Un dels artròpodes relativament més perillosos que ens podem
trobar al camp són les paparres o llagastes. Al ingerir sang, aquests àcars
ens poden inocular alguns paràsits i, una de les malalties que ens poden transmetre
a casa nostra és la febre botonosa. Cada any i a partir de principis de primavera intento ser molt curós a l'hora de caminar pel camp, aleshores intento anar sempre amb els ulls molt oberts i revisant la roba per si he enganxat alguna llagasta,cosa que hem passa dia si dia també.
Hola Eduard, només veure la foto he sentit un fàstig brutal....
ResponEliminaJo vaig ser víctima de la febre botonosa i no oblidaré mai lo malament que ho vaig passar. És anguniós caminar pels prats i pensar en que estan allà a punt per saltar-te a sobre i enganxar-se a tu....
Ostres! et va picar per la zona del Cap de Creus? és un lloc molt delicat i que cal vigilar molt. Nosaltres solem portar sempre botes d'aigua altes, em vist que a la goma de les botes no s'hi aferren. Ufff!
EliminaLa meva àvia, de jove, va haver d'anar a l'otorrino perquè tenia una molèstia a dins d'una oïda (ja et pots imaginar què hi tenia, ben endins). Ella sempre anava a engegar el bestiar, i mentre les vaques pasturaven ella s'ajeia a fer ganxet a l'ombra...
ResponEliminaGràcies per l'aportació, Albert.
EliminaL'Empordà és dels pocs llocs on encara en queden de dones pastores de ramats d'ovelles i vaques, fins als vuitanta era força comú de veure-les per les closes i els aspres.
No sé en quin lloc va ser, perquè just havia acabat el servei militar, potser zona de l'Albera. Va ser al maig.Vaig perdre 12 kg.
ResponEliminaUna bona patacada pel teu cos!
Elimina