Costa daurada

Figures zoomorfes

Aquesta entrada estava preparada de feia dies, sortosament en Martí Paola va veure una de les imatges al instagram i va treure l'article de la Vanguardia digital, posteriorment una colla de gent ens hem anat aplegant, dia si dia també, tardes o matins, per veure aquest dormider d'uns vint mil estornells. Un espectacle únic i que no ens hauríem de perdre de viure'l, el tenim al costat de casa i no s'ha de pagar!!!
Aquest era el text originari de l'entrada.:
Com que els dies de Nadal vaig fer alguna sortida empaitant els vols dels estornells. Us deixo algunes de les formacions que vaig poder captar un sol matí i que van ser molt pròdigues en formes zoològiques.  A veure quin bestiari hi veieu vosaltres.

A l'alba

Hi ha llums que no semblen possibles, durant un instant d'una matinada freda (-3) vaig tenir la sort de viure aquests minuts de "subidón" del color, al cor de l'estany de Castelló i sobre el rec Madral, la seva funció és la drenar totes les terres d'aquets antic estany.

Provatures I

Amb l'entrada d'avui traspasso aquella línea vermella, la línea en que es construeix una imatge a partir de dues de ben diferents, de fet és el que anomenem un simple fotomuntatge. Tot ve de que a l'hora de crear uns paisatges fent el que podríem anomenar un escombratge, la imatge resultant està mancada d'alguna cosa i és aquesta "cosa" la que he afegit, la silueta d'un ocell. Espero que les gaudiu.

Fent la cobra

Aquests dies de Nadal vaig tenir l'oportunitat de presenciar un ball curt però espectacular i amb la llum daurada. Aquesta imatge té la peculiaritat de que en la part alta de la serp, la llum és reflectida per les plomes d'alguns dels integrants de l'estol i agafa per uns instants una coloració rosada. Espero que us agradi.

Multiexposició

Entre Van Gogh i Pollok

Títol trobat pel company Nino Blancafort en veure la segona imatge i que li agraeixo molt,  perquè amb la meva incultura del món de l'art mai ho hagués pogut relacionar.

Aquella tarda mentre ell treia un resultat amb vídeo absolutament espectacular d'aquells instants i, que espero ho comparteixi, un servidor es trobava experimentant per aconseguir aquests efectes del moviment dels estornells. Ja feia dies que observava que quan aquests noiets  s'acumulen a sobre dels fils i salten de cop, el cable fa una fuetada, és aleshores que es veuen les guspires, així com, se sent un gran tro que et deixa corprès.  La primera imatge és el moment en que salten i la segona és un retall de la massa d'estornells a l'alçada de les guspires que són unes línies blanques que es veuen al centre de la imatge, imprescindible clicar sobre la imatge per veure-la en gran.

Llibertat pels catalans detinguts i els empresonats per raons polítiques

Hi ha imatges que ens suggereixen quelcom, avui us deixo un altra posta transformada en construcció arquitectònica i en la que hi veig la finestra d'una presó (soc una persona molt influenciable). Que serveixi per reclamar la LLIBERTAT PELS CATALANS injustament empresonats i alguns d'ells aviat jutjats sense cap garantia d'imparcialitat per part d'una justícia embrutada i que no té res de cega. Els anhels d'un poble no s'engarjolen en una societat democràtica. Sou de lo pitjor que hi ha, em feu molt de fàstic.  

Quart creixent

La lluna és preciosa per si sola en tots els seus estadis, d'això no hi ha cap mena de discussió, però, la podem fotografiar de molts maneres, avui us presento l'efecte visual de la seva llum en un trànsit sobre el sensor de la càmera.

Deconstrucció del paisatge III

Si la darrera entrada us mostrava unes imatges generades a partir d'un moviment de càmera lineal, avui us en presento unes amb el moviment de càmera circular i la segona amb un combinat. Com podeu veure el resultat és absolutament diferents.

Perdrem la tardor?

Perdrem la tardor..., perdrem la primavera?

Deconstrucció del paisatge II

A partir d'una posta de sol i movent la càmera podem construir imatges absolutament diferents al que hi ha davant nostre. En aquesta ocasió el resultat està més a prop del que podríem denominar una construcció arquitectònica que d'un crepuscle.  

Deconstrucció del paisatge

Aquests primers dies de l'any els cels no acompanyen gaire, és en aquests moments que un es veu abocat a fer provatures, a experimentar amb la càmera. L'experimentació és fonamental per avançar en qualsevol procés, també és fracassar, fracassar i tornar a fracassar i tornar a provar i així anar fent fins trobar un resultat que ens satisfaci més o menys. Una mica també el que intento dir-vos és que sigueu inconformistes i treballeu per canviar les coses. 

El que avui us presento és molt arriscat i segurament que no agradarà a molts de vosaltres, fins i tot a mi aquesta primera prova no m'acava de fer el pes però, tot i aquest petit fracàs  recórrer aquest camí és una aprenentatge de per sí i, si arribem a l'èxit desprès pot ser la repera!

La imatge s'ha fet directament en càmera a l'hora del crepuscle...., podría portar molts títols. Quin li posaries? jo li dedico al Mick Jagger :-) La segona és de la mateixa posta però amb un moviment de càmera més senzill. 

Quan el cap se'n va III

Els joncs són una de les plantes més maleïdes de les closes, no hi ha persona que en parli bé, fins i tot els animals no poden amb ells. És fàcil observar com en els sòls propicis es multipliquin per molt que se'ls arrenqui o hi hagi una pressió ramadera molt forta, ells creixen i arriben a fer inviable el trànsit d'homes i animals.   El que avui us presento d'una manera abstracta té un nom que ho explica tot, Juncus acutus!!!

Quan el cap se'n va II

Veure un tamariu de branques magrejades per la tramuntana i amb les fulles enrogides per l'escurçament del dia també impressiona molt i més en dies grisos i carregats d'humitat.

Quan el cap se'n va

Hi ha dies i, més quan estàs de vacances i desconnectes totalment que al sortir a fotografiar et deixes anar, és en aquestes sessions quan més "disfruto" jugant amb les abstraccions. aquella tarda va ser una veritable bogeria, el cap se me'n va anar totalment i vaig treure una bona pila d'imatges de les considerem pictòriques.

Figures de ploma

Des de l'endemà de Sant Esteve s'ha format un dormider d'estornells als Aiguamolls, feia molts anys que no anaven on han escollit per fer-ho aquest hivern. És un canyissar, no sé si quan es publiqui aquesta entrada encara hi serà, les canyes són molt trencadisses i 17-20.000 estornells són molt de pes, sortosament el canyissar és molt gran i això juga al nostre favor. Si fins ara dormien a la ciutat de Figueres, després de insistir-hi molt convidant-te'ls a sortir de la ciutat, finalment ho han acceptat i han anat fora vila.

Un dels moments més xulos és quan els rapinyaires de la zona, bàsicament esparvers i algun peregrí, aprofiten l'avinentesa per fer un petit àpat, és aleshores quan l'espectacle de formacions canviants comença.