Garbet és una platja de Colera i que
havia estat el lloc de bany per excel·lència de la gent de figueres, al menys pels que
buscaven quelcom diferent a les llargues platjes de sorra. Dècades enrere, quan no tothom disposava de vehicle, en
aquest indret hi arribaven els banyistes amb tren, costum força sostenible i que s'ha perdut. Tantmateix segueix sent un
lloc concorregut i que fa les delícies de molts amants del mar i, que a partir d'ara ens venen unes setmanes d'overbookign. La imatge correspon a l'hivern, època en que sol
ser força tranquil i més si hi vas a primera o darrera hora del dia que no hi ha ningú.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dissabte, 30 de juliol del 2016
dijous, 28 de juliol del 2016
Contrallum
El millor moment per fotografiar les papallones
i, la majoria dels insectes, és a primera hora del matí, la llum sol ser molt
bona, càlida i rasant, i elles encara es troben en la fase d'escalfament,
aleshores s'estan força quietes i si fas una aproximació "reptiliana"
podràs captar-les bé. tan sols els caps de setmana puc practicar el macro, i a
l'Empordà que és el palau del vent, són comptades les ocasions que es pot
treballar en condicions òptimes.
dimarts, 26 de juliol del 2016
Sa Claveguera
diumenge, 24 de juliol del 2016
Detall de les closes
Anar a fer un vol per les closes
en aquesta època és una passejada molt enriquidora però, té un problema per mi,
es transforma en un passeig curt per la distància caminada i llarg pel temps
invertit. El motiu? la gran quantitat d'entrebancs que trobes pel camí en forma
d'organismes vius, ja siguin plantes, ja siguin animalons. És com entrar en una gran pinacoteca en que
els quadres estan de cares a la paret i cada any en vas girant de nous i
descobrint aquest ric "micromón".
dijous, 21 de juliol del 2016
La casa d'Éol i III
Desesperat i a punt de claudicar en la recerca, vaig buscar
refugi en un punt molt conegut per mi, un lloc de descans durant la major part
de les sortides nocturnes per aquesta costa, un racó molt ben arrecerat de tots
els vents, podríem dir el millor refugi d'aquesta costa indòmita. Em sentia
vençut en el repte de poder-me creuar amb els déus.
De fet no sóc creient, bé! crec amb l'existència de Gaia, digui-li Gaia, digui-li Paxamama, n'estic convençut però, m'agradaria trobar-me amb les divinitats gregues, ja que elles van ser descrites fa mil·lers d'anys, i aquests senyors grecs no eren uns ignorants com jo.
Abans de claudicar, vaig decidir fer un darrer esforç i treure la meva càmera caçadora de llums divines, aquella que tan sols surt per les nits i, vet aquí que vaig caçar la divinitat! Al mirar pel visor de la càmera vaig exclamar aquell crit que sempre exclamava un gran caçador, pescador, ramader, pagès dels aiguamolls i ecòleg (Vicenç de Can Niceto).: "llam em mati"!!! no havia trobat a Zeus, no, però tenia la sort d'haver fotografiat a Éol! Ell, que és el responsable d'aixecar els vents més potents i mortífers i que s'ha endut tantes vides al mar però, que tanmateix ha guarit aquestes terres del Cap de Creus de l'especulació urbanística, i ho ha fet a base de fustigar el cap de Creus amb tramuntanades que el fan molt difícil d'habitar. Finalment l'havia pogut fotografiar! El molt simpàtic es mostrava davant meu provocant un vent estel·lar. Quina nit més màgica...o divina! ;-)
Està molt clar que per aconseguir els objectius a la vida
cal tenir una forta convicció.
De fet no sóc creient, bé! crec amb l'existència de Gaia, digui-li Gaia, digui-li Paxamama, n'estic convençut però, m'agradaria trobar-me amb les divinitats gregues, ja que elles van ser descrites fa mil·lers d'anys, i aquests senyors grecs no eren uns ignorants com jo.
Abans de claudicar, vaig decidir fer un darrer esforç i treure la meva càmera caçadora de llums divines, aquella que tan sols surt per les nits i, vet aquí que vaig caçar la divinitat! Al mirar pel visor de la càmera vaig exclamar aquell crit que sempre exclamava un gran caçador, pescador, ramader, pagès dels aiguamolls i ecòleg (Vicenç de Can Niceto).: "llam em mati"!!! no havia trobat a Zeus, no, però tenia la sort d'haver fotografiat a Éol! Ell, que és el responsable d'aixecar els vents més potents i mortífers i que s'ha endut tantes vides al mar però, que tanmateix ha guarit aquestes terres del Cap de Creus de l'especulació urbanística, i ho ha fet a base de fustigar el cap de Creus amb tramuntanades que el fan molt difícil d'habitar. Finalment l'havia pogut fotografiar! El molt simpàtic es mostrava davant meu provocant un vent estel·lar. Quina nit més màgica...o divina! ;-)
dimecres, 20 de juliol del 2016
La casa d'Éol II
Cansat d'esperar a Zeus en aquell paradís prohibit, vaig
decidir traslladar-me cap a un altre punt. Coneixia una cova situada a poques milles
d'allí, feia temps que en una sortida d'exploració hi havia trobat un niu de
corb marí emplomallat i també era un bon lloc per la cria del ballester. Si
aquelles joies de la nostra ornitofauna havien triat aquell paratge d'una bellesa
tenebrosa , perquè no ho havia pogut fer el déu dels déus?
