Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 17 de desembre de 2018

De la darrera llevantada




Quan el llevant bufa de valent no és un bon moment per la fotografia, les petites gotes es posen a la superfície de les òptiques i els equips amb les coseq¨`ecies que això comporta. Aquell dia encara bufava fort i no em vaig poder estar d'anar-hi.

dissabte, 15 de desembre de 2018

Sant Pere de Rodes



Aquests dies li estic donant voltes de si em dedico a l'aprenentatge de la tècnica del "timelapse". Aquest tècnica no és res més que fer petits clips de vídeo a partir de fotografies, ve a ser algo així com que per cada segon de vídeo cal fer 25 fotografies i, per fer un clip de vídeo de 10 segons com el d'avui, calen concretament 250 fotografies! que vol dir uns tres quarts d'hora de treball de la càmera. Si si el clip és del cel nocturn són poc més de dues hores que cal invertir per fer les fotos i posteriorment tot el temps d'edició. Què és que em torba i em fa dubtar d'agafar aquest camí? doncs la gran inversió de temps/esforç que exigeix. D'entrada poder el millor serà anar fent petits tastets per veure que tal va i veurem si l'any nou fem el canvi, la veritat és que el blog s'està morint i es pel cansament dels seguidors que ja no el troben interessant, s'ha convertit en "más de lo mismo". Indispensable de fer un segon clic en el requadre de sota a la dreta per veure'l en gran. 



dijous, 13 de desembre de 2018

Abstraccions hivernals



Quan més gaudeixo fent fotografia és experimentant, ho he dit alguna vegada i crec que ho practico poc. Sembla que quan no obtens "likes", cosa que em passa amb la foto més creativa, ho deixes de fer per la baixa popularitat que obtens amb aquestes imatges però, això no s'ha de fer. Està clar que és una tècnica fotogràfica de risc, ja que pots arribar a generar imatges infumables però, el més important és que  t'agradin a tu i que siguin capaces de transmetre alguna cosa a l'altra gent. Aquí en va una d'una tarda de principis d'hivern.

Escombratge






Després de molts dies de no fotografiar seriosament aquesta sèrie s'ha fet com a primer intent de recuperar el ritme un cop ja han passat les pitjors setmanes de l'estiu.
Us presento una sèrie de imatges que la única diferència que tenen és en la velocitat de moviment vertical de la càmera. Quina us agrada més?

dimarts, 11 de desembre de 2018

Pintant amb la brotxa grossa

 1,6 segons
 47 segons
 124 segons
 158 segons
250 segons


La tècnica amb la que més "disfruto" a l'hora de fotografiar un capvespre i que utilitzo sempre que estic davant d'una làmina d'aigua i un cel potent,  és la d'esperar a que els núvols ja hagin perdut aquell color taronja/vermell viu i entrem a l'anomenada hora blava. És aleshores que per mi apareix la màgia, és com si disposessis d'un pinzell gegant i poguessis pintar el cel, realment no és res més que allargar el temps d'exposició de manera que al fer la foto puguem captar el moviment dels núvols i així executar la suposada pinzellada.
Per demostrar-vos aquesta tècnica us poso una seqüència de fotografies fetes des del mateix lloc, durant un mateix cap vespre i en que el paràmetre de la càmera que canvia és el temps d'exposició.  A sota de cada imatge us poso els segons que el diafragma de la càmera ha estat obert i hi ha entrat la llum, el diafragma el tenia tancat a f16 i la sensibilitat era de 100. Pel meu gust personal les dues darreres imatges són les que més m'agraden, com ho veus?