L'Empordà al neolític

Us podeu imaginar com era l'Empordà fa milers d'anys?...  al Neolític. Acceptem aportacions!!!

Possiblement que gran part de la badia de Roses estava ocupada pel mar o millor dit, en ple procés de rebliment per les aportacions dels sediments que li arribaven pels rius, Ter, Fluvià i Muga, si , si, heu llegit bé, el Ter desembocava entre Sant Martí d'Empúries i l'Escala, de fet en aquella època devia formar un gran estany que anava des dels peus del Montgrí (estany de Bellcaire) fins Albons. Al nord hi havia una extensíssima zona de maresma i grans estanys alimentats pels rius Muga i Fluvià i destacaven tres grans illes, la del pujol de la Torre del Vent, la de Montmajor i, possiblement  Castelló. Hi dominava la fauna alada, grans estols d'ànecs, ardeids i, flamencs acolorien el cel d'aquella àpoca i, les volades de mosquits després dels períodes de pluja hi posaven el punt d'inhabitabilitat, l'home ha trigat molt en poder ocupar permanentment les maresmes. Era un lloc ric en caça i pesca , com que aquells pobles antecessors dels indiketes començaven a domesticar  animals com les ovelles, bous, ases, aquest era un bon lloc per establir-se per la gran  quantitat de pastures. Anaven combinant les "noves tecnologies" de l'època que eren l'agricultura i la ramaderia amb els coneixements més ancestrals de la caça i la pesca. Quan les aigües es retiraven després de les èpoques de pluja devien anar a plantar blat i espelta i portar els bestiar cap la plana.  La prova la tenim a Ca N'Isaac, un dels assentaments més importants del neolític a Catalunya, ubicat a l'aspre.  És un bon exercici imaginar-se èpoques pretèrites d'aquesta terra.