Vaig enfundar-me dins del caiac i vaig començar a palejar, ara
ja de nit tancada, cap al NW, en direcció
on neix la Tramuntana. Mentre anava palejant enèrgicament, l'aigua que
s'aixecava de la quilla del caiac s'il·luminava de color verd-blau
fluorescent. Es tracta d'un fenomen habitual a principis d'estiu i en les nits
fosques, uns organismes bioluminescents (Noctiluca) s'exciten amb el moviment i emeten
aquesta potent llum tant excepcional. Cada cop que la fulla de la pala penetrava
dins de l'aigua, una aurea de llum apareixien al seu voltant i, les gotes que
regalimaven de la fulla semblaven gotes de foc verd que anaven estampint-se sobre la superfície
del mar. Tot un espectacle que algun dia he de fotografiar o filmar.
Un cop desembarcat a la boca de la cavorca, vaig començar a
caminar per aquella llarga gola fins endinsar-me en la cavitat principal de la
suposada casa de les divinitats. Malauradament allí no hi eren, tant sols els
crits dels polls del ballester hi retrunyien. El sensor de la
càmera no va ser capaç de captar altra cosa que la imatge que us mostro i on no
és veu cap déu. (continuarà)dilluns, 18 de juliol del 2016
La casa d'Éol I
Fa un parell de caps de setmana vaig haver de suspendre la sortida amb caiac que tenia programada amb els amics però, en un últim moment
vaig decidir fer-ho encara que fos en solitari. Un cop assumit el risc de la sortida, vaig planificar
endinsar-me al mar i concretament per la costa del Cap de Creus i pels seus racons més
amagats i a l'hora prohibits, l'objectiu era contactar amb els déus d'aquestes
aigües ;-)
Al capvespre vaig descarregar el caiac a Port lligat i
d'allí anar palejant direcció est, mar endins. Quan la llum solar
s'extingia vaig avarar el caiac en una illa que podia ser ben bé la casa de Zeus. El silenci ho envaïa tot, tan sols els empaits dels llobarros als
peixets que es disposaven a dormir trencaven aquell silenci. La lluna de mica
en mica anava caient cap a ponent i, il·luminava aquell paisatge geològic d'una
aspresa impròpia. La cúpula celestial lentament es va anar omplint
d'estels i esteles d'avions però, en Zeus no apareixia per enlloc. (continuarà)
dissabte, 16 de juliol del 2016
La nit als estanys
dijous, 14 de juliol del 2016
Arrossegant-me per les closes
Les sessions de macro per les
closes són pur vici primaveral. Normalment treballo a pols, sense trípode i
tirant d'Iso, he vist que per poder ser pràctic i aconseguir els resultats que
busco, no cal gaire parafernàlia, podríem dir que vaig a pèl. Bé, a pèl no,
perquè el que si que faig és vestir-me amb roba "soferta", això vol
dir, botes d'aigua altes i un impermeable. Normalment la posició de treball és
tenir el cos estirat sobre l'herba que algunes vegades és aigua, com són
sessions matinals acabo ben xop.
Us deixo un "pupurri" de
dues sessions de cap de setmana de finals de maig, són imatges que poder acabarien
dins del disc dur perdudes per sempre més.
Al final de la sessió vaig aixecar el cap i vaig veure al gos amb més paciència del món sota la lluna plena...
dimarts, 12 de juliol del 2016
Racons per somiar II
Soc repetitiu però, aquests instants són especials i no sempre es poden veure, són com les florades de les orquódies o dels bolets. Tant sols alguns dies entre la primavera i la tardor es podrà fotografiar el centre de la VL, si no ho fas ara caldrà esperar tot un any per tenir una segona oportunitat.
diumenge, 10 de juliol del 2016
Taaaat!
Aqui sota la mateixa però ben vista.:
dissabte, 9 de juliol del 2016
La mosca escorpí (Panorpa communis)
dijous, 7 de juliol del 2016
L'esclat de la clorofil·la
dimarts, 5 de juliol del 2016
Racons per somiar
El Cap de Creus té racons de difícil accés fins fa poc
desconeguts per gran part de la població però, cada cop més freqüentats per l'arranjament
i publicació d'aquests recorreguts. Aquesta hiperfreqüentació pot arribar a ser
excessiva. Aquests darrers any s'han millorat molt els camins de ronda, cosa que era molt necessària però quan veus l'erosió que causen els
caminants i les deixalles que hi abandonen fa una mica de mal al cor i, tot i
que m'encanta que la població s'atreveixi i perdi la por a endinsar-se pels
corriols de la costa caldrà invertir molt en educació.
Avui us presento a la VL vista des d'una de les cales més
boniques i apreciada pels rosincs. Sabeu identificar-la.? La imatge és d'aquest
diumenge al vespre que vàrem tenir un cel especialment transparent.
diumenge, 3 de juliol del 2016
Punta de Gatillepis
Un dels llocs predilectes per
anar amb la família a prendre el bany era aquest, sota l'abocador de Portbou!
què malament que sona :-) És la platja del Claper. Malauradament un fort temporal de llevant es va
endur la platja i l'accés, ara és un lloc decadent i pràcticament impossible
d'accedir-hi. Aquest és un tram de costa encisador, ple d'esculls i coves de
contrabandistes (la d'en Xocolata, la d'en Tramuixa). Durant anys va ser
utilitzat per abocar-hi les restes de la construcció i una mica de tot però, no
per això he deixat d'anar-hi, majoritàriament hi vaig per mar amb el caiac.
Avui us deixo un parell de imatges del lloc, la primera és mirant cap a la punta
de Gat i llepis. Estan fetes amb llarga exposició (tres minutets), just abans
de que un ruixat obligués a finalitzar la sessió.
dissabte, 2 de juliol del 2016
Minimalisme
Subscriure's a:
Missatges (Atom)