Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 29 d’abril de 2016

El Cascall, un potent analgèsic




Aquesta planta la tenim present per les vores dels camins i a prop dels horts dels pobles de la plana. la causa de la seva presència és per l'ús que se'n feia com a planta medicinal anys enrere. Les seves propietats analgèsiques són conegudes des de fa mil·lennis a l'orient i els seu ús a la conca mediterrània ve del temps dels grecs. A l'Empordà s'havia utilitzat per combatre el mal de cap o el de queixal, m'havien dit que a la mainada se'ls hi posava sota el coixí quan els hi sortien les dens i no dormien. A l'orient se'n extreu un làtex per produir el opi, la heroïna i a occident la morfina però això és un altra historia.

Saps alguna història del cascall que vulguis compartir?

dimecres, 27 d’abril de 2016

Sembrat gronxat pel garbí.


Aquesta primavera segueix sent força eixuta i ja portem més d'un any amb unes precipitacions molt minses a plana de l'Empordà. Tot i això, aquesta primavera les que hi hagut han estat suficients per refer els sembrats, penseu que sortien de l'hivern ben esgrogueïts amb allò que anomenen "estres hídirc". Aquesta imatge està feta a Perelada, un dels municipis amb més terres conreades de Girona. Aquella tarda hi havia quatre núvols dibuixats al cel i vaig intentar treure-li alguna cosa al crepuscle, la idea era intentar captar el moviment del sembrat que es blincava amb les ràfegues de garbí. Per poder fer-ho cal baixar molt la velocitat d'obturació de la càmera i d'aquesta manera captar el moviment. Espero que us agradi. 

dilluns, 25 d’abril de 2016

Lliri groc


Algunes càmeres ens permeten fondre dues imatges en una de sola directament al camp. Fer-ho no és gens fàcil, cal que el resultat sigui agradable a la vista. La imatge que us he portat avui és feta amb dues configuracions de càmera ben diferents, una d'elles ha estat feta amb la càmera estàtica i en l'altra l'he mogut, d'aquesta manera es poden obtenir fons i fussions ben interessants. Posar en pràctica aquesta tècnica és divertit pel fet d'obtenir resultats sorprenents. Espero que us agradin.

dissabte, 23 d’abril de 2016

Ranuncle groc


A la primavera una de les primeres flors en aparèixer són les del ranuncle groc, aquests planta és pot veure per les vores dels camins i en les closes. És una planta tòxica pel bestiar però, les toxines es degraden si la planta s'asseca. 
Aquí va una mostra de les flors que vaig fotografiar el primer dia d'agafar el macro aquesta primavera.



dijous, 21 d’abril de 2016

Impressions


Aquella tarda bufava la tramuntana, i volia anar a un camp de roselles amb un remolc abandonat que estava consumit pel temps i que me l'havia fet veure la Cati, ella també és una caçadora del paisatge de la plana.
Finalment vaig optar per fotografiar el camp amb una expo llarga (15") per perdre el detall del primer pla i captar la taca de color vermell que es contraposava a la fredor del cel. Què us sembla el resultat?

dimarts, 19 d’abril de 2016

L'estany de Mornau


Aquests darrers mesos estan sent extraordinàriament secs i això es nota en els estanys, els quals, romanen eixuts la major part de l'any. El de Mornau, sol estar durant tresquartes parts de l'any amb aigua i en els darrers dotze mesos ha estat inundat un parell de cops. La foto que avui us presento és una entrada d'aigua causada per una pluja primaveral i que l'ha inundat en un 20%, molt poc. Períodes llargs de sequera fa aflorar la sal que puja per capil·laritat, i fins hi tot canvia la flora que cobreix aquestes terres, apareixen plantes salobroses com la salicòrnia i el salat blanc que substitueixen a gram d'aigua, la balca i els lliris grocs. Com ja es pot veure en aquesta imatge, el tamariu és l'únic arbre que pot soportar aquests sòls salts.
Aquell dia el cel va posar-se molt dramàtic per uns moments, els justos per poder fer aquesta imatge.

diumenge, 17 d’abril de 2016

L'Illa Petita


Tal i com us explicava en l'entrada primera d'aquest lloc, era una tarda tramuntanada i amb un cel tapat de per una teranyina de núvols alts, sense gaires perspectives de poder treure-li res de bo però, finalment i durant uns pocs minuts, el cel es va pintar de rosa i vaig poder fer aquesta imatge que us presento i espero que us agradi. 

divendres, 15 d’abril de 2016

Rosellles II, un clàssic





Dies enrere feia una entrada de les roselles tot presentant unes imatges fetes amb doble exposició, en aquella entrada parlava de la gran quantitat de noms populars que tenien i del significat del color roig. Avui l'entrada serà feta amb imatges més clàssiques, sense cap tècnica especial exceptuant la darrera, que és feta amb "zooming". En la primera he intentat destacar enfocant la rosella que tenia un to més clar i que es diferenciava a la resta, a molts ens agrada destacar a la homogeneització, ens desagraden els uniformes, estimem la reveldia. A la segona també destaca una de diferent, hi ho fa sobre un fons desdibuixat però intensament vermell, ple de vida, ella inicia l'etapa de la fructificaciço. La tercera és el moment de l'esclat de la vida, aprofitant l'aurea d'una altra per fer-la destacar.
 Per mi la rosella és una flor que transmet delicadesa i fragilitat i que mai m'agrada tocar-la, ni collir-la per no fer-li mal. Em desperta tendresa. No us passa el mateix?

