Aquets dies alguns fotògrafs ens
estan mostrant uns magnífics treballs fets del espectacular eclipsi de lluna
que hi va haver la matinada del diumenge. Aquell dia un servidor també ho va
intentar i amb una mica de mandra inicial
vaig fer la bogeria d'aixecar-me a dos quarts de tres per captar-lo des de la
balconada de casa, i dic lo de mandra perquè a les set començo a treballar :-( La veritat és que va ser molt gratificant per
mi.
Les fotos les vaig fer amb el
70-200 i un duplicador, això vol dir un 400 mm, a partir d'aquí vaig anar
jugant amb diferents configuracions, bàsicament hi va haver una per la part
central de l'eclipsi, la fase fosca que és la central i una
configuració amb el diafragma tancat i baixant la sensibilitat en la fase inicial i
final del mateix, moment en que part de la superfície lunar estava il·luminada pel sol.
Com a fons, en comptes d'utilitzar un de negre neutre, m'ha fet gràcia utilitzar
una imatge feta aquesta primavera. Ha quedat força postís però aquí hi jugarà
allò dels gustos de cada un de nosaltres. En certes restauracions del patrimoni
arquitectònic el que es fa és que la part nova sobresurti sobre la part antiga,
això vindria a ser el mateix, oi que m'enteneu? ;-)
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimecres, 30 de setembre del 2015
dilluns, 28 de setembre del 2015
Helophilus pendulus(?)
No tinc gens clar que sigui
aquesta espècie però, aquesta mosca que us mostro avui té l'hàbitat i el vol
igual que l'anomenada Helophilus pendulus. El fet de que pot mantenir-se parada
en ple vol facilita molt fotografiar-la en ple vol.
dissabte, 26 de setembre del 2015
Suspesa
Desitjo que el nostre poble deixi de dançar al so dels altres i parli amb veu propia amb els altres pobles, demà tenim una oportunitat que s'ha d'aprofitar.
dijous, 24 de setembre del 2015
D'aquesta primavera passada
Pels dies que tothom està de
vacances i que hi ha molt poc trànsit pel blog, he guardat per publicar alguna
imatge que d'altra manera quedaria perduda en el disc dur.
Us deixo aquesta posta que vaig
compartir amb el meu acompanyant habitual i que finalment va entrar dins de la
composició, aquell dia va voler mullar-se i això que l'aigua no li agrada gens.
dimarts, 22 de setembre del 2015
Far del Cap de Creus I
dissabte, 19 de setembre del 2015
Big stopper
dijous, 17 de setembre del 2015
Els signes dels canvis de temps
El final d'estiu normalment es
tradueix amb el pas de borrasques atlàntiques, depenent de com es situen i la
seva magnitud pot significar pluja o vent. Les grans depressions atlàntiques poden
portar associades vents forts, que a casa nostra es tradueixen en garbinades o
llevants i que ens deixen un mar ben revoltat. Aquests dies tenim garbinades,
aquestes són seques, sense pluja, diferent que el llevant. En el meu cas m'agrada anar-hi un cop el vent
ha mancat i ja tant sols hi queda la mar de fons, amb això s'evita el molest
aerosol marí i la mar de fons és molt més ordenada i previsible, cosa que et
permet treballar amb més seguretat "comoditat". Us deixo unes imatges
d'aquest divendres passat que espero siguin del vostre gust.
dimarts, 15 de setembre del 2015
Amatents
Viure i treballar en contacte
directe amb la natura és malauradament cada cop menys comú però, no puc negar
que fer-ho és tot un privilegi per mi. La dificultat rau en que el batec seu i
la nostra activitat estiguin ben compassats. A la mediterrània l'estiu seria
l'època de la reducció d'aquesta activitat a la mínima expressió, això en el meu cas no és així i, en l'únic que
redueixo l'activitat durant l'estiu és en la producció fotogràfica... Durant
aquestes setmanes el blog viu de la renda primaveral ;-)
Ara és l'hora d'estar amatents,
nerviosos si tu vols de l'arribada dels canvis perquè tot comenci altra vegada
a despertar-se, i així, iniciar la producció fotogràfica. Us deixo per exemplificar-ho
aquest terra cremat pel sol, on es veuen els rastres dels flamencs en el fang
ressec i la inundació d'un estany artificial (Sistema d'Aiguamolls Construïts de l'EDAR d'Empuriabrava) que tenim la sort de
gestionar, el qual, les properes setmanes serà la casa per una munió d'aus limícoles
que estan de pas cap al sud. diumenge, 13 de setembre del 2015
Painting with natural light II
Els millors dies per pintar amb
llum natural dins de les arbredes són els dies ennuvolats, encara que si agafes
un dia solejat es poden aconseguir uns efectes de pinzellades com si les
imatges fossin fruit d'un concurs de pintura ràpida :-)
dijous, 10 de setembre del 2015
Adiós! ahí te quedas. Ara és l'hora!
