Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 31 de juliol de 2019

Del Jonc florit a la Consellera d'Agricultura




El Botomus umbellatus és una planta que s'està extingint al Parc Natural dels Aiguamolls i poca cosa hi podem fer tots nosaltres.
Tenia els meus dubtes a l'hora d'escriure aquesta entrada perquè, es escriure sobre una espècie "ningunejada" o, millor dit ignorada però, encara que serveixi de ben poc, com a mínim podrà servir pels quatre lectors que encara visiten aquest blog moribund i per desfogar-me una mica.
En la seva llarga vida evolutiva els Botomus umbellatus van escollir la via de la vida aquàtica, els tècnics les qualifiquen com a espècies "hirdòfites", dit d'altra manera, les que tenen tot l'any els peus dins de l'aigua.  Aquesta va ser una mala tria que la portarà a la desaparició de molts indrets i poder a l'extinció. Tots sabeu que els homes de mica en mica ens hem anat carregant les zones humides, les hem transformat en terres de conreu i en el pitjor dels casos en urbanitzacions.
Pel que fa a la zona dels Aiguamolls, aquesta planta sobrevivia en una zona que s'ha convertit en arrossars, els darrers peus estaven en uns recs d'escorro però, des de fa uns tres anys (escric de memòria) aquests recs van ser colgats per fer el camp més gran. Ja sabeu que cada dia els tractors són més grossos i s'han de transformar els camps per proporcionar-los a la dimensió i potencia de les eines.  
Com podeu veure d'aquesta umbel·la tant formosa li surten unes quantes llavors, les quals, s'han dispersats pel mig d'aquest nou gran camp d'arròs. Ara els hi queda el poder sobreviure entre les plantes d'arròs i/o que l'arada trituri els rizomes (arrels) o l'herbicida cremi tota la planta per desaparèixer per sempre més de l'Empordà. Un futur una mica negre.
Des de fa tres anys el Botomus figura en "l'Annex I i II de la Flora Catalana Protegida" segons la Resolució AAM/732/2015. La meva pregunta és, i de què li serveix estar en aquest annex? la resposta és, de ben poc! L'administració ni fa, ni deixa fer. No fa res per rescatar-la, al menys jo no ho veig tot hi haver-ho denunciat i, tampoc podem fer-ho els administrats, ja que infringiríem el decret que la protegeix, genial paradoxa!!!
 Ara em venen al cap aquelles declaracions tan poc afortunades de na Teresa Jordà, consellera d'Agricultura que deia "no es poden prohibir actuacions en un lloc perquè hi hagi una espècie protegida" Amen!  Com podeu veure no són unes declaracions inocents i qualificables com a "desafortunades", és la puta realitat d'aquest país.

divendres, 26 de juliol de 2019

Crisòpid



Són un gran depredador i per tant poder ser utilitzades en l'agricultura pel control biològics de certes plagues.

dimecres, 24 de juliol de 2019

Els saltícids




Aquestes aranyes diminutes tenen tres coses extraordinàries, l'agudesa visual, una de les millors dins del món dels artròpodes, la seva capacitat de saltar, pot fer salts 30 vegades la longitud del seu cos, és com si una persona de metre setanta fes un salt de cinquanta metres i, en tercer lloc, són precioses, al tenir el cos pelut aquests pèls acolorits els hi confereixen uns dissenys molt atractius visualment, sobretot en el cas dels mascles.

divendres, 19 de juliol de 2019

Llagasta


Un dels artròpodes relativament més perillosos que ens podem trobar al camp són les paparres o llagastes. Al ingerir sang, aquests àcars ens poden inocular alguns paràsits i, una de les malalties que ens poden transmetre a casa nostra és la febre botonosa. Cada any i a partir de principis de primavera intento ser molt curós a l'hora de caminar pel camp, aleshores intento anar sempre amb els ulls molt oberts i revisant la roba per si he enganxat alguna llagasta,cosa que hem passa dia si dia també. 

dilluns, 15 de juliol de 2019

Palpares libelluloides




Aquest és el nom científic d'una espectacular formiga lleó que he trobat en els prats de dall dels turons dels aiguamolls, són llocs secs de sòls sorrencs generats per la meteorització dels granits emergents. Aquesta és l'espècie més gran que hi ha, viu a l'Europa mediterrània i, aprofita aquests sòls sorrencs per fer el forat-trampa en forma de conus volcànic que li servirà per capturar els petits insectes dels quals s'alimenta en l'etapa larvària.
Aquesta femella la vaig veure un diumenge que no portava la càmera i, no hi vaig tornar fins al dijous, no s'havia mogut més de 30 metres d'aquell lloc. Fa uns vols curts i això et permet seguir-la amb certa facilitat, aquell dia feia molta calor i vaig acabar moll fins als calçotets, de suor és clar!

dilluns, 1 de juliol de 2019

"Istiu"



És per mi l'època més difícil per fotografiar el paisatge, a partir d'ara vindran unes setmanes de llums planes, de manca de volums i cromatismes, amb sort poder alguna nit de lluna nova es pugui fer un bon cel estrellat o alguna altra fotografia nocturna. També és una època en que hauré d'espavilar per poder abstraurem i cercar la bellesa en algun detall de l'entorn.