La llúdriga

Fa poc més de vint anys que es va reintroduir aquest mustèlid a l'Empordà,  havia desaparegut feia uns quants anys, a Catalunya tan sols en quedaven a la zona del Matarranya i a la part alta del Segre i els seus afluents. A dia d'avui és present a més de la meitat del territori català. Quina és la causa de l'èxit?doncs una d'elles és a la millora de la qualitat de l'aigua dels rius, com a resultat de l'esforç fet en la posada en funcionament d'estacions depuradores a molts pobles i les industries.

Pel que fa als Aiguamolls i part baixa dels rius gironins hi hagut un factor afegit sorprenent, aquest ha estat l'aparició d'una espècie invasora que va precedir a la llúdriga, el cranc de riu americà. La primera constància que en tinc és del 1986, aquest any vàrem trobar un primer exemplar al Salins, al costat d'Empuriabrava. Deu anys més tard, quan es va reintroduir la llúdriga, el cranc ja s'havia escampat per tot el PNAE  i, des d'aleshores hi ha unes "proteïnes amb clova" molt fàcils de capturar, ja sigui per llúdrigues, ja sigui per les aus com els ardeids, cigonyes, etc., ells han vist multiplicar les seves poblacions, gràcies a la capacitat que tenen de transformar la matèria orgànica i "detritus" en aquesta "proteïna amb clova".

La llúdriga té hàbits nocturns i és fugissera de mena, la qual cosa la converteix en una de les espècies més difícils de fotografiar. Personalment no ha estat fins aquest Nadal que he vist la primera tenint la càmera en mà i amb el tele muntat. El resultat ha estat aquesta imatge, que tot i no ser de qualitat m'ha deixat força satisfet.