Las relaciones entre
dos son francamente difíciles y más cuando, uno de ellos se cree superior, quizás sea verdad que él es (fué)
más grande y más fuerte, pero no puede designarse como dueño y
señor del otro ante el mundo. Debemos partir del reconocimiento de ese otro, de
no ser así y de permanecer en la posición de posesión es una equivocación, nadie
es dueño de nadie. El derecho de conquista no es eterno, este tipo de creencias
pertenece a otro tiempo, la propiedad de las personas o de los pueblos ya no existe.
Por suerte las sociedades han evolucionado mucho para el bien de las personas,
quien no lo entienda tiene un problema gordo.
En la relación entre
Catalunya y España esta propiedad vendría dada por derecho de conquista por las
armas des de hace tres siglos. En el siglo XXI ya es hora de revisar esos
"derechos" de conquista. Catalunya intenta ir a las urnas para
decidir que quiere ser a partir de ahora y este derecho no se puede ningunear, de lo contrario es inadmisible que España sea
un país democrático.
Si queremos una Unión
Europea fuerte, deberemos de reconocer a todas las nacionalidades que la
componen, en caso contrario nunca habrá estabilidad.
Una casa se construye
ladrillo a ladrillo y cada pueblo, cada nación, cada cultura debe de
diferenciarse, no debe de ser fagocitada por otra. Quien no lo quiera ver así
actúa contra la soberanía de los pueblos y contra la esencia de las Naciones
Unidas y eso tiene otro nombre.
Negar el derecho a
decidir de un pueblo, es negar uno de los derechos fundamentales que
tenemos todos.
Si uno pierde la
dignidad como persona o como pueblo, pierde parte esencial del ser. Son
esas líneas rojas que no se pueden traspasar. Los catalanes tenemos nuestra
dignidad, la cual, es atacada a diario por todos los órganos informativos del
gobierno y de la mayoría de representantes políticos españoles. Como personas y
como pueblo estamos dispuestos a luchar para conservarla de forma pacífica y
bajo el amparo de las leyes internacionales, no bajo las leyes escritas por los
mismos políticos que nos niegan a diario. De no ser así estaríamos muertos como
personas y como pueblo. Es una cuestión de supervivencia y ya sabéis que para
sobrevivir todos somos capaces de luchar y darlo todo.
Los catalanes no
tenemos futuro dentro de España, los ataques continuados contra nuestra
cultura, contra nuestra señas de identidad, contra nuestra esencia, contra
nuestros intereses como pueblo, que son absolutamente legítimos, lo demuestran.
Hemos llegado al final del camino, la historia se ha terminado, vamos a decidir
si lo más conveniente es el "divorcio" y lo haremos por las urnas. Las presiones
de la maquinaria del Estado no permiten que las elecciones sean bajo un clima
de normalidad (seremos expulsados de los organismos internacionales, el ejército restaurará la "legalidad", etc, etc.). Hay mucho juego sucio y las fuerzas están desequilibradas y eso
no es correcto. La política de la amenaza y el miedo dice mucho en contra de la clase de Estado al que estamos sometidos, se creen que somos sus súbditos.
Nosotros hemos
intentado hacer las cosas (evolucionar como pueblo) según las reglas (leyes)
pactadas pero, no ha sido posible, hemos agotado todos la vías legales de
solución del conflicto en época democrática. No creemos en un Estado español
que tiene un "Tribunal constitucional" instrumentalizado al servicio
del gobierno y no del pueblo, eso sí que es inconstitucional. Sistemáticamente
anula todas las decisiones de nuestro "Parlament" elegido
democráticamente por el pueblo de Catalunya.
No podemos seguir
juntos, hemos tocado techo, el techo que nos habéis impuesto y que cada vez es
más bajo, "the game is over" y, como no, estamos hartos de ser humillados!!!
