La darrera foto

Aquestes són les darreres fotos fetes abans de que l'obturador s'espatllés, ara com diuen, caldrà rascar-se la butxaca i arrglar-lo, aprofitaré per fer neteja general que ja li tocava. Fins la tornada!

Boscos del carbonífer

Si hom pogués tancar el ulls per fer un viatge en el temps i anar més enllà dels tres-cents milions d'anys, al obrir-los, poder veuria una imatge com aquesta.  Una mica borrosa, però pensa que has fet un viatge molt llarg. Et trobaris immers dins d'un bosc d'equisets (cua de cavall) gegantins. Ells formaven uns boscos frondosos i amb el pas del temps geològic van generar els dipòsits de carbó que l'home ha explotat durant la primera època de l'era industrial.

I després diuen que viatjar en el temps és impossible ;-) 

Pollancredes a l'estiu

Donzells enamorats

La rabosa de la Sort

Aquest estiu m'he posat com a fita el familiaritzar-me amb la fotografia d'alta velocitat i ho he fet intentant treballar amb una de les salvatgines més llestes que tenim, la guilla (rabosa, guineu). Crec que ha estat un encert de triar a aquesta feristela, és abundant i a la vegada és una supervivent i a fe de Déu que no és fàcil fotografiar-la!
Han estat multitud d'intents i molts fracassos, un aprenentatge per cada fracàs i això, segurament és el que més m'està motivant. A hores d'ara els dos únics resultats que tinc són força mediocres però, amenaço en que continuaré intentant-ho.

La fotografia que avui us presento són en realitat dues exposicions, una per la guilla i l'altra pel poble, això si, la fotografia s'ha fet en càmera, és un sol arxiu raw, no hi ha Photoshop.
Rabosa és el nom que se li dona a la guilla a la Ribera d'Ebre i el poble del fons és Tivissa, lloc on vaig nèixer i connectar per primer cop amb la natura, amb les muntanyes calcàries, els boscos de pi bord, de sentir des de casa el crit del falcó peregrí, de la salvatge (cabra hispànica), les històries de llops contades per la gent gran, del flagell dels incedis, de tot alló que està relacionat amb la muntanya mediterrània. 

Geometries del dall

Bombylius minor

Dípter i no himenòpter que comunament les anomenen mosques abelleres, queda patent en veure la imatge el perquè d'aquest nom comú, no? Estan dotats d'una llarga probòscide per xuclar el nèctar de les flors i per tant tenen una funció vital com a pol·linitzadors

Escarabat rinoceront

Aquest que veieu, és l'Oryctes nasicornis, un dels escarabats més grans d'Europa. N'hi ha d'altres espècies d'escarabats rinoceronts. El podreu trobar a la vora dels boscos de ribera o en els de caducifolis, un servidor l'ha trobat al costat d'un roure mort dels aiguamolls. De fet, és en els arbres morts el lloc on les seves larves s'hi desenvolupen. Tot un "mega-insecte"  que fa les delícies de qualsevol amant de la natura.

Quan t'enfades ets molt atractiva

La natura quan es posa brava és quan té un plus d'atracció, som molts els que tenim aquesta percepció. Un  servidor li encanta veure arribar els fronts freds i veure com reaccionen amb l'aire càlid i humit de la Mediterrània i, si és a l'estiu, millor que millor, perquè amb una mica de sort es produeix la tronada. 

Cau el cel

Eclipsi parcial de lluna

El segon rec

Què et convidin a fer una passejada amb barca a alta mar no es pot pagar amb diners, tot el meu agraïment a la família d'en Pere Duñach i la Bitxeta. Rn Pere i l'Elisabet són uns experts navegants de Castelló d'Empúries que els hi estaré eternament agraït per haver pensat amb mi. Ells saben que m'agrada el mar i que amb el meu caiac ressegueixo tot l'any la costa del Cap de Creus però, sortir a més de vint milles de la costa no es pot fer amb caiac i ells m'han donat l¡oportunitat de disfrutar-ho.

Us mostro un petit recull de les imatges d'aquesta sortida en que vàrem tenir un moment àlgid quan, a unes 22 milles de la punta del Cap de Creus ens vàrem creuar amb un grup de dofins llistats, possiblement estava partit en tres subgrups i format per una quarantena d'exemplars.    

Tramuntana

Fotografia pictòrica. Caminant per les closes

Fotografia pictòrica. Estiu

La model II

Quan vas a fotografiar insectes, aquests no t'ho solen posar gaire fàcil, a la que t'aproximes massa, se'n van. Aquesta libèl·lula, crec que és un pixaví estriat (Sympetrum striolatum),  m'ho va fer fàcil, va suportar una sessió de fotos d'uns minuts sense pràcticament immutar-se.  Crec que va valorar la situació i com que era tant bo el lloc de guaita per caçar insectes, va preferir suportar la meva presència que anar-se'n a un altre lloc. Quan t'ho posen fàcil, doncs això, disfrutes com un nen petit.

La model I

Quan vas a fotografiar insectes, aquests no t'ho solen posar gaire fàcil, a la que t'aproximes massa, se'n van. Aquesta libèl·lula, crec que és un pixaví estriat (Sympetrum striolatum),  m'ho va fer fàcil, va suportar una sessió de fotos d'uns minuts sense pràcticament immutar-se.  Crec que va valorar la situació i com que era tant bo el lloc de guaita per caçar insectes, va preferir suportar la meva presència que anar-se'n a un altre lloc. Quan t'ho posen fàcil, doncs això, disfrutes com un nen petit.

