Bon Nadal!

L’altre dia tot passejant pel Cap de Creus i en absoluta soledat, bé, menteixo, acompanyat del meu gos i rodejat de feristeles com la guilla, el gorja blanc i, un grup de senglars, el meu cap anava pensant en aquests dies que s’apropen i en tot el seu significat.... però, ara no vull filosofar sobre aquests fet. Tan sols dir-vos que van aparèixer les imatges que podia utilitzar per felicitar-vos.: un arbre, un camell i una cova.

 L’arbre, és un pi que ha perdut la protecció i la sal portada pel vent l'ha mort.: Us desitjo que mai perdeu la feina que com a mínim ens permet sobreviure.

                                                      

La cova amb la seva llum càlida és per desitjar-vos un sostre segur i compartit amb les persones que més us estimeu.  

I el camell petrificat que serveixi per desitjar-vos una vida llarga, plena de salut, imaginació i creativitat.

BON NADAL!!!

Despullats.

Dins del cercle dels fotògrafs hi ha un veritable deliri per captar els colors de la tardor, la dels boscos caducifolis plena d’ocres ferruginosos, fruit de la desaparició del verd clorofíl·lic. A l’Empordà aquest tipus de bosc és escàs i difícil per no dir impossible de capturar, s’ha d’anar fins les fagedes de l’Albera o conformar-nos amb les pollancredes d’algunes plantades que esquitxen la plana, però a sobre tenim la tramuntana que se’n ocupa de despullar-los al mínim signe de debilitat, en definitiva aquesta és una missió impossible. Aquest és la meva foto de comiat de tardor ;-)

INDULTADA o CONDENADA?

Pots ajudar-me?

L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.

Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.

Què us sembla? M’ajudeu?

INDULTADA o CONDENADA?

Ordenats.

Sempre m’ha donat la sensació de que la natura té un ordre caòtic, és una de les coses que més em fascinen i encara més, poder anar descobrint totes les interrelacions que hi ha entre aquest components.  En canvi, els conreus tenen l’ordre imposat per la mà de l’home, aquests monocultius “militaritzats”, des del punt de vista estètic tenen l’atractiu en la geometria de les seves formes i, he de confessar que també m'agraden però, com que soc de naturalesa desordenada, m’encanta fotografiar-los agitant la càmera i fent una aproximació a a la seva abstracció. Us deixo una pollancreda en estat hivernal. 

Inscultures de Planells

Aquest passat mes de juliol vaig presentar-vos aquesta llosa amb inscultures en una entrada que no va acabar de convencem però, m’havia de servir per seguir practicant la il·luminació amb lot càlida. Avui us presento el mateix monument però amb un cel més “canyero” i una il·luminació menys acurada (mea culpa). Si aquella primera foto havia estat feta a 1600 Iso i durant 20 segons, aquesta ha estat feta a 400 ISO durant dues hores i 120 imatges apilades. Espero que us agradi.

El més fotografiat.

Aquest núvol va aparèixer un capvespre d’aquest mes de novembre, s’estenia per bona part del Pirineu oriental d’un forma espectacular. Es va fer famós fins al punt que en el telenotícies van aparèixer multitud de fotos fetes des de diverses comarques. Fa gràcia veure aquest deliri que tenim per capturar la bellesa del paisatge i compartir-ho, això com a mínim és un signe de salut col·lectiva.  No us sembla?

Us mostro dos moments de la seva vida, un és des del bell mig de l’estany de Castelló, en que es veu el vent que el generava, i l’altre, quan va perdre el color abans de fer-se fosc.