Cap de núvol

Definició.: Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.

Quin espectacle quan cap al tard pots gaudir del trànsit dels caps de núvol pel bell mig de la plana.

Boires

 

La plana de l'Empordà és poc propensa a tenir boires, millor dit, en tindria moltes si no fos per  la tramuntana que se'n cuida d'esvair-les.  Avui us deixo un recull de les imatges fetes a trenc d'alba el 31 de desembre, són fetes des de la taula de casa tot esmorzant. Cal cuidar l'esperit i el cos!

Anòxia

Se li diu anòxia a la manca d'oxigen, aquest fenomen sol passar als estanys salats durant l'estiu, bàsicament en el moment de màxima sequera i insolació algunes basses poden perdre l'oxigen de sobte motivat per diversos factors, l'aigua agafa un aspecte lletós.

Aquesta imatge d'avui no se m'hagués ocorregut fer si no fos per l'ajuda de la càmera voladora que et permet aquestes perspectives tan diferents i alienes a la nostra visió més habitual.

XXVII Concurs de Castells 2108

Avui us mostro unes imatges del concurs de castells que són sense fer res estrany com va ser en l'entrada anterior. Per sort aquell dia hi va haver un moment de llum extraordfinàri i que vaig tenir la sort de poder captar. Possiblement algú va moure el finestral de la cúpula de la plaça Tarraco Arena perquè entres aquest raig de sol...., es van sentir xiulets per part dels participants i tenien tota la raó. Espero que us agradin
P,d,: He de fer un afegit al text i és que les fotografies de la PRIMERA entrada dedicada al Concurs de Castells de Tarragona, resulta que van ser presentades via Instagram a un concurs de fotografia i, ves per on que la primera imatge va ser triada pel jurat com a finalista primera entre més de dues mil fotografies. Per mi ha estat una sorpresa i m'ha fet molta il·lusió i més quan la tècnica fotogràfica emprada té com a resultat unes imatges que se'n van molt del que és la fotografia clàssica de castells, és precisament aquest fet el que ha agradat al jurat. Per mi aquest ja ha estat el millor premi, ara els tres guanyadors sortiran de la votació popular entre les cinc finalistes i aquí si que no hi tinc res a pelar. Les altres són unes grans imatges que reflecteixen tots aquells sentiments que es dibuixen a la cara dels participants o el públic del concurs i que són una verdadera delícia pels ulls.  

El pescador

Anys enrere vaig fer una foto que em va fer molta patxoca, era un pescador vora la mar i el cel era tempestuós. La setmana passada vaig tenir una segona oportunitat, aquesta vegada el cel mostrava un aspecte molt més agradable, aquest és el resultat d'aquest empaitador de llobarros. La primera ha tingut força èxit al instagram perquè no es veu el moviment d'ell (la imatge és molt petita en aquesta xarxa) però, amb l'ordinador és infumable. Quina llàstima! 

Enfocar l'ull

Avui m'atreveixo a donar un consell als que s'inicien amb la fotografia i que és molt important, en fotografia una de les regles que mai t'has de saltar és la d'enfocar sempre a l'ull, ja sigui de les persones o dels animals, si no ho fas difícilment obtindràs un bon resultat.

Fotografia pictòrica, pollancredes II

Un clàssic d'aquest blog és quan arriba aquesta època intento immortalitzar aquestes pollancredes, on hi trobo la manera de treure imatge que s'assemblen una mica a pintures. Espero que no us cansi .

T'he caçat!!!

Aquella tarda de la setmana passada vaig apropar-me a la zona del Cap Norfeu, els celatges que hi havia mar endins prometien espectacle i la mar estava embravida. Un cop a la cala va ser qüestió d'anar provant de fer sedes amb els grans còdols que conformen la platja, ja al final de la sessió el núvol que estava centrat es va activar i cada cinc minuts se li despenjava un llamp, vaig trigar molts intents en caçar-ne un però, just quan estava al límit de dir prou el vaig poder caçar. No sabeu pas la satisfacció que suposa aquell moment de gloria, possiblement que aquells gens amagats de caçador que tots portem a dins, van activar aquella part del cervell que treballa ben poc.  

Parells o senars? senars

Diuen que hi ha una regla en la composició que sempre funciona que és la dels senars, això vol dir que quan fem una composició d'uns elements que són iguals o repetitius, és molt millor que siguin senars. L'exemple no és molt il·lustratiu però espero que coli.

L'arròs està al punt

La sega dels arrossars empordanesos ha començat i el cicle es tenca, aquest és un paisatge agrícola que he de visitar per molts motius i aquest que és lúdic poder és el que més m'agrada. Aquella tarda feia una forta tramuntana i sortosament el cel tenia alguns núvols alts que si aguantaven s'acoloririen.  La idea era de fer la foto un cop ja quasi entrés la nit i així poder fer una llarga exposició sense l'ajuda dels filtres.

XXVII Concurs de Castells 2018

De forma excepcional dedicarem aquesta entrada del blog a un altre paisatge, l'humà i concretament a una de les tradicions que reflecteixen millor el caràcter de la nostra gent, els castells. La ocasió ha estat sensacional, el concurs bianual de Castells 2018. No em podia imaginar de cap de les maneres l'ambient que es viu a la plaça "Tarraco Arena", la concentració d'emocions fa que l'ambient que allí si respira sigui excepcional, crec que com a mínim un cop a la vida s'hi ha d'anar.

Des del punt de vista fotogràfic és una explosió de color, textures i geometries, tot un "Holi festival". Per la meva part ho volia treballar i ressaltar-ho fotograficament, els resultats són aquests que us mostro, ara haurem d'esperar dos anys més per intentar millorar-los. Ja estic impacient! i la culpa és de la Vella!!!   

Tramuntana, dues visions

Quan la senyora s'enfada tinc un parell de llocs que m'agrada anar a veure-la, un d'ells és el far de s'Aranella. Aquí hi pots trobar un punt relativament segur per poder-la gaudir de ple. Avui us mostro dues versions d'un mateix moment, un en ple crepuscle i amb els núvols tenyits de rosa i l'altre feta amb un filtre de deu passos de DN i que té més de tres minuts de temps d'exposició.

Visita inesperada

Quan estava fotografiant una eclosió d'aranyes que estaven dins del mantell protector fabricat per la seva mare, em va aparèixer aquesta mosca escorpit que els hi va robar el protagonisme. Tot i que té aquesta aparença d'escorpit, la mena de fibló que té al final de l'abdomen, són en realitat unes pinces per subjectar l'abdomen de la femella en el moment de la còpula.

Nit i dia

Just quan apareix la primera claror a l'horitzó ens trobem amb la llum més encisadora que un es pot imaginar. Si mirem a llevant tens una gran gama cromàtica, que va des dels colors càlids fins arribar a ponent que trobaràs els freds i fins i tot el negre nocturn.  

El llevant de les botes

Diuen que al setembre hi havia un llevant que servia per rentar les botes abans de les veremes, aquest any aquest llevant s'ha retardat una mica i ha coincidit just en el moment culminant del temps de veremar. Esperem que el vi no es piqui.

Imatge feta el 26 de setembre en aquest lloc que cada cop més és punt de peregrinatge pels fotògrafs del paisatge.