Ocres

Al clima mediterrani un dels moments més extrems, quan les condicions el fan més difícil, és ara, al pic de l'estiu. Plantes i animals han desenvolupat formes de resistència per superar aquests moments de màxima sequera i manca de recursos, alguns es basen en adormir-se i fer "l'estiatge", si ho entenem com l'antònim d'hivernatge. Possiblement que les espècies que puguem veure actives durant aquests moments i dic possiblement, siguin algunes d'elles les que tenen més números de no extingir-se a nivell local en aquesta fase que estem del canvi climàtic i els immediats anys.

Saltabardisses de solell

També anomenada Pyronia cecilia és una papallona que viu en zones seques i solejades, possiblement que amb el canvi climàtic serà una espècie que el podrà aguantar millor que d'altres.

Fake

"Després de ser arrossegada per la tramuntana mar endins quan volava per uns estanys del Rosselló, va trobar en una roca del Cap de Creus un lloc per reposar i recuperar-se, al fons, sobre uns illots dos corbs marins emplomallats l'observen des de la distància i la ignorància del mal tràngol que havia passat la pobra libèl·lula"

Cada dia hi ha molta gent, molt ben pagada i preparada, que està pensant com construir una realitat que a "ells" els hi vagi bé. No et creguis tot el que veus i et diuen, siguis crític. 

Imatge feta al menjador de casa, la libèl·lula va ser recuperada d'un accident natural al camp i alliberada després de la sessió fotogràfica. De totes maneres aquest cap de setmana vaig veure un exemplar d'aquesta mateixa espècie a més de 8 milles de la costa, fet que ha enspirat les quatre primeres línies.

Les closes

A l'estiu és molt difícil trobar una làmina d'aigua dolça, tot hauria d'estar absolutament sec però, hi un lloc que s'inunda intermitentment per evitar la salinització, aquest lloc són les closes. Penseu que la plana havia estat mar i els sòls són, en els llocs més baixos, molt salins. 

Solució a l'entrebanc

Els entrebans es poden resoldre passant pel costat

Del Jonc florit a la Consellera d'Agricultura

El Botomus umbellatus és una planta que s'està extingint al Parc Natural dels Aiguamolls i poca cosa hi podem fer tots nosaltres.

Tenia els meus dubtes a l'hora d'escriure aquesta entrada perquè, es escriure sobre una espècie "ningunejada" o, millor dit ignorada però, encara que serveixi de ben poc, com a mínim podrà servir pels quatre lectors que encara visiten aquest blog moribund i per desfogar-me una mica.

En la seva llarga vida evolutiva els Botomus umbellatus van escollir la via de la vida aquàtica, els tècnics les qualifiquen com a espècies "hirdòfites", dit d'altra manera, les que tenen tot l'any els peus dins de l'aigua.  Aquesta va ser una mala tria que la portarà a la desaparició de molts indrets i poder a l'extinció. Tots sabeu que els homes de mica en mica ens hem anat carregant les zones humides, les hem transformat en terres de conreu i en el pitjor dels casos en urbanitzacions.

Pel que fa a la zona dels Aiguamolls, aquesta planta sobrevivia en una zona que s'ha convertit en arrossars, els darrers peus estaven en uns recs d'escorro però, des de fa uns tres anys (escric de memòria) aquests recs van ser colgats per fer el camp més gran. Ja sabeu que cada dia els tractors són més grossos i s'han de transformar els camps per proporcionar-los a la dimensió i potencia de les eines.  

Com podeu veure d'aquesta umbel·la tant formosa li surten unes quantes llavors, les quals, s'han dispersats pel mig d'aquest nou gran camp d'arròs. Ara els hi queda el poder sobreviure entre les plantes d'arròs i/o que l'arada trituri els rizomes (arrels) o l'herbicida cremi tota la planta per desaparèixer per sempre més de l'Empordà. Un futur una mica negre.

Des de fa tres anys el Botomus figura en "l'Annex I i II de la Flora Catalana Protegida" segons la Resolució AAM/732/2015. La meva pregunta és, i de què li serveix estar en aquest annex? la resposta és, de ben poc! L'administració ni fa, ni deixa fer. No fa res per rescatar-la, al menys jo no ho veig tot hi haver-ho denunciat i, tampoc podem fer-ho els administrats, ja que infringiríem el decret que la protegeix, genial paradoxa!!!

 Ara em venen al cap aquelles declaracions tan poc afortunades de na Teresa Jordà, consellera d'Agricultura que deia "no es poden prohibir actuacions en un lloc perquè hi hagi una espècie protegida" Amen!  Com podeu veure no són unes declaracions inocents i qualificables com a "desafortunades", és la puta realitat d'aquest país.

Fricades d'una nit d'estiu

Crisòpid

Són un gran depredador i per tant poder ser utilitzades en l'agricultura pel control biològics de certes plagues.

Els saltícids

Aquestes aranyes diminutes tenen tres coses extraordinàries, l'agudesa visual, una de les millors dins del món dels artròpodes, la seva capacitat de saltar, pot fer salts 30 vegades la longitud del seu cos, és com si una persona de metre setanta fes un salt de cinquanta metres i, en tercer lloc, són precioses, al tenir el cos pelut aquests pèls acolorits els hi confereixen uns dissenys molt atractius visualment, sobretot en el cas dels mascles.