dimecres, 13 d’abril de 2016

Escombrant el paisatge


Aquesta imatge s'ha fet amb un moviment horitzontal de càmera i una velocitat baixa d'obturació, el que es podria dir una escombrada del paisatge.
Els dies que em costa trobar motius interessants que fotografiar però, tinc una explosió de color com ara a la primavera tendeixo a fer abstraccions, a prioritzar el color sobre la forma. Encara que el nivell d'abstracció normalment sol ser  molt baix, no puc renunciar totalment a la forma del paisatge, cal que hi sigui insinuat.

dilluns, 11 d’abril de 2016

Alineament pegmatític




Tornem a la punta del Cap de Creus, avui us presento aquesta perspectiva de la pegmatita que hi ha, just en el punt on es cabussa en les mogudes aigües del inhòspit Cap de Creus. l'alineament acaba amb un punt que és l'illa de Sa Rata o la Massa d'Or. Espero que us agradin.  

dissabte, 9 d’abril de 2016

El Cavall Bernat


Són uns quants de Cavalls Bernats els que hi ha per la costa i les muntanyes de Catalunya. Avui us en mostraré un dels menys coneguts i que està al municipi de Colera. Aquesta imatge és la primera que li dedico i espero poder-li fer algunes més. No és gens fàcil per lo enganxat que es troba al penya-segat però, esperarem tenir llums i cels diferents en les noves versions. 
La d'avui és una imatge de tarda i feta amb un filtre que deixa passar molt poca llum, d'aquesta manera permet allargar el temps d'exposició una barbaritat. Aquesta foto que es podria haver fet amb dècimes de segon amb un diafragma tancat però s'ha fet en uns quatre minuts.  

dijous, 7 d’abril de 2016

Plou i fa sol II



Quan plou i fa sol tenim moltes probabilitats de que l'arc del cel es formi i, si això passa a darrera hora de la tarda o primera del matí, millor que millor, perquè les llums poden ser espectaculars. Aquest arc és del divendres passat a darrera hora de la tarda, una nuvolada es va formar dins de mar i avançava ràpidament direcció est, cosa gens normal, ja que la circulació sempre sol ser la contrària, d'oest a est. Volia un lloc de mar per fer la foto però, la costa del Cap de Creus no era bona perquè estava quedant coberta pel mantell de la pluja, aleshores vaig traslladar-me cap a la Platja de Can Comes, la dels Aiguamolls, un cop allí havia d'esperar a que es formés l'arc. El forat del cel, situat a l'oest per on havia de sortir el sol en el seu crepuscle, cada cop era més petit i començava a ploure per la meva desesperació! Finalment va fer una ullada que va durar escassos minuts, els justos per posar-me el cor a cent en el moment de captar aquelles llums rasants formant un esplèndid arc complert i intens. La sorra molla reflectia aquella llum daurada i el bisbe del Montgrí, sempre adormit, no se'n adonava. Qui digui que la fotografia del paisatge no és una activitat de fortes emocions, allò que diuen "x-treme", és un insensible o un mentider :-)  

dimarts, 5 d’abril de 2016

Roselles I





Potser que sigui una de les flors ruderals més populars que tenim als nostres camps, i si no, mireu alguns dels noms populars que té.: pipiripip, peperepep, piparapip, roella, gall, gallaret, gallgallaret, quiquiriquic, quicaraquic, quicaracoc, coqueracoc, badabadoc, abadol, colet, lloca, paranà, etc.... Tanmateix, una de les causes de la seva popularitat rau en el seu color roig. Aquest és un color amb moltes connotacions, el vermell va associat a l'amor, l'odi, la passió, el calor, i per tant a la guerra, el perill, lo prohibit, a la Xina l'associen a la felicitat, l'extraversió, la proximitat, també l'associem a la força, l'agressivitat, la vida, la seducció, la sexualitat, l'erotisme, la immoralitat.
Com no podia ser d'altra manera dedicaré alguna entrada a aquesta flor hipefrfotografiada. En el primer lliurament us mostro el resultat de l'aplicació de la tècnica anomenada  doble exposició, cosa que ens permeten fer algunes càmeres actuals. Això vol dir que fem dues fotografies, en en les quals, podem controlar tots els paràmetres menys la sensibilitat, el resultat és un sol arxiu, una única imatge en càmera.  Aquesta tècnica permet deixar anar la creativitat i intentar obtenir un resultat decent. En aquest cas no he "arriscat" gaire per allò del resultat "decent", Vosaltres mateixos podreu valorar el resultat :-)  

diumenge, 3 d’abril de 2016

Empuriabrava


Avui dedicaré l'entrada a la urbanització on hi passo bona part del dia i que està a Castelló d'Empúries. Empuriabrava durant anys ha estat criticada pel món naturalista per haver-se construït sobre uns terrenys d'aiguamoll. Una part si que ho va ser però, cal dir que significa una proporció força reduïda del total de la superfície que ocupa. Aquesta taca urbana, de creixement horitzontal, al mig de la plana marjalenca passaria desapercebuda si no fos pels alts edificis que es van fer a la riba esquerra de la gola de la Muga (un dels pocs rius amb nom femení de Catalunya).  
Avui us presento una imatge feta  des d'una distància de tres quilòmetres, just al mig de la platja de can Comes, al Parc Naturals dels Aiguamolls i, si no fos per aquests monstres de ciment l'únic que es veuria seria Roses. Diuen que els seus creadors ho van fer perquè des de la distància trenqués la línea "monòtona" de la badia de Roses :-(    


divendres, 1 d’abril de 2016

Plou i fa sol


Una de les situacions que trobo més atractiva des del punt de vista fotogràfic, es quan es barregen la pluja y el sol.  Són moment que si és al principi de la jornada o al final de la mateixa, sempre desitjo tenir una càmera al costat per poder immortalitzar el moment. Aquell dia de principis de gener hi va haver sort i la portava.