Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 25 de setembre de 2019

La darrera foto



Aquestes són les darreres fotos fetes abans de que l'obturador s'espatllés, ara com diuen, caldrà rascar-se la butxaca i arrglar-lo, aprofitaré per fer neteja general que ja li tocava. Fins la tornada!

dilluns, 23 de setembre de 2019

Boscos del carbonífer



Si hom pogués tancar el ulls per fer un viatge en el temps i anar més enllà dels tres-cents milions d'anys, al obrir-los, poder veuria una imatge com aquesta.  Una mica borrosa, però pensa que has fet un viatge molt llarg. Et trobaris immers dins d'un bosc d'equisets (cua de cavall) gegantins. Ells formaven uns boscos frondosos i amb el pas del temps geològic van generar els dipòsits de carbó que l'home ha explotat durant la primera època de l'era industrial.

I després diuen que viatjar en el temps és impossible ;-) 

dilluns, 16 de setembre de 2019

La rabosa de la Sort



Aquest estiu m'he posat com a fita el familiaritzar-me amb la fotografia d'alta velocitat i ho he fet intentant treballar amb una de les salvatgines més llestes que tenim, la guilla (rabosa, guineu). Crec que ha estat un encert de triar a aquesta feristela, és abundant i a la vegada és una supervivent i a fe de Déu que no és fàcil fotografiar-la!
Han estat multitud d'intents i molts fracassos, un aprenentatge per cada fracàs i això, segurament és el que més m'està motivant. A hores d'ara els dos únics resultats que tinc són força mediocres però, amenaço en que continuaré intentant-ho.
La fotografia que avui us presento són en realitat dues exposicions, una per la guilla i l'altra pel poble, això si, la fotografia s'ha fet en càmera, és un sol arxiu raw, no hi ha Photoshop.
Rabosa és el nom que se li dona a la guilla a la Ribera d'Ebre i el poble del fons és Tivissa, lloc on vaig nèixer i connectar per primer cop amb la natura, amb les muntanyes calcàries, els boscos de pi bord, de sentir des de casa el crit del falcó peregrí, de la salvatge (cabra hispànica), les històries de llops contades per la gent gran, del flagell dels incedis, de tot alló que està relacionat amb la muntanya mediterrània. 

dilluns, 9 de setembre de 2019

Bombylius minor



Dípter i no himenòpter que comunament les anomenen mosques abelleres, queda patent en veure la imatge el perquè d'aquest nom comú, no? Estan dotats d'una llarga probòscide per xuclar el nèctar de les flors i per tant tenen una funció vital com a pol·linitzadors

divendres, 6 de setembre de 2019

Escarabat rinoceront




Aquest que veieu, és l'Oryctes nasicornis, un dels escarabats més grans d'Europa. N'hi ha d'altres espècies d'escarabats rinoceronts. El podreu trobar a la vora dels boscos de ribera o en els de caducifolis, un servidor l'ha trobat al costat d'un roure mort dels aiguamolls. De fet, és en els arbres morts el lloc on les seves larves s'hi desenvolupen. Tot un "mega-insecte"  que fa les delícies de qualsevol amant de la natura.

dilluns, 2 de setembre de 2019

Quan t'enfades ets molt atractiva




La natura quan es posa brava és quan té un plus d'atracció, som molts els que tenim aquesta percepció. Un  servidor li encanta veure arribar els fronts freds i veure com reaccionen amb l'aire càlid i humit de la Mediterrània i, si és a l'estiu, millor que millor, perquè amb una mica de sort es produeix la tronada.