el plaer de navegar per la costa del cap de Creus i, em refereixo al tram de costa entre els municipis de Cadaqués i Port de la Selva, haureu vist que hi ha diversos dracs que hi dormen des de fa mil·lennis, de fet hi ha tot un animalari petrificat però, entre ells, els que més hi abunden són els dracs.  A veure si durant els propers mesos puc anar fent algunes imatges que us mostrin aquests "monstres" que dormen però qui sap si algun dia es despertaran.

Avui us presento a un d'ells, és una perspectiva des del darrera i tan sols l'hi veiem el coll i el cap, el seu cos roman amagat sota els esquistos de la mar d'Amunt. A sota teniu un detall lateral del cap, l'espècie no la tinc gens clara :-)  

Voluptuositat natural

Inicialment la volia titular "L'eròtica de la natura" però he volgut ser més descarat ;-). La fotografia de natura "eròtica" està molt poc treballada. Recordo haver vist formes suggerents en paisatges dunars però, realment no és gens fàcil trobar aquestes formes suggerents.

Aquest final de tardor està resultant molt sec a la meva zona de confort i costa trobar els "grans" paisatges amb les làmines d'aigua que tant m'agraden, per aquest motiu cal afilar la imaginació i autoimposar-se exercicis fotogràfics, aquets ens ajuden a avançar.  Divendres vaig sortir de casa amb l'objectiu macro muntat a la càmera. La intenció era cercar el detall que hi pot haver en les plantes que es comencen a morir i de vegades poden agafar formes molt atractives. Calia cercar els "micropaisatges". A tocar un rec emergia una planta que s'havia escardat en tres parts i vaig jugar amb ella i el sol que es ponia darrera d'una filera d'arbres. El resultat desprès de cosir-la a trets  és el que us presento (tot un problema a l'hora de fer la tria). Aquest detall d'un dibuix de còmic m'ha encantat, espero que a vosaltres també.    

L'arribada de l'hora blava.

Quan la llum dels crepuscle s'extingeix per ponent, pel costat nord el blau va envaint el paisatge, és l'anomenada hora blava. Tot i que rep el qualificatiu "d'hora", són instants molt efímers. No ens podem encantar per captar-los, ja que la negror de la nit se'ls emportar aviat. 

Avui us deixo aquesta foto en que la única pretensió és mostrar aquest trànsit de llums. La imatge l'he retallat lleugerament per equilibrar-la. Espero que us agradi. 

Moviment

Tots sabem que els núvols es mouen, fins i tot si ens parem a observar-los els podrem veure a ull nu com ho fan. Captar aquest moviment vol temps, temps d'exposició en el cas de la fotografia.

L'altre dia hi havia un núvol de tempesta que s'estava generant sobre el meu cap, el seu moviment era molt lent i, per tant, difícil de percebre.  Vaig optar per posar el filtre de 6 passos de DN per intentar captar aquest moviment ciclònic que feia i aquest és el resultat, el temps d'exposició va ser de 140s. 

Els enamorats

Hi ha espais naturals que són simplement màgics i a casa nostra un d'ells és el Pla de Tudela. Unes de les roques més conegudes són la dels enamorats. Aquest parell de roques que sembla que es donin un petó són vigilades per l'ull de l'univers.

L'anticicló té aquestes coses bones, si l'agafes amb un grau d'humitat baixa i sense núvols pots dedicar-te a fer alguna circumpolar de tant en tant. 

Tramuntana

L'altre cap de setmana vaig sortir a fotografiar l'entrada de la tramuntana, a l'arribar al lloc triat em vaig trobar amb dos caçadors que tenien ganes d'enraonar i, els hi vaig donar conversa (l'estona que estaven amb mi no la utilitzarien per matar als pobres becadells) però, jo vaig haver de sacrificar els millor moments del cel per assolir l'objectiu. Un cop acomiadats em tocava fer la feina  de retratar al vent, vaig treure'n aquest parell de imatges amb la vegetació en moviment. També teniu a sota un experiment que vaig fer amb el "big estoper", el temps d'exposició va ser de poc més de cinc minuts i una bona part d'aquest temps, uns quatre minuts, vaig fer un "zooming" hiperlent, el resultat  obtingut va ser aquesta "llum divina" que podria il·lustrar un fulletó d'alguna corrent religiosa.