Os dejo esta imagen, una planta que con su
zarcillo quiere estrangular la hoja de la otra planta vecina para poder
crecer, al final de tanto apretar la planta estrangulada se liberará de la
hoja aprehendida y ésta seguirá su camino y le dirá: ¡Adiós, aquí te
quedas!
¡Ei! de buen rollo. Espero que
lo entiendas, aunque mucho me temo que no va a ser así.
dimarts, 8 de setembre del 2015
Painting with natural light I
En fotografia nocturna es pot
pintar amb llum amb uns resultats sorprenents però, també podem pintar amb la
llum natural o dit d'una altra manera practicar la fotografia "pictòrica". En l'exemple d'avui hem de configurar la càmera a baixa velocitat i
moure-la en el moment de prémer el disparador, Així de senzill!. Us deixo aquests exemples fets
fa pocs dies
diumenge, 6 de setembre del 2015
Típules
Per sort aquesta mena de mosquit
gegantí no és picador. S'anomenen típules de cos prim i potes llargues, són parents
dels petits i empipadors mosquits però, no hem de patir per ells ja que són vegetarians, els adults pràcticament no mengen, tan sols compleixen amb la seva funció reproductora. Les larves viuen al terra, mengen arrels
tendres o matèria orgànica, és per això que són molt abundants als
aiguamolls..., o als jardins amb "excés" de reg.
dissabte, 5 de setembre del 2015
Sense llum afegida, amb un xic o amb molta?
Avui llenço una pregunta amb tres
exemples que poden servir per saber com il·lumino.
Es tracta de la mateixa imatge en
que la primera no té gens de llum afegida, a la segona li hem aplicat una mica de llum suau
amb lot (càlida) arran de terra i, la tercera que ho hem fet igual que en la segona però moven-nos molt més lentament, de forma que hem incrementat la quantitat de llum aplicada.
Aquesta il·luminació s'ha fet amb
una minimaglite eina que trobo imprescindible per qualsevol que vulgui fer
fotografia nocturna. Tot i que són molts els retractors de l'ús de la
il·luminació artificial, a mi m'agrada tenir-la a sobre. És molt menys pesada que el flaix i més controlable saber on l'apliques.
dijous, 3 de setembre del 2015
"Diürnitzant" la nit
Com a continuació de l'entrada
anterior us deixo aquestes imatges fetes al lloc on vaig descansar en la navegació
del cap de setmana, un racó encisador del Cap de Creus que a l'estiu s'omple
dels que hi poden accedir per mar i algun sofert caminant, és la cala de
Portaló, molt profunda, on hi arriben dos còrrecs amb aigua tot l'any i una
alta diversitat botànica molt representativa d'aquest entorn
La nit era amb una llum poc
aprofitable (pel meu gust) però, tot i això, un cop vaig arribar a la platja de
Portaló, única platja de la mar d'Amunt que té sorra, abans de sopar al
restaurant de l'hotel de la "Belle Lune" , vaig jugar amb la seva llum,
la de lluna és clar ;-), la bassa temporal i la platja. Amb aquesta llum tan
intensa s'aconsegueixen uns resultats especials que són aquestes imatges
nocturnes "diürnitzades".
dimarts, 1 de setembre del 2015
"Zagueras luces"...
..., lluna plena i far del Cap de
Creus seria l'objectiu de l'entrada d'avui i el de divendres al sortir a navegar, encara que el resultat ha estat poc reeixit.
El punt escollit des d'on fotografiar era el cim de l'illa de Portaló. Per arribar-hi vaig
sortir de Port de la Selva a l'hora que els estiuejants inicien la tornada cap casa,
amb molt de trànsit per la via marítima, sortosament a l'entrada del Golfet
(d'en Gou) em vaig creuar amb les darreres llanxes ràpides del dia. El vent de sud dominava, tot i això, el vaig
travessar per fora, de punta a punta. Quan no és molt fort el Pení se'n va cuidar
de donar-te el resguard.
Faltava un dia per ser lluna
plena i des d'aquest punt triat no hi ha un alineament perfecte entre el far i
la lluna :-( , cosa que va deslluir el resultat. Us deixo aquesta tria de les imatges que es podien fer. Quatre
imatges del far i la lluna i una del costat contrari, on podem veure la punta
dels Tres Frares, límit marí entre Cadaqués i Port de la Selva. De les quatre de la lluna, digueu-me quina us quedaríeu...
La nit era amb una "llum" massa forta i per tant poc
aprofitable pel meu gust però, tot i això, serà el motiu de la propera
entrada :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)