Les infinites pollancredes

Les ribes del Ter són encaixonades per camps dedicats al cultiu dels pollancres. Immensos camps d'estirades soques, mil·limètricament plantades, creen uns sostres amb capçades d'uns colors canviants que n'estic segur de que serien el gaudi d'en Gaudí.     

LLIBERTAT!!!

Durant la propera setmana deixaré de publicar en el blog, ho faig com a protesta per tot el que ens està passant. 

Eslovènia IX

Quan tornes de fer un viatge hi ha algunes imatges que senzillament s'han quedat penjades, aquí en teniu una mostra.

La primavera el cel altera

Aquests dies de finals de primavera han estat de llibre, matins solejats seguits per tardes de tempestes. Un dels dies que vaig poder-ne gaudir més, va ser quan les tempestes van coincidir amb el crepuscle, un cel negre amenaçador va acabar amb un ruixat molt intens i curt, posteriorment una ullada de sol va posar la nota de color convertint-lo en tot un poema visual.  

Eslovènia VIII

Pràcticament per acabar aquesta sèrie del país balcànic us mostraré les imatges fetes al nord dels Alps Julians, és la carretera que et porta des de Bled fins la frontera amb Itàlia, tot pasant pel salt de Pericnic i algun llac que no he gosat posar. Tanmateix hi ha unes imatges que pertanyent al llac Predil, dins del que és territori italià i que tanquen aquesta sèrie.

M'havia fet moltes expectatives d'aquest sector en l'etapa informativa prèvia a la sortida, finalment les limitacions del temps i la meteorologia hivernal van limitar molt el resultat d'aquell únic dia que hi vàrem dedicar.   Serà per allò que mai tornes d'un viatge amb tota la feina feta i se't queda alguna excusa per poder-hi tornar.

La fotosíntesis

Les zones humides de la plana de l'Empordà (Alt i Baix) estan drenades per una extensa xarxa de recs,anomenats d'escorro, aquí si arreceren molts dels organismes lligats a l'aigua que intenten sobreviure a la dessecació. Algunes de les plantes que allí hi viuen són úniques, d'altres ja han desaparegut els darrers anys. Pensem que les plantes tenen la capacitat de la fotosíntesis, un veritable miracle de la natura, aquest procés converteix l'energia física de la llum i l'emmagatzema en els enllaços químics (aigua+diòxid de carbó amb la llum = glucosa + oxigen) , a partir d'aquí aquesta energia l'aprofitem la resta d'animals que hi ha a la terra. Per poder captar aquesta energia té una mena d'antenes formades bàsicament per les clorofil·les, aquests pigments són els responsables del color verd que tenen les plantes.

Quan veig aquest color verd que apareix a la primavera o quan es degrada a la tardor, no puc de deixar de pensar amb aquest procés "miraculós".

Narcís

Hi havia un personatge mitològic que era bellíssim i a la vegada insensible a l'amor de les dones, el pobre noi va morir ofegat de tant emmirallar-se i, es va metamorfosar en aquesta flor que és una de les primeres en aparèixer a les closes i jardins de moltes cases.

La imatge s'ha fet amb la tècnica de multiexposició, algunes càmeres permeten fer varies fotografies tot generant un sol arxiu, cada una de les imatges se li poden canviar els paràmetres excepte la sensibilitat. En aquest cas són dues exposicions i tan sols s'ha variat una cosa..., saps quina?  

Eslovènia VII

Com a complement de l'entrada anterior avui us mostraré uns detalls del llac de Bled que no són el motiu per excel·lència a nivell fotogràfic però, que permetre provar algunes coses que mai havia experimentat fotogràficament, com ara és la "clau alta". La primera imatge és un retall de la segona i estan en clau alta.

Narcisisme

Se li diu de l'amor excessiu cap a un mateix que fa que l'orgull cegui la valoració real i es menyspreï als altres. Arriba a ser una malaltia mental, encara que en poca proporció és un tret de la personalitat.

Aquests narcisos han sobreviscut a les mossegades i trepitjades d'un ramat de vaques que pocs dies abans de la florida pasturaven per la closa on viuen des de fa moltes dècades. No estaven en el seu millor moment però, aquell matí és varen guarnir amb cristalls de gebre per estar més macos per a tots nosaltres.   

Eslovènia VI

En aquesta entrada faré una petita selecció de les imatges fetes al llac de Bled en que la protagonista és l'illa, quasi que la podríem titular "Abduïts per l'illa". 

Com que en aquest viatge vàrem fer base a la ciutat de Bled hem tingut l'oportunitat de fotografiar el llac a diari. Són imatges fetes al matí, d'albades. Tenir una gran massa d'aigua amb un illa central coronada per una església que li confereix l'aspecte de conte de fades és tot un regal i, si a més, està rodejada de boscos nevats, aleshores ja és la repera.  

Eslovènia V

  

Un dels dies el vàrem dedicar a recórrer el famós riu Soca que neix al cor dels Alps Julians. Arribar-hi no va ser fàcil per les petites carreteres triades, la qual cosa no treu que vam poder gaudir d'uns paratges molt xulos  que no vam ni fotografiar per poder anar fent camí, finalment ens vam quedar en una parada per poder fer una petita incursió al riu i un dels seus afluents.

El que més sorprèn d'aquest riu és el increïble color de les seves aigües i el microclima que hi ha a la vall amb una temperatura molt més suau que a la resta del Parc Natural del Triglav. Aquesta aigua baixa per barrancs i es filtra per l'interior de les entranyes de les muntanes carregant-se de carbonats producte de la dilució de les roques càrstiques , el resultat que vàrem captar és el que veieu i que espero que us agradi tot i les limitacions que vàrem tenir.