Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 14 de gener del 2018

Miravet



És el segon poble més bonic de la Ribera d'Ebre després de Tivissa, el qual, està dins dels deu més bonics de Catalunya! :-) Us recomano els que us vulgueu aventurar a la descoberta de les comarques de l'Ebre que hi aneu. Té com atractiu el castell templer, un gran exemple d'aquesta arquitectura militar que ha estat restaurat, també hi ha ceramistesamb uns quats obradors oberts. Aquest punt és on lo riu Ebre deixa la cubeta de Mora per anar a buscar la sortida a mar, tot atravessant el muntanyam calcari del costa de llevant amb la serra de Cardó i per ponent amb els contraforts dels Ports.  Una joia de la Catalunya més desconeguda.  

8 comentaris:

  1. El sitio es guapo pero tus fotos lo ensalzan ... preciosas Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, José. Ya me hubiera gustado pillar unas buenas luces. Aixxx!

      Elimina
  2. Aquesta vista ha de ser espectacular amb bones llums. Crec que et faré cas i m'hi perdré uns dies :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al matí a primera hora pot ser bo, aquesta és de tarda. Una abraçada

      Elimina
  3. No us perdeu el mosaic que hi ha en un carrer que explica com un sant va ressuscitar un nen que la mare li havia cunat per dinar.
    Precioses fotos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que més d,un Gironí ha passajat per aquest poble. Me,n alegro!

      Elimina
  4. Que la bellesa plàstica d'aquesta fotografia no ens allunyi de la realitat. Un riu tocat de mort per culpa d'un cabal ecològic paupèrrim, amb uns sediments segrestats per culpa de grans pantans, alguns d'ells innecessaris com per exemple el Pantà de Riba Roja; que fan que el Delta any rere any vagi retrocedint irremediablement, com bé ho demostra el Far de Buda, actualment sota les aigües del Mediterrani. És responsabilitat de tots estimar-lo, cuidar-lo, ja que, com diu la cançó "lo meu riu" de Joan Rovira, "Lo meu riu m'ha regalat, la meua identitat, i aquest orgull de ser d'on soc; la meua infància, lo meu vent de dalt, lo meu parlar tant especial". Visca les Terres de l'Ebre!!! Lo Riu es Vida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tot és tant dolent com sembla, i amb això no vull dir que no tinguis raó, que la tens i estic absolutament d'acord amb tu. Quan era petit i travessava el pont de Mora d'Ebre, l'aigua del riu era absolutament tèrbola, molts anys després l'aigua és transparent. Al riu hi han aparegut moltes plantes aquàtiques (macròfits) pràcticament inexistents en aquella època, quan aquest fenomen de "millora" començava també hi havia unes grans eclocions de "palometes" (efemeròpters) , malauradament aquesta successió cap una qualitat d'aigua millor i del ecosistema fluvial en general, també està suportant l'entrada d'espècies al•lòctones, com el silur, el musclo zebra i ara està pujant des del delta el cargol poma. L'home viu al costat del riu des de fa mil•lennis i el riu és el reflex del tracte que li dispensem tots plegats. Una abraçada, mano.

      Elimina